Contador guanya la Vuelta i entra en la llegenda del ciclisme
Esport
Amb només 25 anys Alberto Contador ha entrat en la llegenda del ciclisme. Ahir es va proclamar vencedor de la Vuelta. Abans ja havia acabat en el lloc més alt del podi del Tour de França i també del Giro d'Itàlia. Un extraordinari botí només a l'abast dels grans campions, de mites com Jacques Anquetil, Felice Gimondi, Eddy Merckx i Bernard Hinault, els únics que fins ara havien pogut completar la desitjada triple corona.
Tots els indicadors semblen anunciar l'inici d'un nou cicle, de l'era Contador, i a més encara amb un llarg recorregut. Guanyar les últimes grans curses en què ha participat, i a més a més Giro i Vuelta en el seu debut, demostra un domini aclaparador en el ciclisme actual.
La trajectòria del corredor de Pinto té un punt d'heroïcitat, o si més no de superació davant les adversitats. Una greu malaltia que va patir fa només quatre anys li ha acabat forjant una voluntat de ferro. I també li ha ensenyat a relativitzar les coses, a considerar els patiments a les grans muntanyes "com una benedicció" si es compara amb el dolor dels que pateixen al llit d'un hospital.
Al cap de files de l'Astana li va caure el món a sobre quan el maig del 2004 va haver de sentir en una consulta mèdica que estava en perill no només la seva carrera esportiva sinó la seva vida. Tot a causa d'un cavernoma cerebral que li va provocar una caiguda a la Volta a Astúries i del qual va haver de ser operat. Només tres hores després de sortir del quiròfan li va dir a la seva mare: "Voler és poder. Tornaré a córrer". Va haver d'esperar al 2005 per tornar a agafar la bicicleta, però quan ho va fer les seves ganes per guanyar no tenien límit. Tant és així que en la primera cursa que va disputar, el Tour Down Under, es va endur l'etapa reina.
No ha sigut el maleït cavernoma l'únic escull que el guanyador de la Vuelta ha hagut de superar. L'afer de l'operació Port va esquitxar el Liberty, l'equip que aleshores dirigia Manolo Saiz, el tècnic que el 2003 el va fer debutar com a professional, i a banda de quedar-se sense poder disputar el Tour va estar a punt d'anar a l'atur.
El destí va voler aleshores que Johan Bruyneel confiés a ulls clucs en el seu talent per incorporar-lo al Discovery. Ni més ni menys que per heretar els galons d'un tal Armstrong, i no va decebre perquè acabaria guanyant el Tour 2007, la primera gran cursa del seu hat trick. Els problemes, però, van tornar quan va fitxar per l'Astana. Els casos de dopatge de Vinokúrov i Kaixetxkin li van afectar de retruc perquè els organitzadors de la ronda francesa van vetar la presència del conjunt kazakh en l'edició passada.
Encara es recorden les imatges de Contador durant una etapa de la Volta a Mallorca reclamant amb llàgrimes als ulls la presència de l'Astana al Tour. No hi va haver marxa enrere, però la polèmica decisió l'acabaria beneficiant perquè es va abocar amb cos i ànima, enrabiat, al Giro i la Vuelta. La resta va ser cosa de la seva ambició, com la que va demostrar en les rampes asturianes, concretament a l'Angliru i l'endemà a l'estació de Fuentes de Invierno, per completar la trilogia.
La nova temporada
Ara que ja té la triple corona, Contador ja deixa entreveure que en el futur el seu objectiu serà el Tour, la cur-sa que probablement el farà entrar de forma definitiva a l'Olimp de les llegendes del ciclisme. "Curiosament, gràcies al Tour he pogut gua- nyar el Giro i la Vuelta, però serà difícil que em tornin a veure en una situació com aquesta. El Tour és la millor cursa, hi van els millors i és la que et fa més gran. Preparar-la bé t'impedeix fer una altra cursa de tres setmanes la mateixa temporada", avisa.
