Esports
Letal trenca-rècords
El Barça acaba per primer cop invicte la primera volta i es posa provisionalment a vuit punts del Madrid amb una nova golejada
Clica aquí per seguir el minut a minut del partit
És el campió que no cessa. Que persisteix i persisteix, matisaria Pep Guardiola. Un infatigable trenca-rècords. Líder indiscutible de la Lliga, equip jeràrquic com pocs, capaç de dominar partits fins i tot quan es regula, com ahir a Valladolid. Fins i tot en vespres de poca inspiració o de certa mandra és capaç de convertir en rutina una golejada. La seva superioritat és tan eloqüent com la seva estabilitat. Màxim golejador, mínim golejat i, sobretot, una dada per a la història: ha acabat per primer cop invicte la primera volta de la Lliga. Un rècord que la ponderació de Guardiola minimitza a categoria d’anècdota, però que com a mínim descriu la millor constant: aquest Barça posttriplet i post-sis títols conserva el to, la traça i l’esperit d’aquell que va estar sublim de cap a cap el 2009. No obstant, ha acabat la primera volta amb 49 punts, tot just un menys que l’estratosfèric registre a l’equador de la temporada passada.
Però mitja Lliga invicte no és mitja Lliga guanyada. El Barça va fer ahir una altra estrebada al capdavant de la classificació i obligarà el Madrid a guanyar el Màlaga aquesta nit al Bernabéu si no vol despenjar-se a set (si empata) o vuit punts (si perd). Però queden encara 19 partits per concloure el campionat i tots els comptes que es facin ara li semblen els de la lletera a Guardiola, concentrat a perfeccionar la maquinària blaugrana, que encara grinyola una mica en els inicis del partit. Ja ho va fer recentment a Tenerife i ahir, tot i esmenes considerables, a Valladolid.
I és que li va tornar a costar més d’un quart d’hora al Barcelona jugar amb fluïdesa en camp contrari. S’han acostumat els rivals a pressionar-lo voraçment des de ben amunt i a l’equip barcelonista li costa sortir del cau de Valdés així que es desprecinta el matx. El Valladolid va complir la seva promesa de ser valent tot i la precarietat que mostra la seva classificació, propera a la zona de descens. Diego Costa va obligar Valdés a treure una mà prodigiosa abans que el Barça trobés comoditat en el partit. Això sí, en la primera jugada col·lectiva que els blaugranes, protegits per un aplicat Keita al mig centre i guiats per la sobrietat d’Iniesta, van sortir de forma neta amb la pilota controlada, el Zorrilla es va sentir irremeiablement conquerit. Va ser un vertiginós contracop, d’esquerra a dreta, com havia de ser per sacsejar un Valladolid avesat a la basculació. Quan la pilota va arribar en profunditat a Alves, l’equip de Mendilíbar es va sentir apunyalat. Assistència i gol acadèmic de Xavi.
El Barça va tenir la contundència d’un gegant, perquè dos minuts després, com qui no volia la cosa, Alves va convertir en gol una centrada-xut que es va anar enverinant així que s’aproximava als dominis del porter. Un golàs que va matar el partit.
El Barça es va permetre economitzar l’esforç, regular el ritme, menysprear un bon grapat de pilotes dividides de les que surten cares en altres partits. Però ahir, amb el marcador a favor, amb un rival que es va sentir excessivament castigat –i al capdavall frustrat– per la letalitat barcelonista, no va sentir por mai.
Valdés va provocar ansietat als castellans els pocs cops que aquests arribaven a desafiar-lo. Estable el Barça, Messi va afusellar sense despentinar-se el porter Villar amb prèvia assistència d’Ibrahimovic, que, poc fi davant porteria, lluita per no caure en un pou de renecs i de desconfiança. Es va moure bé el suec per combinar al migcamp. Va acabar jugant a plaer el Barça i van entrar els menys assidus, com Milito, Txigrinski i Bojan. Difícil sentir-se insatisfet en aquest Barça.
