Rafa Nadal, campió del Roland Garros

Roger Federer haurà de seguir esperant per aconseguir el seu primer títol de Roland Garros, l’únic de Grand Slam que falta al seu palmarès. Ahir, com en la final de l’any passat, el número u mundial va tornar a topar amb la convicció d’un Rafa Nadal que amplia la seva hegemonia a París per tercer any consecutiu.

El manacorí va deixar clar que la recent derrota a Hamburg contra el mateix rival va ser un accident. No admet debats sobre qui és el rei de la terra batuda i va guanyar amb solvència (6-3, 4-6, 6-3 i 6-4) en un partit amb un clar protagonista.

Aquesta vegada Federer havia preparat a consciència la cita parisenca. És una espina que té clavada. Una taca impròpia per al que molts ja consideren el millor tenista de la història. El problema per al suís, però, és que l’autoritat amb que acostuma a liquidar els seus compromisos es transforma en vacil·lació quan té Nadal a l’altra banda de la pista. Només d’aquesta manera s’entén que un campió de la seva talla cometés 60 errades no forçades i fins i tot que tan sols fos capaç d’aprofitar un dels 17 breaks de que va disposar.

Federer és conscient que allargar en excés un partit contra el manacorí és força perjudicial per als seus interessos. Per això va intentar marcar diferències en el primer set, però incomprensiblement se li va encongir el braç en les deu pilotes de trencament que va tenir. I Nadal en va aprofitar la primera que se li va presentar per posar-se 4-3 per davant.

Aquest break va marcar un punt d’inflexió. Era el senyal que esperava Nadal per adonar-se que a partir d’aleshores també tenia un avantatge moral. I ho va demostrar liquidant la mànega amb molta autoritat.

Els números u, però, ho són per alguna raó. Per exemple per reaccionar davant l’adversitat, que és el que va fer el de Basilea per endur-se la següent mànega en el que va ser el primer i últim parcial que Nadal, tot i arribar a salvar quatre pilotes de set, cedia en tot el torneig. La final tornava a quedar oberta, per a satisfacció d’un públic clarament decantat a favor de Federer, encara que per poc temps. El que va trigar el manacorí a posar-se de nou les piles en el seu habitat preferit.

Moment clau
Nadal va començar a tocar el títol en el segon joc del tercer set, amb un trencament que li va portar cap el 3-0 quan va tenir el servei. Federer començava a rendir-se a l’evidència. Es feia palès en la seva actitud. Físicament havia perdut frescor, i, el que era pitjor, anímicament començava a estar tocat. Els senyals de la seva habitual confiança eren cada vegada més febles veient la fortalesa i la seguretat del seu rival, i tampoc no hi havia gaires notícies del seu variat repertori de cops.

Amb tot plegat, Nadal ja no va trobar obstacles per sentenciar sense ensurts el tercer i el quart set. Amb un servei i un revés millorats respecte la final de l’any passat, el més jove tricampió de Roland Garros segueix les passes del mític Bjorn Borg, vencedor durant quatre anys consecutius (1978-81) entre els sis títols que va sumar a París.