Els mateixos del 2005

La Copa d'Europa tindrà avui nou propietari. Fa poques setmanes va abandonar el Camp Nou, on ha estat exposada els últims dotze mesos en homenatge al Barça, campió fa un any a Saint-Denis. Avui, a Atenes, els tocarà als seguidors del Milan o als del Liverpool cantar fins a quedar-se afònics el We are the champions. Ho faran pitjor que Fredy Mercury, però seran feliços proclamant als quatre vents la culminació d'aquest Everest futbolístic que és la Champions.

És pràcticament impossible entrar en aquesta final sense recordar que fa només dos anys, Maldini i Gerrard es van saludar com ho faran avui en els tensos instants previs a la final. Llavors va ser a l'Ataturk d'Istanbul i avui serà a l'Olímpic d'Atenes. Algunes cares han canviat, poques; però els equips són els mateixos i també els entrenadors, Ancelotti i Benítez.

L'italià reconeixia fa uns dies que encara no entenia què va passar en el descans de la final del 2005. En aquell moment el seu equip manava de forma incontestable en la final (3-0), però el campió va acabar sent el Liverpool després d'igualar (3-3) i imposar-se en la tanda de penals.

El Milan, com llavors, torna a ser avui el favorit, perquè té més talent al seu equip, amb un Seedorf i un Kaká en estat de gràcia, i també perquè el joc que l'ha portat a la final convenç en més terrenys que no pas l'exhibit pel Liverpool. Però els apostadors no ho tenen tan clar com llavors. El mètode italià dóna resultats (4 títols i 3 finals més en els últims 19 anys), però la rauxa i la competitivitat del Liverpool van demostrar fa dos anys que no hi ha murs insalvables i, aquest cop, amb millor plantilla que llavors, ha deixat pel camí el Barça en vuitens i al Chelsea de Mourinho en semifinals.

Cap dels dos ha fet una bona Lliga, però estan aquí perquè són dos dels millors actors de la Copa d'Europa (6 títols el Milan, 5 el Liverpool). Interpreten amb estils diferents, més tècnic el dels italians i més físic el dels anglesos, però tots dos estan igualment dotats d'una gran organització tàctica i moltes ganes de guanyar.

El Milan té més recursos, com va demostrar amb eficàcia davant el Bayern en quarts i amb talent i precisió davant el Manchester, però al Liverpool els recursos que té li donen opcions més que suficients si porten la final al seu terreny.