Els guardians de la salut

Deia un famós personatge de ficció que els petits canvis són poderosos. Amb l'arribada de Guardiola, algunes rutines de la plantilla es van anar modificant, i una de les seves obsessions és tenir ben controlat l'estat físic dels jugadors. Els hàbits alimentaris, els ritmes d'entrenament, les rotacions i el descans són conceptes que el cos tècnic cuida al màxim, per intentar que els jugadors sempre estiguin preparats per donar el cent per cent de si mateixos. I la combinació de tots aquests petits canvis ha acabat generant un canvi molt més gran. La temporada passada, Messi es va fer dues lesions importants que el van tenir uns tres mesos fora dels terrenys de joc, el mateix temps que Eto'o va haver d'estar fora de circulació després de trencar-se pel mig en el Gamper. Henry també va estar de baixa dos mesos per problemes d'esquena, Touré va disputar el tram final de la temporada amb dolors per culpa d'una hèrnia discal, i altres com ara Márquez, Deco i Ronaldinho van arrossegar molèsties constants durant tot l'any. El curs anterior, Eto'o i Messi també havien tingut lesions de llarga durada. Aquesta temporada, en canvi, l'historial mèdic es redueix a les lesions d'Iniesta i d'Abidal. Més enllà d'això, tot han estat problemes menors.

La sort, evidentment, hi influeix, però si quan l'equip encadenava una lesió rere l'altra s'especulava que alguna cosa fallava, ara també s'ha de reconèixer que la feina dels metges i dels preparadors ha funcionat a la perfecció. L'estiu passat es van incorporar professionals com ara Lorenzo Buenaventura, que ha coordinat la preparació física al costat de l'incombustible Paco Seirul·lo, o Esteban Gorostiaga, un prestigiós especialista que ha anat controlant la nutrició i la resposta fisiològica dels jugadors. Amb la seva ajuda, Guardiola ha aconseguit arribar al moment decisiu amb tots els jugadors disponibles –l'única baixa és la de Gabi Milito, que ja es va lesionar la temporada passada– i amb un estat de forma òptim. Una circumstància especialment meritòria si es té en compte que la plantilla era curta i que l'estiu, amb l'Eurocopa i els Jocs Olímpics pel mig, no havia estat especialment fàcil per a molts dels cracks blaugrana. Normalment, la feina dels metges i dels preparadors físics queda eclipsada pel protagonisme de l'entrenador i dels mateixos jugadors. Només ens en recordem dels seus noms quan les coses van malament, quan cal trobar un culpable que es faci responsable de les lesions més desafortunades. Però quan les coses van bé, també és just reconèixer el seu treball. Perquè amb tot el talent que acumula aquesta plantilla, mentre els jugadors estiguin sans i forts, serà difícil que algú altre els superi.