L’Espanyol respira i el Barça dorm (0-0)

PER LLEGIR LA CRÒNICA DEL PARTIT MINUT A MINUT, CLIQUEU AQUÍ

El derbi a priori més desequilibrat dels últims temps no va perdre l’equilibri en cap moment. Empat a zero a Montjuïc i tots contents. El Barça perquè no perdre sempre és positiu i té un partit al Camp Nou per decantar aquests quarts de final de la Copa; i l’Espanyol perquè el seu objectiu era posar un punt i a part a la penosa imatge d’equip amb què va tancar el parèntesi Mané, i això, si més no, ho va aconseguir.

És cert que l’Espanyol tenia inquilí nou de trinca a la banqueta i que el rival era el Barça i no el Màlaga, però si una cosa van demostrar ahir els jugadors blanc-i-blaus és que fa tres dies amb Mané no volien tant com ahir amb Pochettino. Diguin-li reacció, si volen, però la qüestió és que els jugadors van córrer i pressionar amb una agressivitat i una intensitat desconegudes fa només uns dies.

Va ser un canvi anímic i d’actitud, més que futbolístic, però això va ser suficient per recuperar la connexió amb l’afició blanc-i-blava. L’equip va semblar un equip, va semblar un grup. No va xutar entre pals en tota la primera part i només un parell de cops sense perill a la segona, però li va plantar cara al Barça.

Tampoc es podia demanar més a les primeres 24 hores d’un entrenador al capdavant d’un equip en hores molt baixes. Molt més radical va ser el canvi del Barça. Canvi a pitjor, naturalment, respecte al futbol sibarític i demolidor a què ens té acostumats aquesta temporada. Però la Copa té una anada i una tornada i això obre un marge a l’especulació.

No es poden qüestionar les rotacions avui, quan porten funcionant bé durant la primera meitat de la temporada i van donar un gran resultat al camp de l’Atlètic (1-3) en la ronda precedent, però tampoc es pot obviar que fer-les implica fer concessions, i prescindir ahir d’Eto’o, Henry, Alves, Touré, Piqué i Valdés i deixar a la banqueta Xavi i Messi és fer moltes concessions.

Guardiola només va recórrer als dos últims en els darrers 15-20 minuts, quan l’Espanyol estava tou i existia l’opció de clavar-li queixalada i emportar-se el partit, però tampoc ho va aconseguir. 

En qualsevol cas, el Barça d’ahir a Montjuïc no va ser només un Barça pragmàtic i especulatiu, sinó un equip durant massa minuts erràtic i conformista, que va perdre moltíssimes pilotes, que va trigar molt a controlar el joc, que gairebé no va amenaçar la porteria de Kameni i que va permetre que el rival semblés més del que és en realitat.

No va ser un bon partit. Va tenir intensitat, però li va faltar futbol, li van sobrar patades i Muñiz Fernández no ho va fer millor del que ho hauria fet Pérez Burrull. El més positiu d’aquest segon derbi de la temporada va ser sens dubte que el públic va poder veure el partit tranquil i segur perquè aquest cop els brètols es van quedar fora de l’Estadi.

PER LLEGIR LA CRÒNICA DEL PARTIT MINUT A MINUT, CLIQUEU AQUÍ