"Ningú t'ensenya a presidir el Barça, només l'experiència"
ENTREVISTA: Joan Laporta president del FC Barcelona
El Barça ha començat una nova etapa tant en el pla esportiu com en el pla institucional, i Joan Laporta creu en aquesta nova etapa. El president del Barça exposa els seus arguments en aquesta entrevista, parla d'il·lusió, d'energia, de legitimitat, de responsabilitat i també de suport. Se li pot parlar d'errors, de crisis, de mala imatge o de fracassos, però el màxim dirigent blaugrana veu el got mig ple i s'agafa tant als èxits de la seva gestió per fer-ne un balanç positiu, com als dos anys de mandat que li resten per aspirar a millorar-lo.
Com veu la posada en marxa del nou projecte esportiu?
Amb il·lusió i amb serenitat. Penso que aquest projecte ha generat moltes expectatives a tot el barcelonisme i crec que ens pot donar moltes alegries, però ara cal ser comprensius amb els inicis perquè tot nou cicle demana paciència i necessita l'ajut de tothom.
L'equip de Guardiola no neix una mica coix? No s'han quedat una mica curts a l'hora de fitxar?
Bé, en tot cas s'ha fet el que ha demanat el tècnic i la secretaria tècnica ha estat en tot moment al servei de l'entrenador perquè es configuri la plantilla que ell considerava que havia de tenir.
Guardiola ha reconegut que la plantilla és molt curta.
En tot moment hem estat disposats a donar resposta a totes les peticions que fes l'entrenador i ho hem fet fins al moment en què ha dit que el que tenia ja era prou bo per desenvolupar la seva proposta esportiva per al Barça. De tota manera, si l'entrenador en un moment determinat demana quelcom per millorar la plantilla, nosaltres estem preparats per donar resposta al que necessiti, perquè és en ell en qui hem dipositat tota la confiança.
Quina nota li mereix la tasca de Txiki Begiristain al llarg d'aquests 5 anys?
Excel·lent. En aquests cinc anys s'han guanyat dues Lligues i una Champions, i també en els anys que no hem guanyat títols s'ha fet una proposta esportiva competitiva que ha generat grans expectatives i il·lusions al barcelonisme. Per tant, la nota d'en Txiki és d'excel·lent.
¿Però el màxim responsable de l'àrea esportiva no té cap responsabilitat quan es fracassa dos anys seguits, es rendeix per sota del normal i no s'intervé per resoldre problemes greus de vestidor?
Evidentment que hi té responsabilitat, igual que la directiva, i ja ho vaig dir, però hi ha graus de responsabilitat. Qui té la responsabilitat de fer rutllar l'equip són els jugadors i entrenadors. El paper de Txiki i de la junta és fonamentalment la tasca prèvia de planificació. Per tant, hi ha la culpa i la responsabilitat. S'han fet els canvis entre els qui tenien la culpa que això no hagués funcionat i tant la secretaria tècnica com la junta directiva tenim un toc d'atenció tots plegats per millorar i capgirar aquesta situació. Si la vam capgirar al 2003, quan la situació esportiva era més adversa i molt complicada, ara que hi ha uns fonaments molt sòlids crec que hem de ser capaços que tot torni a rutllar com tots volem.
Els canvis, però, no han afectat Eto'o. Hi ha hagut marxa enrere amb ell?
Hi ha hagut dues grans decisions. La primera, canviar l'entrenador, el Frank, i l'altra, traspassar Deco i Ronaldinho. A tots dos jugadors ja se'ls havia donat una segona oportunitat per agraïment i perquè es tenia l'esperança que tornarien a exercir un paper determinant. En el cas d'Eto'o, això encara no s'havia produït.
L'estabilitat del club a curt termini està en mans que la pilota entri?
No, l'estabilitat del club existeix, perquè s'ha arribat a la conclusió que la institució està en un moment molt bo de la seva història des del punt de vista econòmic, social i institucional, i en això les dades canten: hem presentat el pressupost més important de la història del Barça, que l'assemblea de compromissaris va aprovar de manera quasi unànime; socialment el club continua creixent en nombre de socis (des del 2003 el club ha crescut en més de 57.000 socis, dels quals al voltant de 21.000 són de fora de Catalunya); l'aposta per la solidaritat, la percepció del Barça com a més que un club al món, ha fet que el sentiment barcelonista sigui compartit per molta gent de fora del país; també hi ha 305 penyes noves, 270 i escaig de fora de Catalunya, si no recordo malament. I esportivament, penso que en el còmput general tenim un bon bagatge. Ara fem una aposta per un equip que torna a tenir fam de victòria i és evident que és important que hi hagi resultats, però no afecta l'estabilitat del club, perquè s'han pres les decisions justament buscant l'estabilitat institucional. En aquest cas, fent que es respectin els mandats de la junta directiva i del president.
