Estrepitós silenci al parc
Jocs Olímpics
La calor al migdia és difícil de suportar al Parc Ritan de Pequín si no és sota l'ombra dels seus arbres centenaris. Era un dels indrets favorits dels emperadors Ming per als seus rituals sagrats i per fugir de la tensió de la cort a la Ciutat Prohibida. El Ritan és actualment un dels espais verds més agradables al centre de la capital xinesa i també un dels tres espais verds que l'Ajuntament va designar per a les protestes públiques que els ciutadans volguessin celebrar durant els Jocs Olímpics. Als bancs del Ritan no hi ha cap espai lliure per seure, molts estan ocupats per homes sols o en grup que controlen tothom que passa i que de tant en tant s'aixequen per parlar els uns amb els altres. Salta a la vista que són policies de paisà i si es tenen dubtes, només cal treure un bolígraf i una llibreta per trobar-se sent seguit.
Les dades oficials del govern xinès eleven a prop de 90.000 el nombre de manifestacions organitzades el 2007 a la Xina. La majoria són protestes per problemes socials, siguin expropiacions il·legals, els efectes de la pol·lució industrial a zones agrícoles o urbanes o contra casos d'explotació laboral. Cap d'aquestes mobilitzacions s'ha produït a les zones designades per als Jocs.
La raó no és la manca d'interès sinó les limitacions imposades per la policia perquè es produeixin. Segons el reglament, qualsevol ciutadà podia sol·licitar el dret de protesta. Se li concediria si complia la llei. Fins al moment cap manifestació ha estat autoritzada i l'agència estatal de notícies Xinhua elevava aquesta setmana a 77 la xifra de peticions rebudes. A la premsa internacional s'ha publicat un cas de manifestació de ciutadans d'un barri proper a la plaça de Tiananmen que van aconseguir prendre el carrer durant uns minuts per criticar l'expropiació de les seves vivendes a la zona, per construir un centre comercial, a canvi de pocs diners.
Per evitar convocatòries paral·leles es mantenen sota detenció temporal, arrest domiciliari o fora de Pequín des de creadors de coneguts fòrums de debat a internet a activistes de drets humans i de causes civils, alguns destacats per una lluita a major escala i d'altres personatges anònims que reclamen compensacions per problemes que afecten únicament la seva propietat. Organitzacions pro drets humans han advertit que dos coneguts activistes, Ji Sizun i Tang Xuecheng, han desaparegut després que anessin a la comissaria a presentar la sol·licitud de protesta.
Almenys hi hauria una dotzena de casos de persones detingudes per demanar el dret d'ús de la zona de mobilitzacions durant els Jocs, segons recomptes a la premsa no xinesa. El diari International Herald Tribune informava dimecres que dues veïnes de Pequín anomenades Wu Dianyuan i Wang Xiuying, de 79 i 77 anys, respectivament, han estat condemnades a un any de treballs forçats als temuts camps de reeducació per haver insistit en cinc ocasions en l'últim mes de poder exposar públicament com va anar la demolició de les seves cases a Pequín sense rebre una compensació econòmica justa.
El Club de Corresponsals Estrangers a la Xina (FCCC) ha comptabilitzat fins a sis intervencions de les autoritats contra la feina de periodistes a Pequín, Hebei i Xinjiang -zona musulmana amb grups terroristes islàmics i separatistes on s'han produït nombrosos atemptats durant l'agost-. Les accions de la policia i membres locals del Partit Comunista han anat des de requisar càmeres de fotos a retenir els periodistes a la central de policia de la zona o amenaçar els xinesos implicats en la feina dels reporters. L'organització Human Rights Watch ha registrat fins a nou casos d'amenaces contra periodistes, en especial durant la cobertura informativa de les protestes aïllades que s'han donat a Pequín per part de ciutadans estrangers. Mentre això passa, a l'estadi olímpic continuen les competicions segons el que està previst i al parc Ritan els bancs segueixen ocupats; només els estels que fan volar els veïns semblen lliures per poder lluir-se.