2-3: El Madrid no s’arronsa a Mestalla

El Reial Madrid va superar la prova de Mestalla. Les baixes de Kaká i sobretot de Cristiano Ronaldo no li van impedir endur-se una convincent victòria de València (2-3), en un partit intens que serveix al grup de Pellegrini per guanyar molt de crèdit.

L’anunciat duel d’artillers entre Villa i Benzema, per allò del morbo que destil·lava la presència sobre la gespa del contrastat davanter rebutjat per Florentino Pérez, no va tenir un vencedor clar. L’asturià va marcar, però, en tot cas, el protagonisme va tenir accent argentí, amb el doblet d’Higuaín i el decisiu gol de Garay.

El València va sortir encoratjat. Mestalla era una caldera i els locals van pressionar d’entrada, encara que el seu impuls inicial es va anar apagant a poc a poc per passar el protagonisme a un Madrid seriós, ben plantat sobre el camp, i que abans del descans va disposar d’ocasions clares per avançar-se al marcador. Com la d’Higuaín al minut 39, quan després de retallar Navarro dins l’àrea, va rematar fregant el pal quan ja es cantava el gol. I era el mateix davanter argentí qui tot seguit posava a prova César, que in extremis cedia un còrner que Sergio Ramos remataria al pal.

Un últim minut nefast per als interessos dels visitants, que també perdien Pepe, el seu principal baluard defensiu, per lesió. El portuguès es va trencar, sembla que de debò, i a l’espera de les proves d’avui podria tenir afectats els lligaments encreuats del genoll.

L’equip d’Emery, que havia anat clarament de més a menys, va donar gràcies que al descans no s’hagués alterat el marcador. El fantasma dels seus precedents a casa, on només ha guanyat dos partits després d’haver cedit punts contra l’Atlètic, Barça, Sporting i Mallorca, no donaven gaire confiança als aficionats xe, i, de fet, a la represa les coses no van canviar gaire. El Madrid seguia tenint el control del joc i arribant de forma perillosa als dominis de César. Com al minut 54, quan una excel·lent jugada de Benzema per l’esquerra va permetre a Higuaín fer de cap el 0-1.

El partit semblava tenir una sola direcció. La reacció del València no s’entreveia per enlloc, però aleshores va aparèixer Villa per tornar a ficar l’equip en el partit. L’asturià, fins aleshores desaparegut, va fer el que fan el bons golejadors: enviar la pilota a la xarxa, també de cap, en la primera ocasió que se li presentava després d’una assistència de Mathieu. Era el seu dotzè gol a la Lliga i el primer que aconseguia fer-li al Madrid a Mestalla

Un gol que revifava els locals, encara que el rival no va acusar gaire l’impacte. El partit estava boig i poc després Higuaín feia doblet culminant una bona acció de Marcelo. En un tres i no res el València tornava a estar per sota al marcador, però per poc temps. Fins que Joaquín, amb la col·laboració d’un Casillas que va cantar en els dos gols, igualava de nou el matx. Mestalla embogia, encara que quatre minuts després tornava a emmudir amb una rematada de cap de Garay que, ara sí, sentenciava.