No tem que els mals resultats facin que la gent es giri en contra de la llotja?
No podem afrontar això amb aquesta mentalitat predeterminada. He de ser optimista, entusiasta del que s'està fent perquè al cap i a la fi tinc la consciència tranquil·la i l'esperit necessari per fer que aquest vaixell continuï tirant endavant.
El preocupa la poca resposta de la gent a l'estadi aquest inici de temporada?
Crec que és normal, sempre ha estat més o menys així als començaments. En tot cas, la determinació d'aquesta junta en un moment de crisi no és escaquejar-se o abandonar el vaixell. La nostra responsabilitat és fer que això rutlli.
Una part important de la junta sí que va decidir plegar...
Sí, i s'ha de respectar la seva decisió, però el gros de la junta va decidir continuar, fins i tot quan el més fàcil era pensar "aquí hi haurà un ball de bastons important i en aquesta situació de crisi econòmica serà molt difícil complir el pressupost". Però nosaltres pensem que el complirem i farem tot el que calgui per complir-lo i perquè el Barça rutlli.
Se sent recolzat pel soci?
Sí. Em sento recolzat, em sento estimat i també reconegut per haver pres una decisió complicada. Ho veig en moltes situacions i això m'ajuda a renovar energies i il·lusions.
Però un 60% de vots en contra, més de 24.000 aficionats, no són un bon motiu per pensar a dimitir?
Valores totes les opcions. En les circumstàncies que es va produir, aquell resultat era previsible. El vam analitzar i vam considerar que era un vot de càstig més enllà del fet que havíem superat la censura, perquè si en una ocasió em vaig trobar amb una interpretació dels estatuts que em va retallar un any de mandat, ara quan els estatuts em permeten superar el vot de censura també s'han de respectar. Per tant, crec que vaig fer una lectura democràticament incontestable, vaig assumir que era un vot de càstig i vaig sotmetre la meva continuïtat a l'assemblea de compromissaris, que té la representativitat de tota la massa social. Allà es va veure que no era correcte extrapolar el resultat del vot de censura i dir que el 60% de la massa social està en contra del president. Penso que ens van donar una nova oportunitat. Això sí, he entès el missatge i procuraré estar a l'alçada del que vol el barcelonisme.
Retallada del mandat, demanda d'inhabilitació, vot de censura... Hi ha molt d'interès a fer-lo fora del club?
No ho sé ni em pertoca a mi analitzar-ho. Ho hauria de preguntar als que posen mocions de censura, judicialitzen el club o tenen un interès especial per aconseguir la presidència del Barça.
S'ha sentit assetjat?
No, ara ja no.
Vol dir que ara ja passa?
Jo no passo mai de res. M'ho prenc tot molt seriosament, però entenc que el barcelonisme és polièdric i amb l'experiència acumulada arribo a la conclusió que no m'ha de sorprendre ni he d'analitzar amb tots els ets i uts el que fan determinades persones. T'hi acostumes i aprens a conviure-hi per poder seguir el teu camí. Tinc la responsabilitat de presidir el Barça, ho faig amb il·lusió i amb decisió, i el que em motiva és el model de gestió modern i innovador que hem incorporat al club, l'ambient de treball, d'esforç i d'il·lusió que hi ha dins el club per tornar a viure els moments de glòria que hem viscut recentment.
Ha pogut veure o li han explicat el seu guinyol al nou programa de TV3 Crackòvia?
[riu] Sí, m'ho han explicat i he demanat la cinta per poder-lo veure.
I li sap greu alguna cosa del que li han explicat?
No, potser perquè estic en un moment de la meva vida en què ho relativitzo bastant tot, però tinc entès que hi ha gags ben trobats, per bé que si és millorable quant al respecte cap a determinades persones, especialment els meus companys de junta, crec que es podria corregir. En tot cas, que facin el que creguin que han de fer i ja està.
Però vostè hi deu tenir alguna cosa a veure, si la gent percep un Joan Laporta prepotent o autoritari?
Miri, jo no sóc així i per tant és que algú té interès a donar aquesta imatge de mi. Jo puc tenir cops de geni, ser enèrgic, decidit i, en alguns moments, potser vehement, i suposo que és fàcil passar del cop de geni o l'actuació decidida a dir que aquest home és prepotent i superb, però mai he actuat amb prepotència, perquè no és el meu estil i no sóc així. En tot cas, per dirigir una institució com el Barça no es pot ser tou, s'ha de ser generós en els moments bons i decidit en els difícils. I jo prenc decisions, si cal, amb una certa vehemència.
