El Camp Nou és curatiu

A cada ensopegada fora, el Barça ha respost al Camp Nou amb una victòria i ahir hi va afegir algunes dosis de convenciment. Encapçalats per Iniesta i un futbol col·lectiu més instintiu que horitzontal, l’equip de Rijkaard va golejar un Betis d’estar per casa i va reduir la Messidependència, conseqüència directa que Ronaldinho i Henry entressin en funcionament. Tots dos van ser capitals per liquidar un rival que sembla que ha cremat una generació –la que un dia capitanejava Joaquín– i també per situar el Barça a l’estela del Madrid. El líder torna a estar a un punt.

Que Henry s’adapti és la millor notícia perquè és un nou recurs per al conjunt i una sorpresa per als rivals. Va connectar amb Xavi, també amb Ronaldinho i sobretot amb Iniesta, que li va servir la passada del gol a la mitja hora. La resta va ser 100% Tití, que va guanyar la posició a Juanito amb un control orientat cap endavant i va definir amb la puntera per sota les cames de Ricardo. Culminava una jugada que havia passat per Valdés. El francès, a més, havia engaltat un xutàs al pal.
Aquest sí que era un Henry semblant al de l’Arsenal, i el Barça, un bloc més apte per al davanter. No és que els blaugranes canviessin d’estil, però van potenciar la verticalitat, la pilota a l’espai i, en definitiva, el que ha ajudat a fer gran a Henry. Trobar l’equilibri entre la possessió i la profunditat, entre el control i les transicions ràpides, és el que vol Rijkaard i el que es va començar a veure ahir.

Per comprovar si la reacció és consistent caldrà esperar, perquè el Betis passa per un moment crític i només havia fet un gol a domicili. Al Camp Nou es va comportar com a tal, cedint el domini i sense cap poder ofensiu, amb un quartet –Edú, Rivera, Mark González i Pavone– que no va inquietar. Defensivament, els bètics es van tancar bé a estones, amb nou homes darrera la pilota, fins que Iniesta o Messi trencaven l’esquema i creaven perill. L’argentí va sobrat –va estar a punt de fer un altre gol arrencant del migcamp–, i més davant un tronc com Babic, sempre tard per replicar la seva velocitat i habilitat. Potser Messi hauria d’esforçar-se més per associar-se amb Henry i no buscar tant Ronaldinho, tot i que els teva-meva amb el brasiler són per gravar.

Ronnie va seguir abonant l’esperança que pot recuperar-se, tot i que paradoxalment va marcar a pilota aturada, el seu refugi en temps dolents. No va ser un dia gris perquè Ronaldinho va apuntar alguns dríblings, passades genials i concentració, però el més material és que va sentenciar els tres punts amb un llançament magistral a la represa i un altre al final que la barrera es va empassar. El Camp Nou, feliç per tot plegat, es fa fort amb el sisè triomf consecutiu.