Xavi culmina l’evolució

Xavi Hernández ha arri­bat a la ple­ni­tud i el món del fut­bol es treu el bar­ret. Amb 28 anys, titu­lar gai­rebé sem­pre durant més de 10 tem­po­ra­des i acos­tu­mat també gai­rebé sem­pre a un segon o ter­cer pla, el juga­dor del Barça ha cul­mi­nat una pro­gressió cons­tant, fins al punt que comença a ser con­si­de­rat un dels millors mit­jos esta­tals de les últi­mes dècades. Reco­ne­gut a l’Euro­copa com a MVP, la gent culer ha dei­xat enrere algun moment de dubte i valora els seus mèrits. Grans exmig­cam­pis­tes ana­lit­zen per a aquest diari l’evo­lució i el dar­rer salt –pos­si­ble­ment defi­ni­tiu– del de Ter­rassa.

A rebuf de la geni­a­li­tat que repre­senta Messi, Xavi és ara l’altre líder blau­grana. Si l’argentí ha aga­fat el relleu de Ronal­dinho, el català pot estar fent el mateix amb Deco, les dues referències de l’era Rijka­ard. “Ha gua­nyat auto­es­tima i capa­ci­tat de lide­ratge. Tenia una men­ta­li­tat molt dels cata­lans, de sí però no, que es viu millor sense lide­rar, però ha vist que podia arri­bar més lluny i ha fet un pas enda­vant. Un canvi abso­lut”, afirma Joan Golo­bart, mig a l’Espa­nyol dels 80. “Si Deco manava per agres­si­vi­tat, ell mana amb la presència de direc­tor a totes les parts del camp. «Ho ente­neu», ha dit als com­panys, molts d’ells del plan­ter. Se sent la pro­lon­gació de Guar­di­ola”, diu.

Dani Sol­sona, cer­vell de l’Espa­nyol dels 70, també li atri­bu­eix un moment “ple” i en des­taca els recur­sos. “Actu­al­ment, per mi és el juga­dor més com­plet”, asse­gura. “A par­tir d’una enorme qua­li­tat, ha sabut anar sumant ele­ments fins a con­ver­tir-se en perillós. Sap bus­car l’espai i els últims mesos ha gua­nyat en arri­bada. Mou l’equip de manera bes­tial”, asse­nyala. José Mari Bakero, refe­rent a la medul·lar del Barça de finals dels 80 i els 90, no creu que Xavi hagi can­viat gaire els últims qua­tre o cinc anys, però sí que el veu “més segur de si mateix”. “És més madur, més tran­quil. Ha anat crei­xent, però ja ha dei­xat enrere la pro­gressió. Se’l nota molt còmode dins l’equip, es diver­teix jugant, està dis­fru­tant”, refle­xi­ona el basc, que també situa la seva con­dició física com una de les claus del seu ren­di­ment. Aquí coin­ci­deix amb Vicente del Bos­que, exju­ga­dor del Madrid i actual selec­ci­o­na­dor espa­nyol: “És molt més fort del que sem­bla. És resis­tent”.

Xavi va néixer mitja punta, va endar­re­rir la posició al mig cen­tre quan era cadet i en arri­bar a l’elit gai­rebé ha fet el camí invers. Algu­nes carac­terísti­ques, però, les ha man­tin­gut inal­te­ra­bles: perd poquíssi­mes pilo­tes i marca el ritme com ningú. A la Lliga, és el millor pas­sa­dor, amb més de 430 pas­sa­des cor­rec­tes, i el segon millor assis­tent de gols rere Navas (Sevi­lla), amb tres. Pos­si­ble­ment l’esti­gui bene­fi­ci­ant que jugui encara més avançat amb Guar­di­ola que amb Rijka­ard, el pri­mer que li va saber treure el poten­cial ofen­siu que porta dins. “És la suma de Guar­di­ola, més Amor, més algun mitja punta pas­sa­dor, tots ells molt bons. Xavi és mig­cam­pista total”, con­clou Golo­bart.