Llavors allò de la imatge kennediana amb què va arribar a la presidència ja és cosa del passat?
Miri, no he buscat mai una imatge ni kennediana ni no kennediana. He estat sempre com sóc i visc la vida amb normalitat.
Dos últims anys erràtics, vot de censura, contestació a la massa social, imatge personal deteriorada... Es penedeix d'alguna cosa?
I qui no es penedeix d'alguna cosa! Jo ja he fet una reflexió personal en cada moment i ja he intentat corregir coses i mirar endavant. Si ho poso tot a la balança, crec que els moments en què he tingut una actitud correcta i que he pres decisions correctes pesen més que les errades que he comès. Una altra cosa és que els encerts no es valorin prou perquè es donin per descomptat o que es magnifiquin més les errades que els encerts, però això és llei de vida. I tots estem fets d'encerts i errors.
El principal error ha estat no saber gestionar l'èxit?
És molt relatiu. Hi ha aspectes en què hem sabut gestionar molt bé l'èxit i la prova és on ha arribat ara el club, que és una referència al món en el terreny esportiu, que internacionalment està molt reconegut com a institució, que ha generat un corrent d'aficionats enamorats del Barça pel que ha fet els darrers anys, pel seu projecte esportiu, per la revolució que ha suposat per al club aquesta etapa.
Però a escala esportiva, després de l'èxit de París el Barça ha protagonitzat una caiguda constant i en dos anys no ha guanyat res d'important. Ha faltat humilitat?
No, crec que parlar de falta d'humilitat és voler fer massa sang. No siguem tan tràgics. D'humilitat, n'hem tingut en tot moment. Mai hem dit o pensat que guanyarem sense jugar.
I l'autocomplaença de què va parlar fa un any, no vol dir falta d'humilitat?
L'autocomplaença vol dir excés de confiança en el talent que teníem. Es va confiar tant en el talent que no es va fer l'esforç necessari per complir els mínims. Hi va haver relaxament, com va expressar molt bé en Xavi. En part ho entenc, perquè cada cop tot va més ràpid, els jugadors juguen molts partits, cada vegada hi ha més mitjans de comunicació i més aficionats, cada vegada es parla més del futbol, que ha pujat d'escala i s'ha incorporat a la indústria de l'entreteniment, i els jugadors estan permanentment sota pressió. No és fàcil. I no crec que sigui falta d'humilitat, sinó que aquesta pressió desborda uns professionals de l'alta competició que han de donar sempre el màxim nivell. La manca d'humilitat és falta de respecte pels rivals i jo això no ho he vist en cap moment.
Tornem al vot de censura, a l'enorme tensió interna que va generar el resultat i, finalment, a la dimissió de vuit directius, quasi la meitat de la junta. Li van exigir la dimissió?
Sí. Un dels dimissionaris va dir que ell seria el president i que jo havia de deixar de ser president. Creia que sent ell president canviaria tot, i jo li vaig dir que no era així, que aquí havíem d'aguantar tots, i no ho va acceptar.
Es refereix a Ferran Soriano?
No vull parlar de noms. Això ja queda en l'ordre intern del que va passar entre uns companys de junta amb qui podem tenir desavinences, però amb qui també hem conviscut molts anys en primera línia prenent decisions.
S'ha sentit traït?
Aquesta paraula és molt forta. Sí que vaig sentir una gran decepció, perquè la situació era molt difícil i penso que el millor per al Barça no era abandonar el vaixell.
Tenint en compte la importància del fet, per què no es va explicar amb més profunditat a l'assemblea?
L'explicació del que va passar ja la van donar els dimissionaris en conferència de premsa. Era una situació més que coneguda pels socis i posar la meva continuïtat a disposició de l'assemblea ja era el resultat de la crisi causada pel vot de censura, el vot de càstig i la dimissió de vuit membres de la junta.
Si els estatuts el legitimaven per continuar en el càrrec, per què va buscar més legitimitat en una assemblea que vostè mateix havia menystingut quan era a l'oposició per poc representativa?
