La perfecció és possible
Lliga BBVA
PER LLEGIR LA CRÒNICA DEL PARTIT MINUT A MINUT, CLIQUEU AQUÍ
Tenia raó Lotina. El Barça va escombrar ahir el Deportivo (5-0) com si el renascut equip gallec sabés de sobres que no tenia cap possibilitat de frenar el campió d’hivern d’aquesta Lliga, com si no tingués dubtes que només un miracle podia evitar la seva derrota al Camp Nou.
No li faltaven motius per sospitar. Els blaugranes porten una marxa més que la resta i, senzillament, van passar per sobre del seu rival, com han passat per damunt de tots els rivals en aquesta primera meitat de Lliga que ha acostat l’equip blaugrana a la perfecció.
No hi deu haver maneres gaire millors de passar aquest equador. El Barça ha completat una primera volta de pel·lícula, sumant més punts que ningú en la història (50), guanyant més partits que ningú (15), marcant més gols que ningú (59) i jugant com ningú, i ho van celebrar jugant, guanyant, golejant i provocant l’èxtasi d’una afició culer que va tornar a fer l’onada, a cridar “olé” i a embrutar el pitet.
Tenia raó, efectivament, Lotina, de témer el pitjor, però també la tenia Guardiola de malfiar-se’n, perquè per fer el que està fent el seu equip s’ha d’estar molt i molt fi, molt atent, molt fort i ser molt constant. És això el que impedeix al tècnic blaugrana valorar ara els rècords de mitja Lliga, perquè sense l’altra mitja no hi ha títol, ni glòria ni història amb majúscules.
El seu equip va ser el reflex del seu discurs. Pletòric d’ambició, de determinació, de concentració, l’onze blaugrana va radiografiar el partit en el primer minut de joc, amb una jugada de tiralínies, trenada a un o dos tocs, precisa, ràpida i profunda, que Henry va rematar amb contundència i Aranzubia va salvar pels pèls.
El Deportivo no va tenir cap possibilitat. No va poder qüestionar mai el domini de la pilota, dels espais i del ritme de joc que va exercir el Barça. No va poder controlar en cap moment l’arribada incisiva i reiterada de l’ofensiva blaugrana. El Barça va obrir la llauna als 20 minuts de partit, però va seguir i seguir i seguir colpejant l’escut protector de la porteria del Dépor, fins a deixar el partit sentenciat en només 45 minuts.
Hi ha gestos que exerceixen de revelacions. Un exemple va ser l’espectacular entrada en el partit d’un Henry que va intimidar, que va fer dos gols, que ha marcat en 3 dels quatre últims partits, que ja no se sent estrany en aquest equip i que finalment està fent bona l’aposta que el club va fer per ell.
Un altre exemple va ser la fam de Messi per perseguir el primer gol del partit, per positivar una pilota que anava fora i que va acabar convertida en el segon gol de la nit, per buscar l’assistència de gol a Eto’o o per engegar a dida l’àrbitre per xiular el final de la primera part quan havia aconseguit robar la pilota per tornar a atacar.
El Barça està fent les coses bé i s’ho està passant de conya, mentre que el seu etern rival, el Madrid, dedicarà el dia de l’estrena presidencial a la llotja del Bernabéu a combatre la teoria dels vasos comunicants, i procurarà mantenir la distància amb el líder en 12 punts.
PER LLEGIR LA CRÒNICA DEL PARTIT MINUT A MINUT, CLIQUEU AQUÍ
