El Barça presentarà Touré dimarts 26 de juny

Resistent, potent, amb un físic intimidador (78 quilos de pes repartits en 187 centímetres), un bon tret de lluny, llarg recorregut, excel·lent visió de joc i una acceptable arribada. És Yaya Touré, el nou fitxatge del Barça, que el club blaugrana presentarà oficialment, si no hi ha canvis d'última hora, dimarts 26 de juny, un cop s'hagi fet la de Thierry Henry. El migcampista africà ha arribat aquest matí a Barcelona en un vol procedent de París per acabar de tancar l'operació.

Nascut a Sokoura Boukake (Costa d'Ivori) fa 24 anys, Touré acaba de donar el salt a un gran d'Europa després de foguejar-se en quatre clubs de quatre lligues diferents les últimes sis temporades. El migcampista africà, que es va formar a l'escola de futbol de Abdijan, equip del seu país, va fer el salt al futbol europeu a principi de 2001, quan encara no havia complert els 18 anys. El Beveren es va fixar en ell i allà va jugar dues temporades i mitja, convertint-se en una peça clau en l'onze del conjunt belga.

Les seves actuacions no van passar desapercebudes per a Arséne Wenger, qui li va fer una prova per a l'Arsenal, equip en el qual ara milita el seu germà Kolo Touré i en el que va conèixer a Thierry Henry, amb el qual coincidirà ara al Camp Nou.

Després de passar per la lliga ucraïnesa, on no es va acabar d'adaptar, el salt de qualitat va arribar en la campanya 2005-06, quan va fitxar per l'Olympiakòs. Amb l'equip del Pireu, en el que es va convertir en un dels líders del centre del camp, va guanyar la Lliga i va debutar a la Lliga de Campions, disputant 26 partits i marcant tres gols.

El negoci del Mònaco
El Mònaco, en plena reconstrucció del seu projecte, el va fitxar l'estiu passat per 4,5 milions d'euros amb la intenció de que Touré es convertís en una de les pedres angulars de l'equip. I un any després, l'ha venut per més del doble: un negoci econòmicament rendible, però que esportivament pot ser una ruïna, doncs el club del Principat es desprèn d'un dels migcampistes més prometedors del futbol mundial.

Aquest any, Touré -un prodigi físic com Diarra o Essien, però amb un futbol molt més fi- ha estat un dels poc futbolistes del seu equip que s'ha salvat de la mediocritat en la qual s'ha vist sumit el conjunt monegasc, novè a la Lliga del seu país, eliminat prematurament de la Copa de França i de la Copa de la Lliga i que la temporada que ve no disputarà cap competició europea.

D'aquesta manera el Barça aconsegueix la 'roca' en la medul·lar que necessitava per ocupar la posició de pivot defensiu en la que aquesta temporada han fracassat Motta i Edmilson.

Ara, però, caldrà esperar per veure què Touré vestirà de blaugrana: el tot terreny que jugava a Mònaco amb total llibertat per incorporar-se a l'atac des de la mitja punta i arribar amb contundència a la meta contrària, o el migcampista de la selecció de Costa d'Ivori, més disciplinat, més centrat en tasques de recuperació i més pendent d'assortir de pilotes als davanters que d'arribar ell al marc contrari.

En qualsevol cas, les dues versions de l'ivorià no són gens menyspreables. Touré és ja un jugador bregat, amb un físic portent, una bona lectura del joc, perillós a pilota parada (la seva altura li permet anar bé de cap) i amb experiència internacional (ha jugat 17 vegades amb l'absoluta del seu país i va ser titular en l'últim Mundial).