Sentenciar a la Copa té premi a la Lliga

Les apa­ren­ces, molt sovint, enga­nyen i avui ens pre­sen­ten un par­tit anodí. Es tracta d’una semi­fi­nal de Copa del Rei, però si fos un toro diríem que l’han fet pas­sar per la bar­be­ria. Josep Guar­di­ola no es cansa d’afir­mar que el Barça no juga la final de Copa des de fa onze anys i que ja toca, però la rea­li­tat és que, des que exis­teix la Cham­pi­ons, la Copa motiva menys al Camp Nou i, avui, s’hi afe­geix que el rival és el cuer de la Lliga. L’atrac­tiu fut­bolístic, doncs, és escàs, el gla­mur com­pe­ti­tiu és nul i la trans­cendència en l’uni­vers bar­ce­lo­nista és mínima. Apa­rent­ment, esclar.

En rea­li­tat, aquests 90 minuts de pa sucat amb oli, ben inver­tits, pro­dui­rien divi­dends imme­di­ats per a Guar­di­ola i els seus juga­dors i no només de cara a la Copa, sinó també per a la Lliga i la Cham­pi­ons. El pols a distància amb el Reial Madrid per con­que­rir la Lliga no està gua­nyat encara, mal­grat els 12 punts d’avan­tatge a la clas­si­fi­cació, i a finals de febrer es com­pli­carà bas­tant perquè tor­narà a escena la Lliga de Cam­pi­ons. És clar que, a aques­tes alçades de tem­po­rada, la visió tri­di­men­si­o­nal és pràcti­ca­ment una neces­si­tat al ves­ti­dor blau­grana. 

Febrer, aire; març, estrès
L’equip de Guar­di­ola podrà aga­far aire les dues pròximes set­ma­nes, ja que diu­menge rep l’Spor­ting, el següent visita el Betis i l’altre rep l’Espa­nyol. Però el quart derbi de la tem­po­rada –que serà a vida o mort per a l’Espa­nyol per la seva situ­ació a la Lliga– donarà el tret de sor­tida a un mes deci­siu per al desen­llaç del curs.

Tres dies després, par­tit d’anada de la Cham­pi­ons a Lió; el cap de set­mana, visita de Lliga al Vicente Cal­derón; tot seguit, el par­tit de tor­nada de Copa amb el Mallorca, el par­tit de Lliga davant l’Ath­le­tic al Camp Nou i la tor­nada euro­pea amb el Lió, també a Bar­ce­lona.

Tres fronts alhora són molts fins i tot per a aquest Barça, però una victòria con­clo­ent davant el Mallorca aquesta nit al Camp Nou no només reforçaria la tran­quil·litat i con­fiança de l’equip, sinó que sim­pli­fi­ca­ria el camp de bata­lla, perquè con­ver­ti­ria el par­tit de tor­nada a l’Ono Estadi en un tràmit –el Mallorca també estarà cen­trat a fugir del des­cens–, i això dona­ria marge al tècnic per dosi­fi­car l’equip.

Una altra cosa és que a Guar­di­ola només li con­vin­gui trans­me­tre la pri­mera part de l’enun­ciat, la que incita a con­cen­trar tota la tensió en el par­tit d’aquesta nit, obli­dant el més enllà. Per això ahir aven­tu­rava una eli­mi­natòria “igual de dura” que l’ante­rior amb l’Espa­nyol, des­con­fi­ava de la pre­sumpta dimissió copera d’un rival acla­pa­rat per l’amenaça del des­cens i aren­gava els seus a “impri­mir ritme des de l’escal­fa­ment fins al final”.

Moti­vació copera
Guar­di­ola aspira a cor­re­gir els errors del pas­sat. Per això no estra­nyava sen­tir-li recor­dar que “és la ter­cera semi­fi­nal de Copa con­se­cu­tiva que juga el Barça (Getafe i València van ser els rivals) i aquesta vegada espe­rem arri­bar a la final”.

I pel mateix motiu tam­poc és difícil ima­gi­nar avui un Barça amb un onze bas­tant simi­lar al que va jugar fa set dies con­tra l’Espa­nyol, però deci­dit a empai­tar el rival i no des­con­nec­tar-se, com va fer davant els blanc-i-blaus, per evi­tar encai­xar gols que com­pli­quin l’objec­tiu.