L'Espanyol perd davant del Mallorca (3-0)

Superats els quatre grans reptes, començava la Lliga autèntica. I de quina manera. L’Espanyol va arrencar el campionat real, el teòricament seu, amb un 3-0 a Mallorca. 45 minuts de domini estèril van estroncar-se amb dos còrners per a glòria d’un onze balear necessitat d’alegries i que va reflotar amb una golejada.

Hi ha clàssics com que si una cosa funciona, no la toquis. Tintín Márquez no hi deu creure, així que tot i la bona imatge oferta contra Madrid i Vila-real, va sacrificar Román a la recerca de més capacitat ofensiva amb Coro. Resultat estèril, val a dir-ho. L’Espanyol va sortir confós, enyorant un migcampista més i el Mallorca va trobar un forat al centre, sense prou qualitat per aprofitar-ho.

Tamudo perdona
El pas dels minuts va asserenar l’onze blanc-i-blau, que va ajustar posicions i va aconseguir agafar les regnes del partit. Possessió de pilota, velocitat en la recuperació i una preocupant incapacitat per generar perill. La millor ocasió va arribar a la mitja hora, quan va aparèixer un altre dels mals de l’Espanyol en l’inici de temporada: la pobra aportació de Tamudo. És un mite, història viva del club, però no passa res per dir que no està gens fi. Li falta velocitat i quan com ahir es queda sol davant del porter, punteria. Nené va deixar-li el gol en safata i el de Santa Coloma de Gramenet va correspondre-li amb una rematada de pardalet.

L’ensurt d’una porteria va viatjar a la contrària amb un dríbling innecessari de Pareja que va deixar Martí sol davant Kameni. Pilota fora. Una ocasió clara per a cada equip i la sensació que l’Espanyol acabava d’oferir una demostració que el domini sense profunditat només serveix per perdre temps.

La segona meitat va començar de la pitjor manera. Només havien passat tres minuts quan Kameni va fer una mala sortida veient com Aduriz s’imposava per alt davant la presència de Sergio Sánchez i Jarque. Un córner, un dels pocs recursos d’aquest Mallorca orfe de generadors de jocs després de despatxar l’estiu passat Ibagaza, Güiza, Borja Valera, Basinas i Jonás.

El gol va deixar l’Espanyol grogui, amb la defensa contagiant-se els nervis i tirant per terra les bones sensacions de solidesa deixades a l’inici de campionat. Tant Varela com Arango van poder fer el segon, i van obligar els blanc-i-blaus a necessitar uns minuts per retrobar el nord. El problema és que quan l’escomesa balear semblava calmada i tornava el guió del primer temps, un altre córner va derivar en el 2-0. Aduriz va superar Nené per alt, ajustant la pilota a la base del pal. Era el brasiler el més indicat per tapar al basc? Pregunta òbvia i que el gol va encarregar-se de respondre.

Sense esma ni reacció

2-0 al marcador i braços avall. L’Espanyol va donar el partit per perdut i no va mostrar ni la tensió, ni l’ànim ni les idees per somiar amb la gesta. Un altre desajustament defensiu va comportar el tercer en una vaselina de Varela amb una golejada que feia mal a un equip que segueix a la recerca de la identitat. L’autèntica Lliga arrencava ahir a l’Ono Estadi, però n’hi va haver catorze, comptant el tècnic, que no se’n van assabentar.