Guardiola insta a afanyar-se per ser campió al més aviat possible

“Persistirem, persistirem i persistirem”. Aquesta és una de les consignes que més ha repetit Pep Guardiola aquesta temporada per forjar el caràcter del seu equip. I prou bé li ha anat: si el Barça està tan a prop del triplet és per haver interioritzat aquesta contrasenya que, altrament, és tan capital en la vida i obra de l’entrenador blaugrana. “Persistiré, persistiré i persistiré”, es va dir Guardiola davant probablement la pitjor angúnia de la seva vida: la de l’acusació del dopatge. I, ahir, va trobar el premi que perseguia la seva persistència: la Federació Italiana de Futbol va confirmar en un comunicat oficial que el tècnic català quedava absolt del cas de suposat dopatge que el va assaltar quan era jugador del Brescia el 2001.

Des d’octubre del 2007 Guardiola té el reconeixement de la justícia italiana que “no s’ha dopat mai”, com va resumir el seu advocat Tomaso Marchese. El Tribunal d’Apel·lació de Brescia el va absoldre fa un any i mig de la condemna a set mesos de presó, amb la condicional, i de la multa de 2.000 euros que afrontava en primera instància. Tot i que hauria pogut beneficiar-se de la prescripció, Guardiola ha volgut arribar fins al final també fins que per la via esportiva li han donat la raó.

Tancada aquesta carpeta, el tècnic va ressaltar la importància de tancar la feina d’aquesta temporada. “Vull guanyar la Lliga al més aviat possible. Aquí no es deixa res per al futur. És moment d’anar tancant coses”, va indicar Guardiola. “La Lliga no està guanyada encara. No podem pensar en celebracions”, va detallar.

En un moment de molt estrès emocional per la proximitat dels títols, l’entrenador va demanar “un cop de mà” a l’afició, a la qual només li queden dos partits al Camp Nou aquesta temporada (avui i el dia 23 contra l’Osasuna). “Si no hi ha cap cadira buida a l’estadi, els jugadors s’endollaran de seguida. On no arribin les cames, arribarà el cap i si no la gent”, va argumentar, mentre destacava que “la Lliga és el títol més bonic que hi ha. És el que et diu qui ha estat millor, el que et reconforta més i el més valorat per l’esforç que suposa”.