És cert que no calia, però després del vot de censura vaig tenir la necessitat personal de demostrar als socis que el que pretenc no és aferrar-me al càrrec. Ser president del Barça és un honor i un privilegi per a mi, però no en visc, no m'hi guanyo la vida. Penso que ningú t'ensenya a ser president del Barça, n'aprens amb les experiències bones i dolentes que acumules. I crec que l'experiència que he acumulat em permetrà aportar el que el club necessita fins al final del mandat. A partir d'aquí, l'assemblea és l'òrgan suprem de decisió del club. I és cert que voldríem que fos més representativa, però la llei de l'esport regula com s'ha de fer. I el que nosaltres hem fet és intentar millorar la representativitat fomentant l'assistència i, de fet, hem tingut les assemblees més nombroses en assistència de la història. No és el mateix tenir 300 compromissaris de 3.000, que tenir-ne 1.000 de 3.000.
Al capdavall, vostè podrà completar set anys de mandat...
Un menys del que tocaria!
El que vull dir és que això va començar com una aventura il·lusionant i s'ha convertit en una cursa d'obstacles amb judicialització del club, eleccions anticipades, vot de censura, dues crisis directives sonades i un preu molt alt per a la imatge i la família. Val la pena?
Com a soci, servir el Barça sempre val la pena, és un honor, i com a persona ser president m'ha servit per viure experiències que poques persones poden viure en un període de temps tan curt. Però també li dic que em queden dos anys per acabar el mandat, al 2010, i m'agrada motivar la gent recordant que en dos anys vam guanyar dues Lligues i una Champions. La meva il·lusió és superar-ho i quan passin aquests dos anys serà el moment del balanç final.
Se sent responsable de no haver pogut superar la divisió del barcelonisme que preveia aconseguir durant el seu mandat?
Encara no s'ha acabat, vull dir que no deixaré de lluitar. No podem aspirar a solucionar situacions que són inherents a les persones; cadascú té la seva opinió, es generen corrents d'opinió i crec que això és positiu perquè dóna vitalitat al club. En tot cas, la responsabilitat de govern és aportar certa calma i serenitat al debat social perquè les diferents opinions no degenerin en enfrontaments.
Què n'espera, dels dos anys de mandat que li resten? On espera millorar el seu balanç?
Crec que hem consolidat el model econòmic de gestió de l'entitat i hem complert amb escreix el pla de negoci que vam començar el 2003, però ara ens hem fixat un nou repte, un salt qualitatiu, perquè hem presentat un pressupost de 380 milions d'euros enmig d'una crisi econòmica mundial molt important i volem complir-lo. També hem de continuar aprofundint en el posicionament solidari de l'entitat, que ha projectat el Barça al món com un club amb ànima i ha estat molt positiu per a la imatge del club. També volem continuar potenciant el caràcter del Barça com a insígnia de Catalunya, la seva catalanitat integradora. I també volem donar un nou impuls a la professionalització i modernització de la gestió empresarial del club, cosa que estem fent amb la reorganització executiva.
La remodelació del Camp Nou entra dins aquestes expectatives?
El desenvolupament del patrimoni de l'entitat és un dels nostres objectius i dins d'això hi ha dos projectes, la remodelació del Camp Nou, que és el més visible, i el nou Palau. Certament, es tracta d'un procés complex, que requereix el seu temps i que ha d'anar coordinat amb tot el pla de remodelació de les Corts. I el que voldria com a mínim és deixar-lo preparat, tenir la llicència per posar en marxa les obres, perquè penso que el projecte d'estadi de Foster és excel·lent i serà una icona de la ciutat.
La contraproposta de l'ajuntament continua fent viable el projecte econòmicament?
Nosaltres havíem presentat una proposta més ambiciosa, era la nostra obligació, però l'estem estudiant amb voluntat d'entendre les modificacions i que tiri endavant. Pensem que el Barça és una gran oportunitat per a l'evolució de la ciutat i he de dir que no demanem un tracte especial, sinó que se'ns tracti igual com s'han tractat altres actuacions urbanístiques de la ciutat. I això és contrastable.
Hi ha socis que pensen que el projecte Forster arruïnarà el Barça.
Sempre hem dit que aquest projecte no costarà ni un euro al soci .
Però vendre la zona del Miniestadi per finançar el projecte no és empobrir el patrimoni del club?
Fins ara hem augmentat el patrimoni. Tenim més metres quadrats i més ben valorats que abans. Per exemple comprant els terrenys de Viladecans, però també transformant patrimoni per incrementar-ne el valor, com és el cas de Can Rigalt. Allà vam trobar una solució beneficiosa per a l'Hospitalet, Barcelona, Fecsa i el Barça, i amb l'operació el Barça va millorar el seu patrimoni en metres quadrats de sostre construït i en xifres absolutes. Amb el projecte de les Corts, en cap cas reduirem el patrimoni del Barça, en tot cas n'incrementarem el valor.