El Reial Madrid venç a San Mamés (2-5)

En un partit no exempt de polèmica, el Madrid va superar el seu sot anímic amb una balsàmica victòria a San Mamés que reafirma la seva intenció de lluitar per la Lliga. Un triomf que permetrà als blancs treballar amb més tranquil·litat les pròximes dates a l’espera del que pugui succeir a Almeria.

L’Athletic va voler imitar l’estil del Liverpool que va esfondrar el Madrid a Europa amb molta pressió sobre els jugadors blancs i bolcant-se sobre l’àrea de Casillas amb un estil de joc molt vertical, però el conjunt basc no té ni de bon tros els recursos tècnics dels reds. Davant d’això l’equip de Juande va capejar el temporal inicial. Això sí, amb la inestimable ajuda d’un Muñiz Fernández, pèssim una vegada més, que va limitar immediatament l’empenta local a força de targetes. Els dos laterals bascos bilbaïns van ser immediatament amonestats, una situació que va propiciar una major llibertat dels interiors del Madrid, decisiu en el cas de Robben que a partir d’aleshores va començar a créixer-se per oferir la seva millor versió.

Després d’un parell de xuts sense gaire convicció de l’Athletic, una galopada de l’holandès va propiciar el primer gol visitant. Era el minut 22 de partit, però una vegada més el seu excés d’individualisme va impedir en un altre parell d’accions que el seu equip ampliés l’avantatge. No obstant això, 12 minuts després els blancs aconseguien el segon gol en una rematada de Heinze a la sortida d’una falta. El Madrid tenia controlat el partit, però de forma inexplicable se’l va complicar amb dues accions que van retornar l’emoció.

Corria el minut 36 quan Yeste obviava una lesió d’Sneijder per engaltar un xut que Casillas va desviar amb problemes, però el rebuig va tornar a l’àrea petita blanca i Heinze, en el seu desig de refusar la pilota va acabar per introduir-la dintre la seva porteria. Va ser el començament de la polèmica. Casillas se’n va anar a buscar Yeste i li va cridar “fill de puta”, i el capità de l’Athletic li va donar una empenta que va acabar amb el porter blanc per terra simulant un cop a la cara. Targeta vermella. L’Athletic, indignat i empès per la graderia embravida, va tractar llavors d’explotar els errors de Muñiz en una lluita cos a cos, i fruit d’aquesta pressió Llorente aconseguia empatar en el temps de descompte en una errada garrafal de Casillas .
Amb la meitat de l’equip local amonestat, l’Athletic va afrontar la represa en inferioritat. I encara pitjor, només iniciar-se la segona part, Huntelaar va caçar una pilota que va col·locar lluny de l’abast d’Iraioz. L’Athletic no es va rendir, va seguir empenyent, sobretot amb pilotes penjades, però en una ràpida contra, Huntelaar, amb enorme classe, matava el partit i Higuaín va tenir temps encara d’ampliar el marcador amb un penal. A tres punts del Barça i a esperar que soni la flauta.