Cultura de club: el camí de la llegenda

El Barça s'ha plan­tat just davant de la porta que guarda els títols després d'un llarg camí. Li queda l'últim pas, el d'obrir-la i aga­far els tro­feus, que és l'equi­va­lent, en difi­cul­tat, a fer amb la pre­cisió cor­recta l'última pas­sada, la defi­ni­tiva, la que porta la pilota camí de la xarxa. Deixe-m'ho clar d'entrada, no hi ha debat. Els títols són els que fan pas­sar un equip a la història, que és dife­rent a con­ver­tir-se en un equip lle­gen­dari. Per això cal vèncer i convèncer. Cal tenir la fer­mesa i la con­vicció necessària per aixe­car copes i la bellesa, la fan­ta­sia i la ima­gi­nació impres­cin­di­ble per seduir. Per tant, el Bar­ce­lona que s'ha for­jat sota la direcció de Guar­di­ola es troba al llin­dar de la lle­genda. Perquè el que s'albira va encara més enllà d'aquesta tem­po­rada. Per l'edat dels juga­dors, per la del tècnic, per la soli­desa de l'argu­ment fut­bolístic, per la deter­mi­nació, per la fam de gua­nyar, per tot ple­gat, ens tro­bem davant d'una opor­tu­ni­tat immi­llo­ra­ble per situar-nos en l'any zero de l'inici de l'hege­mo­nia blau­grana a Europa.

Pot­ser sí que és un plan­te­ja­ment ambiciós i que depèn de tants fac­tors que és difícil de mate­ri­a­lit­zar, però el que no s'hau­ria de repe­tir són els errors come­sos després d'aixe­car la copa d'Europa a París fa tres anys. Tot­hom estava con­vençut que aquell grup tenia corda per ser un refe­rent con­ti­nen­tal com en el seu dia ho van ser l'Ajax de Cruyff, el Bayern de Munic de Becken­ba­uer o el Milan de Sacchi. Però les dinàmiques inter­nes (algu­nes reno­va­ci­ons que no toca­ven, la des­mo­ti­vació d'alguns com­po­nents de la plan­ti­lla i la inca­pa­ci­tat per recon­duir la situ­ació per part de qui estava capa­ci­tat per fer-ho) van des­ba­lles­tar aque­lla il·lusió. Guar­di­ola, amb la base d'aque­lla plan­ti­lla, ha tor­nat a repren­dre el fil que es va per­dre i ha situat l'enti­tat a la pri­mera fila de la gra­e­lla de sor­tida per des­a­fiar qui faci falta per mar­car una època. I, amb parau­les i amb fets, el tècnic blau­grana ha evi­den­ciat que la fide­li­tat a uns valors, la rei­vin­di­cació d'una cul­tura de club és el millor camí per empren­dre aquesta aven­tura.

Dijous al mig­dia, un amic que era dime­cres a Stam­ford Bridge em va enviar aquest mis­satge: «Amb la sere­nor del pas del temps et dic que ha estat l'hòstia; hi ha hagut un ambi­ent impres­si­o­nant i només hi ha hagut una afició: la del Barça, Barça, Baaarça.» Qui sap si va ser un dels afor­tu­nats que va assis­tir en directe a la posada de la pri­mera pedra de l'època més lle­gendària del Bar­ce­lona.