La conjura de Navata
Des de la concentració a l'Empordà, l'equip ha fet números de Champions
El lideratge de «Poche» i el treball psicofísic del col·lectiu, elements clau
L'equip ha adquirit una personalitat senzilla i efectiva en el seu joc
L'Espanyol és un altre equip des que Mauricio Pochettino va decidir concentrar la plantilla a Navata per fer una estada aprofitant l'aturada de la competició, considerant que la situació de l'equip era desesperada. Va arribar cuer a vuit punts de la permanència, i en tan sols un mes s'ha col·locat tercer per la cua a només un punt de la frontera de la salvació. Aquella estada de cinc dies a aquesta localitat de l'Alt Empordà va ser el punt d'inflexió. Ja no es podia anar més avall i l'equip, sota el lideratge de Mauricio Pochettino i la influència psicològica de Feliciano di Blasi, es va preparar per afrontar les últimes deu jornades. Un cop n'han passat quatre, l'Espanyol ha fet la feina més difícil: igualar les condicions de lluita per jugar-se la permanència mirant als ulls els seus rivals.
Treball físic per carregar piles per a 10 finals, ultimar i insistir en els aspectes tàctics que havien de donar a l'equip una personalitat definida, i convivència. Les estones dels cafès en què es reunien en una taula De la Peña, Tamudo, Luis García, Iván Alonso, Pareja, Román i alguns altres van ajudar a configurar un objectiu comú. El treball de mentalització personalitzat de Di Blasi, l'esforç dels fisioterapeutes i recuperadors i l'esperit d'equip que es va generar van ser les claus que van posar les bases de la remuntada.
Però no tot ha estat fer pinya i posar-se en forma. Pochettino ha aconseguit dotar a l'equip d'una personalitat de joc senzilla, efectiva i cada cop més brillant. Ha impregnat la defensa de la seva mentalitat, geni i rauxa, ha aconseguit màxima solidaritat entre les línies i ha sabut explotar alternatives de joc que l'Espanyol tenia oblidades al calaix, com ara el joc directe com a recurs efectiu. Tot plegat, combinat amb bones lectures dels partits i un xic de sort, ha obrat el miracle.
El quart millor de l'abril.
LES CLAUS
1 La millora en el rendiment defensiu gràcies a un posicionament més avançat i a la solidaritat tàctica de la resta de línies, sobretot pel que fa a les bandes. Un gol en quatre partits n'és l'exemple. 2 Saber explotar l'alternativa del joc directe com a recurs pragmàtic i efectiu amb la presència d'Iván Alonso a l'equip. 3 Els plantejaments de Pochettino. Ha configurat equips molt ofensius i ha fet bones lectures de partit que li han permès encertar en els canvis. 4 L'encert golejador de De la Peña, Iván Alonso i d'altres jugadors de segona línia quan els golejadors estaven col·lapsats.L'últim 0-3 va ser l'abril de 2003 a Vallecas
L'últim cop que l'Espanyol va fer tres gols a fora va ser el desembre del 2007, en empatar a tres gols a la Romareda, quan en plena recuperació de resultats era a mig camí de sortir d'un inici de lliga decebedor. Tamudo, Valdo i Zabaleta van ser els autors dels gols i Valverde seia a la banqueta.
Però per trobar un 0-3 ens hem de remuntar a la temporada 2002/2003 al camp del Rayo Vallecano, amb dos gols de Milosevic i un de Roger. Va ser un 27 d'abril, amb Javier Clemente a la banqueta, i és un partit recordat pel gol estratosfèric de Roger Garcia de vaselina des del mig del camp. Aquella victòria va servir per obrir un forat de tres punts respecte a la salvació.