Esports
Barça i Lió empaten a 2 gols
Frank Rijkaard ha estat expulsat per protestar per una targeta a Touré
El Barça continua en bona ruta a Europa. Ho farà com a mínim fins a donar la benvinguda a la primavera. L’equip blaugrana va assegurar-se ahir l’accés als vuitens de final de la Lliga de Campions com a primer de grup en empatar a Lió en un partit que va ser més remarcable per l’alineació que en el joc, ja que Ronaldinho va fer ballar els seus fantasmes a la banqueta. Feia tres temporades que el crac no era suplent amb el Barça i tot i que l’equip va demostrar-se que pot sobreviure sense el brasiler, també va comprovar que per moments els partits poden tenir més esculls sense ell.
El Barça va meravellar en desprecintar el partit amb un gol magistral al contracop que va ser un compendi de les virtuts que el conjunt de Rijkaard va perdre després. Recuperació ràpida, profunditat, desmarcada, assistència immaculada de Bojan i finalització perfecta d’Iniesta justament per la zona en què partit rere partit acostuma a deambular Ronaldinho. Inici esperançador que de seguida es va interrompre per la poca diligència del Barcelona a l’hora de llegir un partit que va tenir diverses fases de turbulències, així que Juninho no va trigar a empatar a través d’una falta llunyana que naixia com una centrada però que va deixar amb un pam de nas Valdés.
En un partit en què es jugava la vida, l’Olympique de Lió va cedir la iniciativa a un Barça que ni es va sentir còmode sense perdre ni va trobar la fórmula de guanyar. L’equip blaugrana dominava la pilota, però no trobava la pausa per boicotejar la corpulenta pressió local. Juninho feia un marcatge individual a Xavi i la proposta blaugrana s’espessia.
El Lió va tenir la barra de convidar el Barcelona a arriscar quan era ell qui necessitava més la victòria. I els de Rijkaard, lluny de veure el parany, es van exposar més del compte, perjudicats pel seu romanticisme i per l’excessiva candidesa amb què afrontava les topades amb el rival. Totes les pilotes dividides van ser per al Lió.
Del curtcircuit a l’1-2
Amb Messi negat, Gudjohnsen despistat i la resta més voluntariosos que rigorosos, el Lió va estar a punt de provocar un curtcircuit. Encara gràcies que Valdés va estar providencial davant Govou i Abidal va salvar sobre la línia un xut de Juninho. Al Barça li faltava geni, aire, algú que aguantés cops i pilota, és a dir, el millor Ronaldinho. Rijkaard va acabar expulsat abans del descans, però l’equip es va refer a la represa. Bojan, en la seva primera titularitat a la Champions, va tornar a brillar amb una altra assistència que va servir a Messi per forçar penal i marcar.
Llavors el Barça es va sentir fort. Gudjohnsen va tenir dues clares opcions per liquidar la cita abans que entrés Ronaldinho. El matx semblava governat ja amb autoritat, però Abidal va regalar un penal als seus paisans i Juninho va tornar a igualar. Un empat, això sí, d’allò més rendible.
El Barça va meravellar en desprecintar el partit amb un gol magistral al contracop que va ser un compendi de les virtuts que el conjunt de Rijkaard va perdre després. Recuperació ràpida, profunditat, desmarcada, assistència immaculada de Bojan i finalització perfecta d’Iniesta justament per la zona en què partit rere partit acostuma a deambular Ronaldinho. Inici esperançador que de seguida es va interrompre per la poca diligència del Barcelona a l’hora de llegir un partit que va tenir diverses fases de turbulències, així que Juninho no va trigar a empatar a través d’una falta llunyana que naixia com una centrada però que va deixar amb un pam de nas Valdés.
En un partit en què es jugava la vida, l’Olympique de Lió va cedir la iniciativa a un Barça que ni es va sentir còmode sense perdre ni va trobar la fórmula de guanyar. L’equip blaugrana dominava la pilota, però no trobava la pausa per boicotejar la corpulenta pressió local. Juninho feia un marcatge individual a Xavi i la proposta blaugrana s’espessia.
El Lió va tenir la barra de convidar el Barcelona a arriscar quan era ell qui necessitava més la victòria. I els de Rijkaard, lluny de veure el parany, es van exposar més del compte, perjudicats pel seu romanticisme i per l’excessiva candidesa amb què afrontava les topades amb el rival. Totes les pilotes dividides van ser per al Lió.
Del curtcircuit a l’1-2
Amb Messi negat, Gudjohnsen despistat i la resta més voluntariosos que rigorosos, el Lió va estar a punt de provocar un curtcircuit. Encara gràcies que Valdés va estar providencial davant Govou i Abidal va salvar sobre la línia un xut de Juninho. Al Barça li faltava geni, aire, algú que aguantés cops i pilota, és a dir, el millor Ronaldinho. Rijkaard va acabar expulsat abans del descans, però l’equip es va refer a la represa. Bojan, en la seva primera titularitat a la Champions, va tornar a brillar amb una altra assistència que va servir a Messi per forçar penal i marcar.
Llavors el Barça es va sentir fort. Gudjohnsen va tenir dues clares opcions per liquidar la cita abans que entrés Ronaldinho. El matx semblava governat ja amb autoritat, però Abidal va regalar un penal als seus paisans i Juninho va tornar a igualar. Un empat, això sí, d’allò més rendible.
Notícies relacionades
Escriure un comentari
Identificar-me.
Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar.
Vull ser usuari verificat.
Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.