La incògnita Txiki

L’alegria impregnava la taula de la sala de premsa del Camp Nou. Més evident en els rostres de Joan Laporta i Rafa Yuste, més continguda –no pas amagada– en el de Pep Guardiola. Hi havia una quarta figura, però, que no va somriure en cap moment. Txiki Begiristain no és home de gran expressivitat pública, és cert, però la distància amb què va viure l’acte d’ahir denota certa incomoditat. Al cap i a la fi, se celebrava una continuïtat, la de Guardiola, quan el secretari tècnic, ara per ara, nega la seva pròpia.

Begiristain va maldar tota l’estona per evitar el més mínim protagonisme, però va ser impossible. Ningú li va arrencar cap confirmació, però gairebé. “Sóc un home de confiança del president i el president se’n va... –va insinuar Txiki–; però això avui és intranscendent. Tenim un equip fantàstic i l’entrenador ideal. Voldríem un compromís per més anys, però entenem les raons” exposades per Guardiola. I una altra insinuació: “L’important és deixar les coses fetes”. Abans de marxar, se sol afegir.

De fet, cada dia que acosti el Barça a les eleccions, Txiki serà més protagonista. La continuïtat de Guardiola ha neutralitzat el tècnic com a basa electoral; també per voluntat pròpia. La probable –a hores d’ara segura– sortida del d’Olaberria no evitarà, sinó que més aviat alimentarà, aquest rol en els comicis.

I no sembla que l’afectat ho vulgui evitar. Li van preguntar si el fet que algun candidat dels dos que sortiran de la junta, Godall o Ferrer, guanyés les eleccions condicionaria la seva decisió prèvia al 30 de juny. “M’ho pensaré”. No calia preguntar què passaria si el guanyador fos Sandro Rosell. Begiristain era la figura que més molestava l’exvicepresident, delerós de tenir molta veu i molt vot en els fitxatges.

El mateix idioma
Laporta, esclar, va aprofitar el guant per disparar amb bala contra Rosell: “Crear la figura del secretari tècnic és decisió de la junta, i triar Txiki ha estat la millor decisió esportiva que he pres. L’avantatge és que en Pep i en Txiki parlen el mateix idioma, l’idioma del futbol. Ningú que no hagi estat un futbolista del seu nivell i hagi guanyat títols com ells pot interpretar la qüestió futbolística com ells”. “En Txiki ha hagut d’aguantar de tot, i no vull ser més explícit”, va reblar el president blaugrana.

El detall, però, va ser el posicionament de Guardiola. Sobretot si es té en compte que haurà de negociar el seu futur contracte amb el nou president. El tècnic va donar per descomptat que Tito Vilanova, l’únic dels seus col·laboradors que encara no ha estat renovat, entra en el paquet. Fins i tot va fer broma respecte a Manel Estiarte. “El Manel? No m’importa el Manel”.

Però va ser molt clar respecte a Begiristain: “M’agradaria molt seguir treballant amb en Txiki”. A hores d’ara Guardiola deu tenir clar que si la victòria electoral és per a Rosell, s’eliminaria del tot aquesta possibilitat.
Justament Rosell va ser l’altre protagonista del dia. El diari Expansión va publicar una entrevista amb l’exvicepresident, la primera que concedeix des de fa temps, en què l’empresari confirmava en públic, també per primer cop, que es presenta. També donava per bones les actituds de poca visibilitat mediàtica del president del Madrid, Florentino Pérez, i de l’expresident del Barça Josep Lluís Núñez, en contrast –sense mencionar-lo– amb Laporta. Diuen des del seu entorn que aquesta part de la conversa formava part de l’off the record. Al vespre es va estrenar en un xat a Twitter, i va ser més curós a evitar qüestions electorals.