Pequín, un regal per a una nedadora de futur

El compte enrere per als Jocs Olímpics de Pequín ja és a la fase final per als esportistes que acudiran a la cita, entre ells la catalana Mireia Belmonte (Badalona, 1990), que s’ha convertit, tot i la seva joventut, en una de les principals atraccions de la natació estatal i europea. La seva gran progressió els últims dos anys, amb el títol continental dels 200 m estils aconseguit el març passat a Eindhoven com a punt culminant, i una mentalitat guanyadora l’avalen.

El seu primer contacte amb la natació va ser de ben petita, amb 4 anys, i per recomanació mèdica, a causa d’un problema a l’esquena. D’ençà d’aleshores que no ha parat, si bé, com explica ella mateixa, va ser a partir del Campionat d’Espanya en què va guanyar sis medalles d’or que la seva carrera esportiva va arrencar amb cara i ulls. “Aleshores tenia 12 anys i em van dir d’entrar al CAR de Sant Cugat –explica–. I com que a mi nedar i entrenar-me ja m’agradava, vaig dir que sí”.

En aquella època la Mireia començava a destacar i des de la Federació Espanyola ja la seguien de prop, tal com subratlla el seu actual entrenador i antic seleccionador estatal, Carles Subirana. “Normalment el pas de la categoria júnior a l’absoluta comporta un període de dos o tres anys per assentar-se en la nova situació, però en el seu cas ha sigut quasi immediat i ha evolucionat molt en molt poc temps”, diu el tècnic, que acte seguit apunta la que pot ser la raó d’això: “El que defineix la Mireia com a nedadora és la seva competitivitat, que és molt gran i marca la diferència”.

De Murio a Subirana
Subirana treballa amb la nedadora del CN Hospitalet des del setembre passat, quan ella va decidir tornar de Madrid, on en un primer moment havia seguit el que fins aleshores era el seu tècnic, el també català Jordi Murio. Amb ell hi estava des dels 13 anys –va ser plusmarquista estatal diverses vegades i es va proclamar campiona del món júnior en 400 m estils i 400 m braça el 2006–, però no va adaptar-se a la nova situació i això es va traduir en el canvi d’entrenador. La trajectòria de la badalonina no només no se’n va ressentir, sinó que ha seguit sumant èxits.

“Estic del tot convençut que, si les coses no es torcen, la Mireia té un gran futur al davant en el món de la natació –apunta Subirana–. Ara és campiona d’Europa i és a l’elit, i això suposa una exigència important, però la veritat és que encara és molt jove i té molt de camí per recórrer”. En aquest sentit, el tècnic considera que el gran objectiu de la seva deixeble ha de ser “mirar de mantenir-se dalt de tot, fins i tot amb els normals alts i baixos, durant els pròxims deu anys” .

Els de Pequín 2008 seran els primers Jocs de Belmonte i és possible que potser li arribin una mica d’hora, com reconeix el seu entrenador. “Sobre el paper sembla que l’Olimpíada bona de la Mireia ha de ser la de Londres 2012 –subratlla–, però aquest any ja hi serà per mèrits propis, perquè ha fet les mínimes, i si les coses van més o menys bé pot adquirir una experiència molt important de cara al futur”. I la mateixa nedadora ho corrobora gairebé paraula per paraula: “L’any passat quan pensava en els Jocs em venien sempre al cap els que tindran lloc d’aquí a quatre anys, però aquest any he fet uns resultats molt bons i miraré d’aprofitar l’oportunitat de Pequín al màxim. I si puc donar guerra, lluitaré al màxim per donar-ne”.

Preparació al CAR i el Japó
La jove nedadora catalana, que al novembre farà 18 anys, va començar a preparar-se per a la cita olímpica a finals de març, després d’aconseguir la mínima per a una de les quatre proves –els 200 i 400 m estils, els 200 m braça i els 4 x 100 m estils– que nedarà a Pequín. “En principi, cada dia estava dividit en dues sessions d’aigua de dues hores –una al matí i l’altra a la tarda– i una de gimnàs”, explicava la Mireia dies enrere, abans de marxar dilluns passat cap al Japó amb la resta de l’equip estatal. “L’estada en terres japoneses sobretot ens ha de servir per adaptar-nos a l’horari asiàtic, bàsicament pel que fa a coses bàsiques com dormir, menjar o anar al lavabo –va assenyalar Subirana abans de començar el viatge–. En principi, per cada hora de desfasament horari es compta un dia d’adaptació, per la qual cosa amb tres o quatre dies espero que la Mireia ja estigui ben aclimatada”. I pel que fa als entrenaments al Japó, el tècnic afegia que no havien de variar gaire del que han fet fins ara, si bé sí baixar en intensitat: “Del que es tracta és de no parar del tot i fer un manteniment a l’espera que arrenqui la competició”.

Un cop a la capital xinesa, on la natació tindrà lloc entre els dies 9 i 17 d’agost, l’objectiu és anar pas a pas i disfrutar al màxim d’una oportunitat única. “L’objectiu, tant de la Mireia com del conjunt de l’equip espanyol, ha de ser mirar de colar-se en tantes semifinals i finals com sigui possible –apunta ell–. Això indicarà una mica el nivell on estem; a més, seria bo que es millorés el paper d’Atenes 2004”. “Són els meus primers Jocs i el que no vull és sortir a competir amb la pressió d’haver de ser a les finals –afegeix ella–. Si em classifico per nedar una de les finals estaré supercontenta, però en principi només penso a superar els esglaons d’un en un”.

I per aconseguir-ho la badalonina sap que hi haurà rivals a qui caldrà vigilar de ben a prop. “Cada cop surten més nedadores –diu–, però les meves principals contrincants seran la zimbabuesa Kirsty Coventry, la nord-americana Kathy Hoff i l’australiana Stephanie Rice”.