Sentenciar a la Copa té premi a la Lliga

Les aparences, molt sovint, enganyen i avui ens presenten un partit anodí. Es tracta d’una semifinal de Copa del Rei, però si fos un toro diríem que l’han fet passar per la barberia. Josep Guardiola no es cansa d’afirmar que el Barça no juga la final de Copa des de fa onze anys i que ja toca, però la realitat és que, des que existeix la Champions, la Copa motiva menys al Camp Nou i, avui, s’hi afegeix que el rival és el cuer de la Lliga. L’atractiu futbolístic, doncs, és escàs, el glamur competitiu és nul i la transcendència en l’univers barcelonista és mínima. Aparentment, esclar.

En realitat, aquests 90 minuts de pa sucat amb oli, ben invertits, produirien dividends immediats per a Guardiola i els seus jugadors i no només de cara a la Copa, sinó també per a la Lliga i la Champions. El pols a distància amb el Reial Madrid per conquerir la Lliga no està guanyat encara, malgrat els 12 punts d’avantatge a la classificació, i a finals de febrer es complicarà bastant perquè tornarà a escena la Lliga de Campions. És clar que, a aquestes alçades de temporada, la visió tridimensional és pràcticament una necessitat al vestidor blaugrana. 

Febrer, aire; març, estrès
L’equip de Guardiola podrà agafar aire les dues pròximes setmanes, ja que diumenge rep l’Sporting, el següent visita el Betis i l’altre rep l’Espanyol. Però el quart derbi de la temporada –que serà a vida o mort per a l’Espanyol per la seva situació a la Lliga– donarà el tret de sortida a un mes decisiu per al desenllaç del curs.

Tres dies després, partit d’anada de la Champions a Lió; el cap de setmana, visita de Lliga al Vicente Calderón; tot seguit, el partit de tornada de Copa amb el Mallorca, el partit de Lliga davant l’Athletic al Camp Nou i la tornada europea amb el Lió, també a Barcelona.

Tres fronts alhora són molts fins i tot per a aquest Barça, però una victòria concloent davant el Mallorca aquesta nit al Camp Nou no només reforçaria la tranquil·litat i confiança de l’equip, sinó que simplificaria el camp de batalla, perquè convertiria el partit de tornada a l’Ono Estadi en un tràmit –el Mallorca també estarà centrat a fugir del descens–, i això donaria marge al tècnic per dosificar l’equip.

Una altra cosa és que a Guardiola només li convingui transmetre la primera part de l’enunciat, la que incita a concentrar tota la tensió en el partit d’aquesta nit, oblidant el més enllà. Per això ahir aventurava una eliminatòria “igual de dura” que l’anterior amb l’Espanyol, desconfiava de la presumpta dimissió copera d’un rival aclaparat per l’amenaça del descens i arengava els seus a “imprimir ritme des de l’escalfament fins al final”.

Motivació copera
Guardiola aspira a corregir els errors del passat. Per això no estranyava sentir-li recordar que “és la tercera semifinal de Copa consecutiva que juga el Barça (Getafe i València van ser els rivals) i aquesta vegada esperem arribar a la final”.

I pel mateix motiu tampoc és difícil imaginar avui un Barça amb un onze bastant similar al que va jugar fa set dies contra l’Espanyol, però decidit a empaitar el rival i no desconnectar-se, com va fer davant els blanc-i-blaus, per evitar encaixar gols que compliquin l’objectiu.