Un ciutadà exemplar
Amb menys de tres metres de llargada i quatre seients dins una carrosseria de línies futuristes, ofereix el tacte de conducció i l'equipament i la qualitat propis de cotxes de segments superiors
-
El Toyota iQ crida poderosament l'atenció per les seves formes i mides. Veure'l fa venir ganes de conèixer-lo. -
L'espai del conductor i l'ocupant de l'altre seient davanter no té res a envejar al d'un cotxe del segment B. -
L'espai del conductor i l'ocupant de l'altre seient davanter no té res a envejar al d'un cotxe del segment B. -
L'espai del conductor i l'ocupant de l'altre seient davanter no té res a envejar al d'un cotxe del segment B.
El model més petit de Toyota respon a una idea que per a molts hauria semblat impossible: dissenyar un vehicle ultracompacte de mides –en aquest cas, de menys de 3 metres de llargada– però amb espai per a més de dues persones al seu interior, i també relativament lleuger (entorn dels 900 quilos) però suficientment rígid per fer oblidar certs defectes que, en circulació per carretera, sovint s'associen als cotxes de curta distància entre eixos. Doncs bé, l'iQ compleix perfectament aquests compromisos.
Aquest vehicle eminentment urbà, de disseny minimalista i aspecte futurista, es manifesta com una joia de l'enginyeria moderna i se'ns presenta com un cotxe més petit que els estàndards del segment A, dotat d'un tacte de conducció propi d'un automòbil del segment B i amb un equipament i una qualitat de presentació que no tenen res a envejar a models del segment C. I és que, amb l'iQ, Toyota ha volgut defugir d'un cotxe bàsic i auster, i s'ha decantat per adreçar un producte innovador a qui estigui disposat a pagar una mica més a canvi d'un superior nivell de qualitat. I també, tot sigui dit, per atreure un tipus de client diferent del que tenen els altres dos utilitaris de la marca japonesa: l'Aygo i el Yaris. Respecte d'aquest últim, l'iQ és 76,5 cm més curt. I si el comparem amb l'Auris, l'amplada interior és fins i tot lleugerament superior. Toyota creu tant en aquesta nova creació que preveu vendre'n 1.300 unitats en el mercat estatal aquest any i 2.500 en un exercici complet.
En la seva etapa inicial de comercialització, la gamma del Toyota iQ es diversifica en dues motoritzacions de gasolina amb distribució variable. Ara per ara, està disponible el conegut 1.0 VVT-i de tres cilindres, amb components redissenyats i canvi manual de cinc marxes o automàtic Multi Drive. I a partir de final de juny o principi de juliol, l'avançat propulsor 1.33 VVT-i amb sistema stop & start i canvi manual de sis marxes.
Ja ho diuen, en el pot petit
En aquest cas es compleix perfectament la dita. El Toyota iQ es manifesta com un cotxe molt agradable de conduir en ciutat, que és on el vam provar. El motor 1.0 VVT-i és òptim per moure's amb gran soltesa per les vies urbanes. I la direcció, de tacte òptim, n'arrodoneix l'agilitat; només cal tenir present que l'iQ té un radi de gir tan reduït (7,8 metres amb 2,9 voltes del volant) que, en certes maniobres, més que girar sembla que pivoti sobre un eix.
Tant la qualitat de realització com l'equipament són d'allò més convincents. De sèrie, disposa de nou airbags –alguns són innovadors–, control d'estabilitat, aire condicionat i comandaments de la ràdio al volant. I en la definició superior (iQ2), s'hi afegeixen el climatitzador, sensors de pluja i d'encesa dels llums, fars de boira i seients entapissats amb tela i pell i calefactables.
L'espai de les places davanteres no té res a envejar al d'un cotxe del segment B. Dels dos seients posteriors, el que queda rere el del conductor és eminentment per a nens. Sota aquests seients hi ha una guantera secreta i el kit antipunxades. Tots dos es poden plegar per separat i així ampliar, fins a un màxim de 238 litres, la capacitat del maleter.
Fer lloc allà on no n'hi ha
Costa d'entendre que amb una llargada inferior als 3 metres hi pugui haver dues files de seients dins l'iQ. El cas és que els enginyers de Toyota han demostrat una gran habilitat per trobar lloc allà on aparentment no n'hi ha. La posició avançada del diferencial, al davant del motor, ha permès reduir 12 cm la distància entre el para-xocs i els pedals, i desplaçar les rodes davanteres fins al límit de la carrosseria. I la direcció té un sistema d'acoblament al centre de la cremallera que fa que quedi per damunt del motor. Una altra astúcia per guanyar espai és haver canviat el dipòsit convencional de gasolina per un de planer, de 12 cm d'altura i 32 litres de capacitat, situat al sòl del cotxe –la qual cosa abaixa el punt de gravetat– i equipat amb una bomba horitzontal. Els amortidors posteriors van inclinats cap enrere i deixen més espai per als seients. El davantal és asimètric, per donar més amplitud a l'espai de l'acompanyant i, de retruc, al del passatger de darrere seu. La unitat de refrigeració i calefacció té una mida reduïda, sense que això n'afecti el rendiment. I, finalment, els seients són més prims i lleugers, però absolutament confortables i resistents.
Dos en un
El motor 1.0 VVT-i es pot associar amb la innovadora transmissió automàtica Multi Drive de Toyota, que combina les propietats del variador continu i del convertidor variable de parell, per la qual cosa assegura una resposta sempre òptima. A més, porta un compensador de vibracions del motor.
Cinc estrelles
Les minúscules mides de l'iQ no li impedeixen posseir la màxima puntuació (5 estrelles) en les avaluacions de seguretat d'Euro Ncap. La rigidesa d'aquest cotxe és notable, i la resistència en impactes frontals, sorprenent. I, de sèrie, disposa de nou airbags.
