Xina: més detinguts que ors
Jocs Olímpics
Els Jocs de Pequín avancen cap a l'èxit total. La Xina s'hi ha gastat 40.000 milions de dòlars, quasi quatre vegades més que Atenes 2004, amb l'únic objectiu de consolidar la seva posició al món com a gran potencia global del segle XXI. I això inclou organitzar uns Jocs modèlics, amb instal·lacions una mica faraòniques i d'última generació, amb les grades sempre plenes de públic entusiasta, amb un ambient festiu als carrers i també amb un gran èxit esportiu.
Els xinesos estan triomfant en tots terrenys. Els Jocs estan brillant per l'eficàcia organitzativa, per la qualitat dels escenaris, per la quantitat rècord de gent que segueix l'esdeveniment i pel nivell esportiu exhibit.
L'equip xinès ha conquerit la seva quota d'èxit situant-se per primer cop en la seva història com el (futur) guanyador del medaller. I Pequín 08 fins i tot ha comptat amb la complicitat de Michael Phelps o d'Usain Bolt, les dues figures que faran passar aquests Jocs a la llegenda olímpica per les seves gestes, que han posat una espectacular cirereta al pastís.
Amagar les vergonyes
Però hi ha uns altres Jocs, tan diferents que són als antípodes de l'esperit olímpic que el COI diu defensar i que no tenen res a veure amb la imatge propagandística i enganyosa que les autoritats locals volen enviar al món.
La farsa de la nena suplantant la cantant autèntica durant la cerimònia inaugural és pura anècdota; com també l'allistament de ciutadans anònims per actuar de públic, ambientar artificialment les grades o propiciar rècords d'assistència com el que ahir anunciava la FIFA a la competició de futbol (1,9 milions d'espectadors).
El que no és una anècdota és que la Xina, tot i l'èxit esportiu sense precedents, acumuli aquests dies menys medalles d'or (46) que detinguts per manifestar la seva disconformitat amb la repressió que pateix el Tibet. Ahir, se'n van afegir quatre més -i van 47 des que van començar els Jocs- per desplegar una bandera tibetana cridant "Tibet lliure" a pocs metres de l'Estadi Nacional, on es disputen les proves d'atletisme.
La repressió ideològica al voltant del Tibet i de la violació reiterada dels drets humans són només algunes de les realitats vergonyoses que el govern xinès vol amagar a tota costa de l'aparador dels Jocs, però n'hi ha moltes més.
Durant els primers dies de Jocs, un mestre va ser condemnat a un any de reeducació en un camp de treball per haver penjat a internet imatges de la seva escola esfondrada arran del terratrèmol de Dugiangyan, que es va cobrar 70.000 víctimes mortals el mes de maig passat.
Abans-d'ahir, dues ancianes van trobar el mateix destí, la reeducació en un camp de treball, per voler explicar públicament com els van expropiar i demolir les seves llars en nom de la modernització olímpica de la capital xinesa.
Els exemples no s'acabarien. Milers de ciutadans xinesos s'han convertit en danys col·laterals dels Jocs i explicar-ho els converteix en elements subversius. En aquest sentit, l'organització Reporters Sense Fronteres denunciava ahir que la policia té ordres especials de no interferir en la feina dels periodistes, però que tot seguit investiga qualsevol ciutadà xinès que parla amb la premsa estrangera. Responsables d'aquesta ONG van expressar el seu temor que "després dels Jocs, quan hagin marxat els milers de periodistes acreditats, es produeixin represàlies".
