"L'equip té un segell; després els títols poden arribar o no"

Sis dies després d'aconseguir l'Eurolliga, Xavi Pascual ja pensa, exclusivament en el següent repte. Aquest és el seu tarannà i el que vol transmetre al seu equip. Ja hi ha hagut temps de celebrar-ho com cal i ara toca la lliga. Fins i tot va fer despenjar els cartells de ‘campions' que hi havia al Palau, perquè l'equip no es distregui. Un equip que, més enllà dels títols, té una empremta, un segell, amb un joc que està fent gaudir l'afició blaugrana.

Un lema publicitari diu Tot guanyat, tot per guanyar, referint-se al Barça de Guardiola. El mateix s'ha d'aplicar al Barça de bàsquet?
És un bon lema, però quan dius ‘tot guanyat' tornes a recordar el passat, i ara no és moment de recordar el passat, sinó de començar a mirar endavant. Em quedaria, doncs, amb la segona part de la frase, tot per guanyar.

No deu ser pas fàcil, però, tornar a tocar de peus a terra, després d'un èxit com el de París?
Tot costa, és cert, i més després d'un títol de tanta repercussió i de tanta importància; però hem d'intentar anar ràpidament pel camí correcte. Aquesta sempre ha estat la nostra filosofia, sempre diem de girar full i pensar en el següent partit i ara, després d'aquest títol de l'Eurolliga, hem de tancar aquest llibre, que evidentment ha estat molt bonic, enquadernar-lo i guardar-lo al calaix i obrir-ne un de nou, que és el de la lliga ACB, on fins ara ens està sortint una bona obra, però ens queda tota la part més important perquè sigui una novel·la perfecta.

Ja amb fred, i després de tantes emocions, quin és el sentiment després de guanyar l'Eurolliga?
Que quan perds és horrorós, perquè passes 15 dies destrossat, i que quan guanyes ets molt feliç, però passa tot molt ràpid. L'Eurolliga és allà, però ja han passat prou dies i ja hem d'estar centrats en la lliga.

Si fa tres anys li diuen que hauria guanyat ja cinc títols, entre els quals una Eurolliga, s'ho hauria cregut?
No sóc una persona gens somiadora, i només penso en el que tinc davant, en el següent repte, següent partit, en el que sigui; és evident que no ho havia somiat, però tampoc no m'ha capgirat res, perquè ho vaig vivint al dia; era un gran repte, un gran objectiu i l'hem complert.

En quina mesura aquell play-off de l'Eurolliga de l'any passat amb el Tau va donar un tomb a la seva trajectòria i també a la de l'equip?
Està clar que hi ha moments importants; el primer de tots és quan vaig substituir Ivanovic i vam aconseguir derrotar la Penya en aquella semifinal que ens va permetre jugar l'Eurolliga. Si allò no hagués passat segurament avui no estaríem aquí. I si no haguéssim derrotat el Tau aquell any i no haguéssim tingut l'experiència de jugar la final four de Berlín i perdre-la, avui tampoc estaríem aquí. Però tampoc estaríem aquí si no haguéssim guanyat el Madrid a quarts. Totes les coses tenen la seva justa importància, que és molta, però també la tenen alguns partits que hem guanyat fàcilment, però jugant al límit de les nostres possibilitats. Totes les coses que fas en el passat tenen repercussió en el futur.

La comparació entre la seva trajectòria i la de Guardiola cada cop sembla més inevitable....
Fins a cert punt és normal que ens comparin, perquè som d'edat similar, crec que ens portem un any de diferència, i les coses ens estan sortint bé, però sempre he dit que no em mereixo en absolut que em comparin amb ell, perquè ell no només ha guanyat títols, sinó que ha canviat l'estat d'ànim de tota la gent blaugrana. Abans, quan l'equip sortia al camp, hi havia aquell ‘ai, ai, ai, que perdem', i ara tothom pensa que guanyarà. Ell ha aconseguit això, que la gent sigui més feliç en el dia a dia, i és un mèrit que jo no tinc, i no em mereixo estar al seu nivell.

Però comparteixen una mateixa filosofia. Guanyar i fer-ho jugant bé.
Sí, és cert; hi ha possiblement una empremta inherent, una empremta Barça. Barcelona és una ciutat que amb tot va molt ràpid, moderna, i els nostres equips també són més moderns.

