Una festa permanent

L'Olímpic ja ho veia fet. Marc Torra acabava de marcar el 4-2 i només quedaven 49 segons per al final del partit. Punt i final: el Vic derrotaria el Liceo i tornaria a ser líder de l'OK Lliga... o no. En vuit segons, Marc Gual va escurçar distàncies, i en la jugada següent Jordi Bargalló empatava el partit i salvava el liderat gallec. Sí, és hoquei patins i és la Lliga de sempre, la que veia com en les últimes temporades un equip ho tenia tot fet si obtenia dos gols de coixí. Diumenge passat, en canvi, el Maçanet va estar a punt de veure com el GEiEG li empatava un 5-0 als deu últims minuts (5-4).

"Allò de Vic va ser extraordinari", reconeix Carles Feriche, seleccionador estatal i membre del comitè tècnic que va proposar la nova normativa. "S'enfrontaven dos equips que s'han adaptat especialment bé. Es va demostrar que ara passen més coses sobre la pista, que l'emoció és sostinguda". També les alegries. Després de deu temporades de declivi sostingut dels registres golejadors, la temporada passada va acabar per sota de la frontera dels cinc gols per partit. Aquesta, se'n marquen més de set, xifra que no se superava des del 1999. Toni Seró, davanter del Lleida, és el màxim exponent del ressorgiment amb 26 gols en 15 jornades -ha marcat en tots els partits, menys dimarts contra l'Igualada-. "Es nota molt que ara en els penals el porter no es pot moure fins que xutes", explica el davanter, autor de deu gols de pena màxima. Seró, per cert, ha decidit escoltar ofertes per canviar d'aires a finals de temporada.

En la primera volta, s'han marcat 94 penals i 72 faltes directes, registres impensables fins ara. "És cert, però el que ha canviat l'hoquei és la falta d'equip", puntualitza Feriche. "Abans hi havia un seguit d'infraccions poc penalitzades". Ara, en arribar a les deu, l'equip és castigat amb una falta directa. "És cert que els defenses que abans se t'enganxaven ara et deixen un o dos metres, però jo entenc l'hoquei com un esport de contacte", replica Xavier Caldú.

El davanter del Reus està renaixent aquesta temporada, amb 19 gols. Només l'any 2000 superava aquest registre en la primera volta. Juntament amb el vigatà Marc Torra és qui n'ha marcat més en acció continuada. "A mi em va bé, però crec que aquest any es penalitza massa per la novetat. Cal deixar jugar, sense parar en excés per faltetes tontes", proposa el davanter de Sant Sadurní. Com ell, la majoria de jugadors demanen temps perquè els àrbitres acabin de consensuar els criteris. Per exemple, en l'aplicació del joc passiu, una de les novetats menys vistes fins ara.

Defenses golejadors
A l'espera del següent pas, el que està clar és que el gol és el fil conductor d'aquesta temporada. Després de 119 partits jugats, només quatre cops un equip ha acabat sense marcar: Blanes, GEiEG i dues vegades el Vilafranca. Hi ha hagut 50 hat tricks, i vuit jugadors han passat dels quatre gols en un partit. Mia Ordeig en va marcar sis al Vilafranca i Marc Tibau cinc al GEiEG, xifres impensables per a dos defenses. Alegria repartida... i també decepcions multiplicades per als equips, que aquest any lamenten més que mai els punts perduts als últims minuts, quan les faltes per acumulació prenen més protagonisme.

La incertesa de cada partit s'estén, casualment, també al campionat. Just quan han desaparegut els play-offs, resulta més difícil predir l'equip més fort de la fase regular. Liceo, Barça i Vic estan separats per un sol punt. Entre maig i juny, en les quatre últimes jornades, es tornaran a enfrontar per determinar el campió. Per al més fort, la nova festa del gol serà completa.