Finalíssima de tardor

Les finals es disputen a la primavera, amb els títols en joc, però hi ha moments de la temporada que esdevenen una mena de caixa o faixa. És el cas d’aquesta nit. Amb el Camp Nou de gala i contra un Inter que no necessita presentació, el Barça està quasi obligat a guanyar –amb un empat, necessitaria vèncer en el fred de Kíev; perdent i el Rubín guanyant, quedaria eliminat– per seguir defensant la corona de Roma i somiar amb el Bernabéu. No va sobrat, el Barça, amb la intensitat del joc irregular i justet d’efectius, però el pentacampió s’ha construït sense excuses.

“És un partit fonamental. No ens podem equivocar”, va afirmar ahir Zlatan Ibrahimovic a la web de la FIFA. Oficialment el suec és dubte per les molèsties als isquiotibials, però ahir va completar l’entrenament i apunta a titular. Leo Messi, en canvi, es va entrenar al marge i, tot i que Pep Guardiola amagarà la decisió fins a última hora, la situació d’alt risc amb la lesió a l’adductor fa pensar que no jugarà. Touré Yaya i Eric Abidal són baixa i Rafa Márquez quasi.

Sigui com sigui, el Barça aspira a agafar el control del grup i, de fet, jugarà sabent el resultat del Rubín-Dinamo i així el que li serveix i el que no. Això no afectarà l’onze de Guardiola, perquè gairebé li surt sol, amb l’únic dubte de Keita o Iniesta al migcamp. Una qüestió transcendent, però per ara encara en un segon pla. El cas és que si juga el manxec, que només ho ha fet un cop aquest curs, Pedro o Bojan entrarien davant. Si no, Iniesta i Henry es repartiran les bandes.

Per l’Inter, Mourinho segueix pendent de Sneijder per completar el rombe de la medul·lar. Si l’holandès no juga, ho farà Stankovic. Cambiasso, Zanetti –que, atenció, disputa el partit número 144 consecutiu amb l’Inter, no falla des del 25 d’octubre del 2006– i molt probablement Motta seran les peces per ofegar el migcamp blaugrana, el que en el primer duel a Milà va oferir un recital sense gol. Aleshores era un Inter que encara estava encaixant els fitxatges, amb menys confiança i atemorit davant el poder del Barça. Avui és un rival enfortit en tots aquests aspectes, tot i que el liderat del grup i la necessitat barcelonista poden traslladar una versió interista més defensiva que la que es veu a la Lliga.

Sigui un plantejament més o menys ofensiu, Samuel Eto’o voldrà deixar el seu segell en el retorn al Camp Nou. El camerunès, que s’espera una bona rebuda, mirarà de fer la guitza al seu exequip. Seria la revenja perfecta i també per això el Barça està davant una final, de tardor.