Un Barça de dues cares

Ni Eto’o, que va mar­car dos gols; ni Messi, que va dei­xar bona mos­tra del seu talent; ni Bojan, que va encen­dre el Camp Nou quan més apa­gat estava; ni Henry, que ni va jugar. Va ser Eidur Gud­john­sen, un secun­dari en el Barça de Guar­di­ola, qui es va eri­gir en el sal­va­dor d’un equip blau­grana que va pas­sar de sen­tir-se el pro­ta­go­nista a pro­ta­go­nit­zar una pel·lícula de por ja vista. Al final, una rema­tada acrobàtica de l’islandès, que tot just feia uns minuts que havia entrat, va depa­rar un guió dels que dei­xen sen­sa­ci­ons con­tra­po­sa­des.

Sí, tres punts més al sarró i ter­cer tri­omf seguit, cosa que no pas­sava des del febrer. Però la manca de con­sistència és indis­si­mu­la­ble. El Betis va igua­lar un 2-0, imper­do­na­ble davant un modest al Camp Nou. I més encara després de veure els millors 45 minuts de l’era Guar­di­ola. El rival amb prou fei­nes sor­tia de pressió, no olo­rava la pilota i només gene­rava una mica de perill apro­fi­tant alguna badada d’Abi­dal o bus­cant l’esquena d’Alves, un altre dels aspec­tes que Guar­di­ola ha d’aca­bar d’encai­xar.

El tècnic del Barça havia tor­nat a sor­pren­dre amb l’onze ini­cial, aquest cop fent debu­tar l’impetuós Mar­tin Cáceres a l’eix de la defensa, fent pare­lla amb Márquez i dei­xant a la ban­queta el capità Puyol, i amb l’entrada de Touré, que es va lluir fins que li van que­dar for­ces.

Peces a banda, el Barça va mos­trar les armes ja cone­gu­des i, després d’uns minuts de pressió asfi­xi­ant i de còrners suc­ces­sius, van arri­bar els gols. La fam i l’encert de l’equip els va sim­bo­lit­zar Eto’o, que va obrir la llauna amb un golàs. El came­runès va rebre d’esquena, es va girar i va engal­tar un cacau vio­lent que va tocar el tra­ves­ser abans d’entrar. Casto ni la va veure. I si l’hagués vist, encara esta­ria aplau­dint.

No va tar­dar a aparèixer de nou, l’africà; aquest cop per apro­fi­tar una jugada de Messi dins l’àrea. L’estadi reco­nei­xia el reci­tal i fins i tot n’hau­ria pogut caure algun més abans del des­cans, sobre­tot de part d’un inci­siu Alves.

Però la segona mei­tat no va començar de la mateixa manera. El Barça va aixe­car el peu de l’acce­le­ra­dor, lliçó que no acaba de que­dar clara, i va donar vida a un Betis que no havia mar­cat cap gol en aquesta Lliga i que es va començar a esti­rar de la mà de dos roda­mons com són Ser­gio García i Jose Mari.

El pri­mer va pro­vo­car una falta indi­recta dins l’àrea que va aca­bar amb el gol de Monzón –la tanca va trair Valdés– i va forçar un penal de lli­bre de Cáceres que l’àrbi­tre es va empas­sar; el segon es va colar entre Abi­dal i el mateix Cáceres per empa­tar amb una vase­lina que Valdés va des­viar massa poc.

El Barça estava tocat, tant que va per­dre la pos­sessió i la posició. Fins i tot Messi dei­xava esca­par un gol fet per no ser generós amb Eto’o, també des­a­pa­re­gut. Qui va aparèixer va ser Guddy, que per­met al Barça arri­bar al derbi per davant de l’Espa­nyol.

Clica aquí per veure la retrans­missió del par­tit minut a minut