Barça: Bon futbol i bon rotllo

A ritme de polka, amb uns moviments ràpids, alegres, de varietat engrescadora, el Barça va ballar el Wisla Cracòvia per posar punta i taló –per no dir els dos peus- a la Champions de debò. A la del prestigi i la glòria, a la de les grans pressupostos i les grans il·lusions. L’equip de Guardiola va fer un passet ferm cap a l’entusiasme. L’horitzó, certament, està encara més lluny que clar, però el conjunt barcelonista va mostrar virtuts custodiadores d’un bon destí.

I és que tot i tenir un joc embrionari, el Barça és competitiu des del primer dia. Té l’energia pròpia de l’inici d’una nova etapa, però també té el convenciment del qui sap on vol anar, i, per suposat, molt talent.

Talent consagrat, talent nou i talent recuperat. Com a metàfora de la resurrecció no va trigar a aparèixer Eto’o. Va cridar gol com si sortís de l’infern. Va ser el camerunès qui va obrir el marcador, qui va aplanar el partit, com en els millors temps. I la grada, la mateixa que el va acomiadar amb xiulets la temporada passada, la mateixa que no el volia veure ni en pintura, el va aclamar. Per dos cops, perquè el davanter va acabar tancant també el marcador.
Viu un canvi de cicle el Barça fins i tot amb Eto’o. Fins i tot amb Henry. De fet tots dos anuncien al camp una gran amistat. Tu per mi i jo per tu. Ja no es destorben, ni un s’ira ni l’altre remuga. Ni el camerunès s’empatolla en jugades secundàries ni el francès renega de ser “el noi que juga a la banda”, com va denunciar l’any passat. Titi va ocupar la mateixa ubicació però amb un esperit ben diferent. Va desbordar, va esprintar animat, va rematar de cap, va provar la rosca esplèndidament des de la frontal de l’àrea i va marcar un golàs de pura classe, ja a la represa, després d’associar-se, com no, amb Eto’o.

Molt abans, el Barcelona ja havia percutit el Wisla amb dinamisme en totes les línies, amb passos i passos endavant per carregar la pressió. Joc de banda amb un noiet valent del planter. De jugar a Tercera, de tenir escassament minuts a l’elit contra el Valladolid i el Múrcia, Pedrito ha passat a dir-se Pedro i ser valuós en l’aparador europeu. Un violí d’acompanyament per a una orquestra en formació. Ahir va tocar polka. Iniesta en la direcció. El manxec va alliberar Keita del migcentre i va ordenar el joc amb un Xavi en permanent estat de gràcia. Premiat com el millor futbolista del passat Europeu, el terrassenc va trobar el gol en un xut de jerarquia. Té tanta confiança el vallesà que va controlar amb l’esperó una pilota que baixava dels núvols i, més tard, es va permetre fallar un gol cantat.

Va marcar dos gols el Barça abans del descans, però en podien haver estat ja el doble. El Wisla només va trepitjar àrea per alguna desatenció individual dels blaugranes. El domini dels barcelonistes va ser pura placidesa. Tant que la grada es va animar a fer l’onada. El matx va quedar ben amanit d’ocasions tot i la destensió final. També van debutar Piqué i Hleb. I tothom tan feliç. La visita a Cracòvia serà un mer tràmit. Però a Messi no li faltarà una alegre postal.

VEGEU EL MINUT A MINUT CLICANT AQUÍ