I tots dos també fan vídeos per motivar l'equip. A París va anar prou bé.
Sí, és cert. El vam passar el dimecres a la nit; va dur molta feina i segur que els meus ajudants em deuen odiar, però va anar prou bé, tot i que, malgrat que s'hagi posat de moda que tot això surti a la premsa, penso que són coses igual d'importants que una conversa personal amb un jugador o les últimes paraules que puguis dir al vestidor. Tot compta i en aquest cas vam voler resumir el que era la trajectòria de l'equip, fent el símil amb una cursa de 4x100, en què Usain Bolt feia l'últim relleu i remunta fins al triomf; els primers 100 metres es veien imatges de la primera fase; els segons, imatges del Top 16; els tercers eren el play-off amb el Madrid i els últims 100 eren els que ens faltaven per fer, tot acompanyat per missatges de la gent propera als jugadors, desitjant-los sort per a París.

Pesic deia aquesta setmana que no havia vist mai un equip amb domini tan aclaparador...
I venint d'algú com ell m'agrada molt sentir-ho. Durant tot l'any la veritat és que hem estat un equip elogiat, i de tant elogiats al final hem deixat de ser-ho i només s'ha parlat que érem favorits. L'any que el Maccabi guanya la final de 40 contra el Fortitudo Bolonya també van ser molt superiors a tothom, però és cert que aquest any hem jugat extraordinàriament tota l'Eurolliga, tota; perquè només hem tingut un partit dolent.

S'esperava guanyar la final amb l'Olympiacòs amb tanta superioritat?
Sempre confio amb el meu equip i la proposta ens va sortir perfecte; vam interpretar perfectament el partit. I no és la primera vegada que ho aconseguim aquest any. En molts partits contra equips grans hem estat a un gran nivell. Podem recordar partits contra el Panathinaikòs, amb el Siena o amb el Madrid.

La defensa guanya campionats, però aquest Barça ho combina amb un joc alhora vistós?
Pots estar més o menys encertat, però la defensa et dóna confiança, et dóna sentiment d'equip, afinitat, possibilitat de donar velocitat al joc; forma part de la nostra filosofia. Intentem ser efectius, però a la vegada no menystenim la possibilitat d'agradar; penso que el nostre joc, ja l'any passat, és un joc modern, divertit, i quan vas a veure un partit nostre, entre la velocitat, la circulació de pilota i la possibilitat de jugar per sobre del cèrcol, tot plegat fa que t'ho puguis passar bé.

De què està més orgullós?
Que la gent disfruta de veure'ns jugar, que té ganes de venir al Palau, de veure'ns per la televisió; i que el soci del Barcelona se sent orgullós d'un equip que sempre treballa al límit de les seves possibilitats, i que ho intenta fer-ho d'una manera moderna i divertida en el seu joc; després els títols moltes vegades els aconsegueixes o no, però et queda l'empremta, el segell, encara que veiessis el partit en blanc i negre, sense conèixer l'equip, sabries que és el Barça, pel segell que té.

L'equip té molt talent i està farcit de figures, però també té química. Un equip també es fa amb grans persones?
Un equip és tot, és la combinació de les dues coses; el més important per fer un bon equip és que tothom comparteixi els mateixos valors i remi en la mateixa direcció, i des de fa mesos que això ho hem aconseguit.

L'adaptació dels fitxatges, en aquest sentit, ha estat meteòrica.
Sí, i sembla que durant l'any s'ha oblidat que teníem cinc cares noves, i que tots cinc ja són jugadors importants en l'equip. Altres equips n'han fet nou, de fitxatges, i quatre no juguen.

Pot fer història, aquest Barça?
Aquest equip ara mateix ha guanyat cinc competicions seguides, i ara tenim aquest nou repte de la lliga ACB, que suposaria repetir; tenim il·lusió per aconseguir-ho però ara la nostra il·lusió ha de ser guanyar el play-off de quarts, que no pas per res més; si visualitzem abans d'hora que juguem la final no la jugarem; som un equip que sabem el nostre camí, que és pensar en el següent partit com si fos l'últim, i d'una altra manera no funcionem.

El llistó està molt alt. Això posa més responsabilitat?
La mateixa, perquè des que hem començat els mitjans ens heu posat l'etiqueta de favorits i hem jugat amb aquesta pressió, que permetia que la resta d'equips no la tinguessin. Tothom que ha jugat contra nosaltres si guanyava era un èxit absolut i si perdia era lògic. Això ha estaf així i ho continuarà sent, i dóna molt més valor al que estem aconseguint; l'equip ho ha sabut portar d'una manera extraordinària.