Esports

El mecenes català

Josep Vigueras, propietari de Reno, firma principal de material d'hoquei, és l'ànima dels partits de la selecció. No en veu viable l'oficialitat, "perquè ha passat de ser un problema esportiu a polític"

És un matí com un altre a la fàbrica de Reno. Pedro Gil acaba de pas­sar-hi per comen­tar les sen­sa­ci­ons que té jugant amb el Katana, l'estic revo­lu­ci­o­nari que acaba d'intro­duir al mer­cat la marca cata­lana: 56 làmines de fusta de freixe com­pri­mi­des amb ultra­sons, que mul­ti­pli­quen per tres la potència de xut. En aque­lles matei­xes màqui­nes per on pas­seja, Negro Páez hi va dis­se­nyar per­so­nal­ment l'estic que porta el seu nom, suc­ces­sor de models mítics com el Mar­ti­nazzo.

A la pri­mera planta, samar­re­tes i fotos dedi­ca­des a l'ànima d'aquesta empresa fami­liar, Josep Vigue­ras, a qui Car­los López ano­mena El Jefe. "A les nits dormo tran­quil", asse­gura men­tre llu­eix els números blaus en els balanços de la marca, que va com­prar el 1996 quan havia fet fallida. Ara té 26 tre­ba­lla­dors repar­tits entre Cer­da­nyola i la fàbrica de calçats, a Porto, d'on acaba d'arri­bar un nou model de patí tres cops més barat que els habi­tu­als. "Volem tor­nar a intro­duir l'hoquei a les esco­les. És la clau perquè l'esport torni a bri­llar", pro­nos­tica men­tre recorda èpoques millors, com els 70.

Aque­lla dècada, Vigue­ras la va estre­nar fent el Cal­des campió esta­tal. És l'èxit espor­tiu de què s'enor­gu­lleix més, als 63 anys, després d'haver pas­sat per l'equip del seu poble, Piera, Laietà, Bar­cino, Igua­lada i Espa­nyol. "L'hoquei m'ha donat molt, i ara l'hi vull tor­nar". Ja va ser pre­si­dent del Comitè Naci­o­nal d'hoquei de la Fede­ració Espa­nyola (FEP) en dues oca­si­ons, just abans de com­prar Reno per revo­lu­ci­o­nar el mer­cat. "La pena és que la com­petència no aposti per aquest esport com nosal­tres. Ens por­ta­rien més pro­ble­mes, però això és el que fa que et supe­ris", asse­gura.

El cert és que les nove­tats sem­pre han moti­vat Vigue­ras, que a finals dels 90 va orga­nit­zar els pri­mers par­tits de Cata­lu­nya, amb un viatge a Xile. Des d'aquell dia no s'ha atu­rat. Pel con­tracte de patro­cini amb el Barça, dis­posa del Palau un dia l'any. La FEP li va pro­po­sar d'apro­fi­tar-lo per a l'All Star de la Lliga, però Vigue­ras manté l'aposta per la selecció naci­o­nal com a plat fort de la Festa del Patí que s'hi fa des de pri­mera hora. Això li ha gene­rat mal­de­caps addi­ci­o­nals, amb boi­cot dels pro­duc­tes Reno en boti­gues de Cantàbria o Cas­te­lla, "perquè em veien com un radi­cal". L'única excepció és la set­mana prèvia a la festa, que paga i orga­nitza per­so­nal­ment fins a l'últim detall. "Sap greu que alguns esta­ments gas­tin tant en altres històries vin­cu­la­des a l'hoquei, i no en això", cri­tica, sense posar-hi noms.

Vigue­ras, que patro­cina diver­sos equips i algu­nes selec­ci­ons, és molt crític amb el seu esport. "Hi ha qui el vol con­si­de­rar pro­fes­si­o­nal, però no és així. Avui patro­ci­nar un equip no és ren­di­ble. La tele­visió no ens fa cas perquè no hem fet l'esport prou atrac­tiu. I el boom de Bar­ce­lona 92 només va bene­fi­ciar l'elit i durant un temps. Es va mal­gas­tar l'opor­tu­ni­tat. No es va saber fer arri­bar mas­si­va­ment". El que més l'ha desen­ga­nyat, però, és el blo­queig a l'ofi­ci­a­li­tat de la Fede­ració Cata­lana. Fa qua­tre anys, just després de l'enre­nou de Fresno, va per­dre la fe. "Em vaig ado­nar que és un fracàs, que no té sor­tida, perquè ha pas­sat de ser un pro­blema espor­tiu a total­ment polític". I la festa? "El que fem ara no ser­veix per res, però hi con­ti­nuo impli­cat, pot­ser perquè m'estimo massa l'hoquei".


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.