Laporta ungeix Godall

Amb clara flaire electoral, amb parafernàlia electoral, amb discursos electorals, amb seu electoral –plena a rebentar, per cert–, amb eslògan, però tècnicament encara en termini preelectoral, Alfons Godall va ser ungit ahir definitivament per un emocionat Joan Laporta com a successor preferit. Amb Xavier Sala i Martín, el número 2 i destinat a exercir el paper més mordaç electoralment, ben a prop. I acompanyats tots pel gruix de la junta, amb vuit membres donant suport a la tripleta: Rafa Yuste, Joan Boix, Josep Cubells, Maria Elena Fort, Xavier Bagués, Patrick Auset, Josep-Ignasi Macià i Magda Oranich.

Era un dels elements claus de l’acte. Impossible l’acord amb Jaume Ferrer per una qüestió de noms (Sala i Martín i Albert Perrín pel que fa a la llista, Joan Oliver pel que fa a l’estructura del club), les dues opcions continuistes mesuraven forces amb el repartiment de la junta. Res a fer. Ferrer se’n quedarà només cinc (Perrín, Alfonso Castro, Jacint Borràs, Josep A. Colomer i Jordi Torrent).

“He vingut perquè m’han convidat, d’altres presentacions [Ferrer] ni me’n van informar prèviament”, va justificar Laporta. “Aquesta, la de Godall, és la candidatura que més bé pot servir els interessos del barcelonisme”. Godall encara va obrir els braços a Ferrer, però el vicepresident de patrimoni va assegurar en una entrevista a La 2 que arribarà sol fins al final.

“Avui donem una gran notícia. Tots aquells socis i sòcies que ho vulguin podran votar a favor que el somni continuï”. Etiqueta exclusiva la fabricada per Sala i Martín, i llançada en un ambient molt blaugrana. No només per l’assistència. La seu de l’equip de Godall, amb una planta de d’uns 200 metres quadrats i l’afegit d’un segon pis peixera i un soterrani, era fins fa ben poc una FCBotiga. No de les del club (només són dues), sinó de les de llicència cedida, i que ara els permet tenir una seu molt cèntrica i a dues cantonades de la seu electoral de Laporta el 2003.

L’encara president del Barça va ser l’eix de l’argumentari de Sala i Martín per explicar el continuisme de Godall i enviar missatges a Sandro Rosell.

El model samba
“Hi ha un model que ens funciona, que no és de galàctics, ni de samba”, va ser la primera perla, però no l’única. “El millor president de la història del Barça” se’n pot considerar, segons l’economista, per haver pres en moments crucials la decisió correcta. Tres exemples. Un: “Algun vicepresident volia fer fora Rijkaard, i el president s’hi va oposar”. Dos: “El cos tècnic va suggerir fitxar Eto’o i un vicepresident va dir que compte, que s’enfadaria el president de no sé quin equip de no sé quin poble, i el president no li va fer cas”. I tres: “Amb la fi de Rijkaard calia un tècnic dur, deien, i van sortir noms de portuguesos o brasilers, i el president va apostar per un noi de 37 anys diuen que sense experiència”. I en totes tres decisions “Godall era al seu costat”.

Al precandidat li va tocar la part més amable. De recordar la feina feta i prometre’n continuïtat. I amb aposta forta: “Sembla una xifra il·lusòria, però podem pensar a aconseguir els mil milions d’ingressos”. Ara són 400.
I quan es decidirà la contesa? Potser per l’eufòria del moment, Laporta va deixar anar que “el més probable” és que la data de les eleccions sigui a final de temporada. L’última jornada de Lliga és el 16 de maig, i la final de la Champions, el 22 de maig, i el termini electoral s’acaba el 15 de juny. Entre la convocatòria oficial i les urnes han de passar 36 dies naturals.