Valdés, un àngel vestit de negre

Sí, és cert. Va haver-hi debat sobre Víctor Valdés. Per exemple, el primer cop que el porter català va jugar a Stamford Bridge, va rebre tres gols en 20 minuts, i un quart en què li van fer falta. Però des de llavors, Valdés ha tornat tres cops al Bridge i només alguna cosa anormal l'ha aconseguit batre. El dia d'aquell triomf per 1-2, va ser un gol en pròpia porta de Márquez. I després, només l'han batut Drogba amb un golàs en aquella derrota per 1-0, i Essien ahir amb un altre gol de videoteca. Una volea preciosa, impecable, que va passar pels pocs centímetres entre els guants de Valdés i el travesser. Uns centímetres que separaven Valdés entre l'alegria d'un partidàs, i la desesperació de la derrota, fins que Iniesta va decidir utilitzar els centímetres a favor en aquest partits en què els espais van ser clau. En un terreny de joc amb les dimensions reduïdes, els jugadors del Barça van caure a la teranyina blava que havia teixit Guus Hiddink, i només el fantàstic partit de Valdés va permetre a l'equip de Pep Guardiola arribar amb vida als últims minuts. Ben cert és que tothom recordarà el xut d'Iniesta, però va ser Valdés qui va donar oxigen a un equip que s'ofegava.

Cert, va haver-hi debat. Però quins arguments tindran ara els seus detractors? A l'altra banda de la balança pesa la final de París, en què, de nou, Valdés donava vida a l'equip perquè finalment ressorgís. Pesa l'actuació d'ahir, en què va guanyar fins a dues accions d'un contra un a aquest dimoni vestit de blau que es diu Drogba. Sí, Valdés pesa molt. Val el seu pes en or. La professió de porter implica generar debats. Però ara, aquest porter que últimament vesteix de negre, com Iaxin, té a les mans ser el primer del Barça amb dues Champions al sarró. Perquè el Barça es tornarà a trobar amb el United, com en aquella final de la recopa del 1991, però a diferència d'aquell dia, ho farà amb el porter titular a punt. Un porter de pes. Un porter que ja ha fet història. Com tot l'equip.