Ridícul repetitiu

Europa va i ve. Abans es quedava fixa en el port blanc-i-blau, però a base de tonteries tota estabilitat és impossible. ¿Embriagats per l’esperit de Setmana Santa? No, perquè els precedents de l’Espanyol a ajudar els necessitats són tan nombrosos que plou sobre mullat. L’onze de Valverde ha agafat pont i ha quedat en evidència amb el 4-0 contra un Múrcia amb peu i mig, si no els dos, a Segona, que busca el miracle amb Clemente.
Un equip grana enfonsat a la taula i l’Espanyol fent el ridícul. La sensació de déjà vu amb el Nàstic va flotar a l’ambient. Lògic. Els murcians només havien sumat un punt dels últims 30 i resulta que n’hi han esgarrapat quatre a l’Espanyol a la Lliga.

No són els únics. En zona de descens hi ha el Valladolid, que n’ha sumat 6, tal com ha fet el Recre, mentre que el Betis n’ha tingut prou amb 4. Si els grans miren el calendari a veure quan tenen un rival de la zona baixa per respirar, els abonats al drama esperen quan arriba l’onze de Valverde per agafar aire. Adéu a la Champions i a tremolar per la UEFA.

Penal de Jarque
Per ser fidels a la tradició, l’Espanyol va sortir fred, desendollat, a veure-les a venir. Un parell d’arribades amb cert perill del Múrcia gràcies a la manca de tensió defensiva fins que els blanc-i-blaus van considerar que ja n’hi havia prou. En aparença. Domini, primeres arribades en una amenaça gens fèrtil que ben aviat els locals van despullar amb dues ocasions clares d’Iván Alonso davant la passivitat de Jarque i Torrejón.

El càstig va trigar a arribar, es va fer esperar fins al minut 36: Iván Alonso hi va posar la murrieria i Jarque, l’atropellament. Penal per precipitació i poca tensió amb l’1-0 abans del descans, en què hi havia molts motius per a la reflexió.

La segona part va arrencar amb una baralla entre Valdo i el barbamec Aquino abans de posar la pilota en joc. Senyal que sortiran tensos, calia pensar. Res de res, perquè només un parell de minuts més tard, Abel centrava i Iván Alonso repetia de cap superant els relaxats Torrejón i David García. Partidàs de l’uruguaià només amb ganes.

Canvis infructuosos
Tan mala cara feia el malalt que Valverde va intentar injectar il·lusió amb Coro i Jordi Gómez. Més intenció, algun símptoma de reacció. Massa lleu. Després d’una ocasió de Tamudo, Zabaleta va calcular malament i la coça va plegar Iván Alonso. Abel va ser l’encarregat de fer el tercer de penal.

El déjà vu amb el desastre de Tarragona de fa un any va arrodonir-se amb el quart, a plaer, de Richi. Tamudo i Luis García eren els únics que semblaven jugar-s’hi alguna cosa a Múrcia. Molt pobre. Misericòrdia amb els necessitats. Com sempre. I la imatge d’Europa es va tornant borrosa.