El Barça es nega a perdre
Lliga BBVA
Clica aquí per seguir la transmissió minut a minut del partit
El Barça no va guanyar però tampoc no va perdre, es nega a fer-ho, i veient el partit d’ahir això té mèrit. En un altre època el Ruiz de Lopera hauria celebrat un triomf local. Però aquest Barça de Guardiola va tornar a demostrar que és diferent. El mou la fe i la fam, i aquestes dues virtuts li van permetre salvar a mitges un duel que s’havia complicat molt fruit de dos errors defensius.
El Madrid pot acabar la jornada a 10 punts del líder però l’aficionat blaugrana té l’obligació de mantenir tot el crèdit a l’equip més enllà que el coixí es redueixi. Sí, se cedeixen 2 punts, cosa que feia temps que no passava, però és un empat amb més regust de victòria que no pas de desfeta.
Perdia 2-0 i no es va rendir. Fins a l’últim segon va buscar la victòria i només la falta de punteria i Ricardo, decisiu, van evitar la remuntada impossible. L’instint d’Eto’o, amb dos gols, i la manera de celebrar-los diuen molt del grup de Guardiola, que va presentar un onze sorprenent, si es té en compte que demà comença una setmana sense més compromisos que el proper de Lliga.
Amb Cáceres i Piqué com a experimental parella de centrals, Iniesta a la punta d’atac... i sense Messi. Suplent el crac argentí, va ser el camerunès qui va aparèixer, però no s’ha d’oblidar les intervencions decisives de Valdés a peus d’Emaná i Oliveira.
A la vora del KO
El Betis va sortir a sorprendre i ho va aconseguir. Els andalusos, liderats per Emaná i Mark González, van aprofitar dos errors greus de marcatge. El primer, a pilota aturada i amb badada de Busquets inclosa. Bon gol, però evitable.
I quan l’equip encara no s’havia recuperat del cop, va arribar el segon. Aquest cop va ser el xilè qui va aparèixer sol al segon pal per controlar una pilota amb el pit i superar Valdés amb un xut creuat. El Ruiz de Lopera embogia. El Barça no era el Barça, només ho semblava. Li mancava una marxa, un punt d’agressivitat que va aparèixer quan Iniesta –sobretot– i Xavi van començar a carburar.
El descans suposava un problema però just abans el Barça va poder retallar distàncies. Va ser fruit d’un penal molt protestat pels locals. Eto’o va agafar la responsabilitat. El va fallar però el rebuig li va caure als peus i va fer el 2-1.
La por de guanyar el líder es va apoderar dels de Chaparro. Més encara amb l’entrada de Messi i Henry, que van deixar un Barça ofensiu al màxim. El guió es va dibuixar sol: un Betis tancat, un Barça abocat.
Més amenaçador que perillós, l’equip de Guardiola es va atabalar una mica, fins al punt que Abidal prenia una pilota a Messi quan l’argentí es disposava a xutar i Henry es desesperava a crits en no ser assistit al segon pal. Però quan Valdés va salvar els mobles, el Barça es va asserenar.
Xavi des de la frontal, Messi de cap i Piqué a boca de canó van fregar l’empat davant un Ricardo pletòric. Però va aparèixer Eto’o, aquest sí, amb un gol de pivot: rep d’esquena, posa el cos entre la pilota i el defensa, es regira, amaga un el xut i creua a la xarxa. Golàs i celebració a la banqueta amb Guardiola.
Clica aquí per seguir la transmissió minut a minut del partit
