Un torneig que feia por
No era cap broma, i és justament quan la Federació Espanyola ho va constatar que el Torneig de Nacions ha tornat a tenir coixera. L’AVUI va tenir ahir accés als detalls del que ha de ser el futur immediat de la selecció catalana, i la patxoca de la nova competició és considerable. I el viratge de posicions d’Ángel María Villar, president de la FEF, coincideix amb les primeres dades que li arriben sobre com seria el Torneig de Nacions. Seria, o serà, perquè els organitzadors, que no és precisament la Federació Catalana (FCF), no renuncien encara a poder celebrar-lo en aquest 2009.
La cita s’havia de disputar del 14 al 18 de novembre al Camp Nou, i estava pràcticament lligada la presència d’Anglaterra, Argentina i Brasil, i amb els cracs, sota pena de reducció del caixet. Anglesos i argentins jugarien la primera semifinal i, tot seguit, brasilers i catalans la segona. Amb àrbitres internacionals, esclar. I amb l’apadrinament de la UEFA, que preveia tenir màxima representació al Camp Nou en la jornada final.
L’impacte hauria estat mundial, pel nivell dels equips convidats i per la difusió televisiva, que estava assegurada. El pressupost, elevat –xifres confidencials–, es recolzava en els drets televisius, però tam-bé en un tiquetatge que no seria escàs i en un marxandatge especial per a l’ocasió. Només cal dir que una destacadíssima multinacional de material esportiu dissenyava una pilota especial per al torneig, que comptava igualment amb un trofeu espectacular.
Tot plegat va néixer fa dos anys. El projecte, parit per la Plataforma Pro Seleccions i agosarat, va comptar amb l’arma del rol opositor a Villar de Jordi Roche, llavors president de la FCF, que planejava amb el mallorquí Mateo Alemany l’assalt a la FEF. Atemorit per les urnes, Villar es va avenir a permetre el Torneig de Nacions a canvi del suport de Roche. El pacte incloïa les dues dates FIFA i que fossin al novembre, que aquest 2009 són jornades internacionals de repesca i Espanya no hi jugarà cap partit oficial, amb la qual cosa els millors jugadors catalans podrien ser convocats.
Amb la fugida de Roche del càrrec, el substitut temporal, Ricardo Campoy, va mantenir el suport a Villar, però no la intensitat a defensar el projecte, que s’ha seguit gestant des de fora de la FCF –amb personalitats de prestigi–, tot i la presència del vicepresident Jesús Farga dins de l’organització.
Aquesta mancança institucional ha acabat permetent a Villar inventar-se un partit commemoratiu –que encara no apareix a l’agenda de la FEF i que no té equip convidat– per bloquejar el Torneig de Nacions. I és que l’acord de la junta de la FEF obria dues dates FIFA “sempre que [els partits] no col·lisionin amb els interessos de qualsevol selecció espanyola”.
Ara, per no perdre’ns un any més aquest caramel, tot depèn de la hipotètica pressió que s’exerceixi sobre Villar. Els pressionadors són els d’altres ocasions: Joan Gaspart, Joan Laporta, Daniel Sánchez Llibre.