Luis García sí que vol jugar a Europa

Un gol a cada inici de part i el València necessitant els binocles per veure l’Espanyol a la classificació en la pugna europea. Ja són set punts. Luis García, amb dos gols, va liderar la reacció blanc-i-blava per millorar una estadística de sis derrotes en set partits que feia mal als ulls. I a l’ànima. Contra el desànim, recepta asturiana, tot un exemple de caràcter i fam de glòria.
No sabem si Ernesto Valverde va obligar la plantilla a escriure unes quantes vegades a la pissarra el “no badaré a l’inici de partit”. Enlloc de veure-ho tot negre després del tram inicial, tal com va passar en les tres jornades anteriors, l’Espanyol va oferir 10 minuts inicials per alimentar la il·lusió de l’aficionat. Luis García només va trigar tres minuts a baixar Hildebrand del pedestal intersetmanal avançant-se al porter alemany per fer l’1-0.

Ronald Koeman es desesperava amb raó veient la llibertat de moviments de De la Peña. Serà cosa de la inexperiència de Banega i Maduro a la Lliga espanyola. Un parell d’accions de Riera i una centrada de Zabaleta van fregar el segon, però el València mica en mica va treure’s la mandra del damunt per passar a dominar amb autoritat el partit.

Lesió de De la Peña
Les contres perilloses de l’Espanyol van estroncar-se al minut 35 amb una nova lesió de De la Peña, que acabava de deixar Jonathan sol davant del porter rival amb una assistència marca de la casa. Àngel va ocupar el lloc del càntabre i els blanc-i-blaus van perdre llums per generar por al contracop. Kameni va encarregar-se d’anul·lar l’únic intent de Villa de fer mèrits per l’empat.

L’Espanyol va repetir a la segona meitat la recepta inicial. Atac ràpid i letal per matar el partit. Al minut 51, Jonathan va conduir el contracop i l’assistència posterior va acabar amb Valdo per terra. Silva té moltíssimes virtuts, però la defensa no és el seu fort. Passarell amb el càstig del penal, tot i que Pérez Lasa va perdonar-li l’expulsió. Hildebrand no va poder fer res davant el xut potent de Luis García des dels onze metres en el 2-0.

Amb el marcador amb avantatge clar, l’Espanyol va trobar-se amb un guió conegut. Domini sense pólvora del València a l’espera d’ampliar la renda en algun contracop ràpid. Riera va pecar de gana en el primer intent i Hildebrand va negar-li a Luis García el hat-trick després d’una assistència de Jonathan.

Valverde va aprofitar el tarannà del partit va mostrar la vena conservadora no fos cas que un gol en contra despertés els nervis latents després de la crisi de resultats. Retocs defensius amb la complicitat de l’expulsió de Maduro a 10 minuts del final. El València només va inquietar un cop i l’Espanyol va lligar els tres punts amb Luis García guiant el camí. La fam de glòria de l’asturià és un exemple a seguir. Ara només falta recuperar la regularitat del grup.