Cultura de club: el camí de la llegenda

El Barça s'ha plantat just davant de la porta que guarda els títols després d'un llarg camí. Li queda l'últim pas, el d'obrir-la i agafar els trofeus, que és l'equivalent, en dificultat, a fer amb la precisió correcta l'última passada, la definitiva, la que porta la pilota camí de la xarxa. Deixe-m'ho clar d'entrada, no hi ha debat. Els títols són els que fan passar un equip a la història, que és diferent a convertir-se en un equip llegendari. Per això cal vèncer i convèncer. Cal tenir la fermesa i la convicció necessària per aixecar copes i la bellesa, la fantasia i la imaginació imprescindible per seduir. Per tant, el Barcelona que s'ha forjat sota la direcció de Guardiola es troba al llindar de la llegenda. Perquè el que s'albira va encara més enllà d'aquesta temporada. Per l'edat dels jugadors, per la del tècnic, per la solidesa de l'argument futbolístic, per la determinació, per la fam de guanyar, per tot plegat, ens trobem davant d'una oportunitat immillorable per situar-nos en l'any zero de l'inici de l'hegemonia blaugrana a Europa.

Potser sí que és un plantejament ambiciós i que depèn de tants factors que és difícil de materialitzar, però el que no s'hauria de repetir són els errors comesos després d'aixecar la copa d'Europa a París fa tres anys. Tothom estava convençut que aquell grup tenia corda per ser un referent continental com en el seu dia ho van ser l'Ajax de Cruyff, el Bayern de Munic de Beckenbauer o el Milan de Sacchi. Però les dinàmiques internes (algunes renovacions que no tocaven, la desmotivació d'alguns components de la plantilla i la incapacitat per reconduir la situació per part de qui estava capacitat per fer-ho) van desballestar aquella il·lusió. Guardiola, amb la base d'aquella plantilla, ha tornat a reprendre el fil que es va perdre i ha situat l'entitat a la primera fila de la graella de sortida per desafiar qui faci falta per marcar una època. I, amb paraules i amb fets, el tècnic blaugrana ha evidenciat que la fidelitat a uns valors, la reivindicació d'una cultura de club és el millor camí per emprendre aquesta aventura.

Dijous al migdia, un amic que era dimecres a Stamford Bridge em va enviar aquest missatge: «Amb la serenor del pas del temps et dic que ha estat l'hòstia; hi ha hagut un ambient impressionant i només hi ha hagut una afició: la del Barça, Barça, Baaarça.» Qui sap si va ser un dels afortunats que va assistir en directe a la posada de la primera pedra de l'època més llegendària del Barcelona.