El protagonista
Andrés Iniesta
Iniesta, el Bakero del segle XXI
Aquest Barça ha decidit jubilar tots els mites del barcelonisme. Ha decidit que tota la història del club, tan gloriosa, tan preciosa, però també escrita amb llàgrimes –els pals de Berna i els penals de Sevilla–, té tant pes com aquest present i, especialment, com aquest futur brillant. Si dissabte passat aquest equip va donar descans als herois del 0-5 del 1974 al Santiago Bernabéu i va esdevenir-ne l'hereu, ahir Andrés Iniesta va decidir que ell és el successor de José Mari Bakero, en fer un gol tan valuós, o fins i tot més, que el que va fer el jugador basc a Kaiserslautern la temporada 1991/92. El minut, més o menys el mateix. La situació, igual de desesperada. I el partit, igual de frustrant que el d'aquell dia al Fritz Walter Stadium, en què els blaugrana no van aconseguir sentir-se còmodes, en què semblava que s'havia esvaït aquella alegria, aquella frescor que transmet el Barça quan es troba bé a la gespa. De fet, com a Kaiserslautern, ahir a Stamford Bridge la major part d'oportunitats van ser a la porteria catalana. Fins que va aparèixer Andrés Iniesta, el protagonista era Víctor Valdés. Les seves aturades el convertien en l'heroi tràgic d'una derrota. Però gràcies a aquesta aparició clau, prodigiosa, d'un futbolista que escriu el seu nom en majúscules, el partit es va reduir a un instant. Perquè Iniesta, aquell home de qui molta gent ha dit que no feia gols, ahir va acabar d'entrar en la història del barcelonisme amb un gran gol, preciós, que va fer desaparèixer la rialla de tots els aficionat del Chelsea... menys del seu propietari, el magnat rus Roman Abramóvitx, que va creuar la gespa amb actitud desafiant minuts després que marqués aquest gol que allarga l'eufòria d'una afició que ahir va descobrir que un empat a un pot ser igual de magnífic que un triomf per 2-6, com el de dissabte passat contra el Real Madrid.
Iniesta es va convertir ahir en tot el Barça. Perquè com tothom, Iniesta no se sentia còmode, ahir. Perquè el Chelsea, després d'avançar-se molt aviat, es va tornar a defensar amb molt ordre, com havia fet una setmana abans al Camp Nou. Iniesta va jugar per l'esquerra, per la dreta, per on va fer falta, però sempre en atac, ja que la baixa de Thierry Henry l'obligava a avançar la seva posició. I Bosingwa va aconseguir aturar-lo força bé durant tot el partit. Quan va canviar de banda, Ashley Cole tampoc el va deixar brillar. Per això, Iniesta va tirar pel dret. Ni per l'esquerra ni per la dreta. Va marcar pel centre, des de la frontal, colpejant la pilota després d'una bona passada de Leo Messi, amb la passió que molts deien que no tenia quan fa anys va jugar en aquella derrota al Bridge per 4-2 que va deixar el Barça de Ronaldinho fora de la Champions. La pilota, que encara pujava cap al cel quan va topar amb la xarxa, va abandonar les botes de l'home que tanca el debat sobre si fa o no fa gols per passar a la història del club.
El gol del migcampista del planter recorda el que va fer Bakero
a Kaiserslautern
L'home de qui alguns diuen que no té gol, va classificar el Barça per a la final de Roma