"Em sento un privilegiat per haver pogut tornar"

El primer equip fa l'onada en el viatge de tornada de Màlaga. El motivador és Gerard Piqué, el mateix que porta uns bombons a la premsa en el retorn de Donetsk. El nou jugador del Barça, format a La Masia fins als 17 anys i refitxat als 21, ha suposat una entrada d'aire fresc en un vestidor viciat i també l'esperança d'estar davant un central titular per als pròxims 10 anys.

Com ha viscut l'aterratge?

Tot va passar ràpid, més o menys com imaginava. Per una banda, et fa molta il·lusió perquè és el somni fet realitat, però per l'altra saps que hi haurà gent que no estarà d'acord que es fitxi un jugador que va voler marxar. Però sempre he expressat que el meu objectiu ha sigut jugar aquí i crec que s'ha acabat entenent.

¿Se sent un privilegiat per haver marxat i haver pogut tornar?

Sens dubte. És un privilegi. Quan marxes prens el risc de no tornar. Sabia que seria difícil i m'ha sorprès molt tornar tan ràpid. Però sempre he treballat per aconseguir-ho: a Manchester he tingut 3 anys en què he crescut molt com a jugador i l'any cedit a Saragossa també va ser positiu perquè em vaig demostrar a mi mateix que podia jugar a Primera.

Per què va marxar? Brillava dins la millor generació del planter...

Va ser complicat. Hi havia hagut un canvi de directiva i el meu avi [Amador Bernabéu] havia sigut de l'antiga junta... Les relacions no eren les millors. Les negociacions amb el responsable d'aleshores, Josep Colomer, no van arribar a bon port i tot i que sempre havia dit que volia quedar-me, vaig decidir marxar.

L'altra lectura, potser pretensiosa, és pensar que si no hagués marxat ara no estaria al primer equip.

Ningú sap com hauria sigut la meva carrera si m'hagués quedat, però tampoc em vull parar a pensar perquè ara mateix no té importància.

I si tingués 17 anys, ho tornaria a fer?

Sí, per tot el que he viscut i he après, a nivell esportiu i humà, i perquè en aquell moment ho tenia clar. La prioritat era ser professional i després ja hi hauria l'ocasió de tornar.

Què va aprendre al United?

Sobretot la professionalitat. Allà un jugador és futbolista 24 hores al dia i quan hi vaig arribar als 17 anys, m'entrenava i desconnectava. I hi has d'estar ficat sempre. A nivell tècnic, vaig aprendre a utilitzar molt més el físic, cosa que aquí no em calia, però allà o utilitzes el cos o moltes pilotes no te les endús.

Va guanyar pes?

Nou quilos en tres anys. De greix el mateix, tot múscul [ara pesa 86 quilos]. Com que és un futbol tan físic, els àrbitres també deixen jugar més. Al Titi [Henry], per exemple, li xiulen faltes que allà no li xiulaven.

Va fer un salt qualitatiu, però va jugar poc. A què ho atribueix?

Al United hi havia una altra forma de pensar. Aquí les rotacions són un dels principis del mister i allà gairebé sempre jugava un equip base. I per mi l'any passat el Rio [Ferdinand] i el Vidic van ser la millor parella de centrals d'Europa.

Com és Ferguson cara a cara?

És un home molt amable. Des del primer moment em va donar totes les facilitats per adaptar-me i en aquest sentit va ser com un segon pare per a mi. És veritat que també té mà dura, però poques vegades.

I Cristiano Ronaldo?

Aquest any és mereix guanyar la Pilota d'Or. El Leo la guanyarà aviat, segur, però aquest 2008, ell i el Manchester van endur-se Lliga i Champions. És el favorit clar.

Comparat amb Messi, tots dos al màxim nivell, amb qui es queda?

Messi és el més desequilibrant. És cert que Cristiano també té molts recursos en l'un contra un, però el Leo amb un toc supera el rival. Cristiano ofereix més gols i si al Leo li has de recriminar alguna cosa és això.

Vostè va coincidir amb Messi i Cesc al futbol base i al Mini diuen que Piqué era qui manava en aquell vestidor. Aspira a manar al Camp Nou?

Ser el líder és molt relatiu. És bo que se't consideri part important d'un grup, però crec que la funció de cap l'ha de fer cada jugador, tothom ha de tenir la seva part de responsabilitat, més enllà que uns tinguin més pes que altres. Així es fa un equip.

Amb Cesc hi parla habitualment?

Sí, molt sovint, tant per internet com per telèfon.

¿Nota si té enveja sana del que sembla que s'està coent aquí?

Enveja no, s'alegra que les coses vagin bé. I suposo... espero que un dia vesteixi un altre cop la samarreta del Barça. Té una qualitat tremenda.

Els conceptes de Guardiola li serien familiars, com a vostè.

Sí, és l'estil que s'utilitza de fa temps a Can Barça i des del primer moment m'he sentit molt còmode. Era el que m'havien ensenyat des de petit. Això fa que moltes de les coses ja les tingui apreses. És com si hagués tingut un curs avançat.

Vostè i la meitat de l'equip han begut de les mateixes fonts. ¿És part del secret d'aquest gran començament?

Molts jugadors estem molt adaptats a aquest estil. Ho hem mamat i ho tenim interioritzat, les idees que ens transmet el Pep les tenim agafades. I també hi ha la part de sentir els colors, de saber el que significa el Barça. Això és bàsic, perquè tots defensem la samarreta amb orgull.

Quan Guardiola els corregeix, recorda el que li deien al planter?

Són mons molt diferents, però sí, el futbol és el mateix o molt semblant que quan érem infantils.

Les golejades en cadena actuals, com se les expliquen des de dins?

Pots arribar a jugar molt bé però marcar tants gols és difícil de digerir. Sabem que arribaran moments no tan bons. L'únic que esperem és que l'afició no s'acostumi malament i sàpiga valorar aquests marcadors.

Ha tingut algun referent de central?

Sé que aquí fa mal, però el Fernando Hierro. Va estar al Madrid i no agrada, però futbolísticament va crear escola entre els centrals. Es col·locava molt bé, treia la pilota jugada i tenia una capacitat de lideratge espectacular. Va ser una referència mundial, un jugador diferent.

¿Li falta un punt d'agressivitat, de duresa, per apropar-s'hi?

Pot ser, però no vull arribar a ser ell. Vull ser Gerard Piqué, amb els seus pros i els seus contres, com també tenia el Fernando. Haig de millorar quan m'encaren amb un un contra un. En ser tan alt, pateixo una mica, però amb entrenament aniré a més.

Diuen els seus companys que el seu caràcter extravertit està calant.

No sé si està calant, però sí que agrada a molta gent. Estar alegres és necessari. Passem moltes hores junts i hi ha molt bon ambient.

A Bojan li fa com de germà gran.

El veig molt bé. Així com l'any passat a la selecció el trobava una mica sobrepassat amb tant protagonisme, ara no. És molt jove, però acabarà tenint un rol important.