Clica aquí per seguir el minut a minut del partit
És el campió que no cessa. Que persisteix i persisteix, matisaria Pep Guardiola. Un infatigable trenca-rècords. Líder indiscutible de la Lliga, equip jeràrquic com pocs, capaç de dominar partits fins i tot quan es regula, com ahir a Valladolid. Fins i tot en vespres de poca inspiració o de certa mandra és capaç de convertir en rutina una golejada. La seva superioritat és tan eloqüent com la seva estabilitat. Màxim golejador, mínim golejat i, sobretot, una dada per a la història: ha acabat per primer cop invicte la primera volta de la Lliga. Un rècord que la ponderació de Guardiola minimitza a categoria d’anècdota, però que com a mínim descriu la millor constant: aquest Barça posttriplet i post-sis títols conserva el to, la traça i l’esperit d’aquell que va estar sublim de cap a cap el 2009. No obstant, ha acabat la primera volta amb 49 punts, tot just un menys que l’estratosfèric registre a l’equador de la temporada passada.
Però mitja Lliga invicte no és mitja Lliga guanyada. El Barça va fer ahir una altra estrebada al capdavant de la classificació i obligarà el Madrid a guanyar el Màlaga aquesta nit al Bernabéu si no vol despenjar-se a set (si empata) o vuit punts (si perd). Però queden encara 19 partits per concloure el campionat i tots els comptes que es facin ara li semblen els de la lletera a Guardiola, concentrat a perfeccionar la maquinària blaugrana, que encara grinyola una mica en els inicis del partit. Ja ho va fer recentment a Tenerife i ahir, tot i esmenes considerables, a Valladolid.
I és que li va tornar a costar més d’un quart d’hora al Barcelona jugar amb fluïdesa en camp contrari. S’han acostumat els rivals a pressionar-lo voraçment des de ben amunt i a l’equip barcelonista li costa sortir del cau de Valdés així que es desprecinta el matx. El Valladolid va complir la seva promesa de ser valent tot i la precarietat que mostra la seva classificació, propera a la zona de descens. Diego Costa va obligar Valdés a treure una mà prodigiosa abans que el Barça trobés comoditat en el partit. Això sí, en la primera jugada col·lectiva que els blaugranes, protegits per un aplicat Keita al mig centre i guiats per la sobrietat d’Iniesta, van sortir de forma neta amb la pilota controlada, el Zorrilla es va sentir irremeiablement conquerit. Va ser un vertiginós contracop, d’esquerra a dreta, com havia de ser per sacsejar un Valladolid avesat a la basculació. Quan la pilota va arribar en profunditat a Alves, l’equip de Mendilíbar es va sentir apunyalat. Assistència i gol acadèmic de Xavi.
El Barça va tenir la contundència d’un gegant, perquè dos minuts després, com qui no volia la cosa, Alves va convertir en gol una centrada-xut que es va anar enverinant així que s’aproximava als dominis del porter. Un golàs que va matar el partit.
El Barça es va permetre economitzar l’esforç, regular el ritme, menysprear un bon grapat de pilotes dividides de les que surten cares en altres partits. Però ahir, amb el marcador a favor, amb un rival que es va sentir excessivament castigat –i al capdavall frustrat– per la letalitat barcelonista, no va sentir por mai.
Valdés va provocar ansietat als castellans els pocs cops que aquests arribaven a desafiar-lo. Estable el Barça, Messi va afusellar sense despentinar-se el porter Villar amb prèvia assistència d’Ibrahimovic, que, poc fi davant porteria, lluita per no caure en un pou de renecs i de desconfiança. Es va moure bé el suec per combinar al migcamp. Va acabar jugant a plaer el Barça i van entrar els menys assidus, com Milito, Txigrinski i Bojan. Difícil sentir-se insatisfet en aquest Barça.
Clica aquí per seguir el minut a minut del partit
Notícies relacionades
Escriure un comentari
Identificar-me.
Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar.
Vull ser usuari verificat.
Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
