I de nou tornen a caure amb Alemanya

Es reeditava la final olímpica de fa poc més d’un any. La selecció estatal, formada majoritàriament per jugadors terrassencs, aspirava a derrotar el seu botxí i així retornar-los-hi en part la derrota de l’any passat.

El partit com ja va sent costum entre aquests dos equips, començava com un partida d’escacs. Molt tàctic i estudiant, encara més, el rival. Alemanya pressionava a dalt i intentava ofegar l’equip de Dani Martín amb marcatge individual per tot el camp. L’equip estatal, però, no estava còmode, potser en part per la falta de mobilitat entre els homes de davant, o per la pluja, que aigualia el que havia de ser un sensacional partit d’hoquei.

I així, el primer avís era dels alemanys. Al minut 15, Witthaus, ex de l’Atlètic que l’any vinent jugarà al Polo, posava a prova Cortès. L’alemany, gairebé sense angle, tirava a les proteccions del porter egarenc. A partir d’aquí els de Martín es van retrobar a sí mateixos i començaven a desplegar l’hoquei que havien mostrat fins llavors.

La millor ocasió del combinat estatal arribava al 22 de partit. Rodrigo Garza obria el joc a la dreta amb una bona passada cap a Albert Sala. El 17 terrassenc veient el moviment d’Arbós li servia una milimetrada centrada al segon pal. El jugador de l’Egara es llençava a terra, però la pilota acaba al travesser. A partir d’aquí, els de Martín han augmentat una velocitat i han creat tres ocasions més. Primer Pol Amat de jugada personal, acaba per xutar de revés. El porter Weinhold, molt atent, s’estirava per evitar el gol. Un nou intent, ara de Tubau, arribava a tres minuts del descans. El nou jugador del Club de Campo provava sort amb un tir de revés que aturava el porter. Mig minut més tard, el mateix Tubau provocava el primer penal córner del partit. Ribas seria l’encarregat d’executar-lo, però la defensa germànica, molt ràpida el desviava a córner.

A la segona part, la primera gran opció ha arribat als cinc minuts. Ribas tornava a disposar d’un penal córner però el tir li sortia massa fluix. Un minut més tard, Tubau s’inventava una gran jugada personal dins de l’àrea i cedia per Amat que, amb la canya a punt i des del primer pal, enviava al cos del porter. La selecció de Martín dominava i mereixia el gol.

Però la sort tornava a deixar de banda el combinat estatal. Al minut 49 de partit, en una jugada aïllada, Fürste marxava de Garza i de revés servia al segon pal perquè Menke l’empenyés al fons de la xarxa. Era l’1 a 0 favorable als alemanys.

Passaven els minuts i l’equip espanyol pressionava amunt per intentar l’empat i fer justícia. I en una pilota que Alemanya movia amb calma per la defensa. Edi Tubau, molt murri, s’anticipava a Hauke i acabava provocant strocke. Ell mateix el transformaria a gol a 12 minuts pel final.

Però l’alegria dels de Martín va durar ben poc. Tan sols tres minuts. I és que els alemanys, amb un home menys, van aprofitar un penal per fer el segon. L’autor, com no, Christopher Zeller. L’equip de Martín, malgrat el cop moral, va seguir lluitant sense tirar mai la tovallola. Però a Amsterdam es va repetir el mateix final que a Pequín. La selecció estatal, formada majoritàriament per jugadors terrassencs, s’haurà de conformar com a màxim amb la medalla de bronze. I no serà fàcil, ja que el rival a la final de consolació serà l’amfitriona Holanda. Tot plegat diumenge.