“Les curses de muntanya són com les obres d'art”

“Intento que els lectors puguin percebre a la seva manera tot el que he viscut. A través de les meves experiències cada persona pot tenir les seves, que són igual d'intenses. Pel que em diu la gent sembla que una mica ho he aconseguit”.

“Uf. És la pregunta que ens fem tots. La conclusió a què es pot arribar és que cadascú, amb allò que ha viscut, té els seus motius i la seva pròpia resposta”.

“Córrer per a mi és molt senzill, però escriure era una cosa totalment nova. Quan ho feia no tenia cap objectiu concret. És el lector que decideix per què serveix allò que llegeix. M'alegra veure que les meves experiències motiven la gent no tan sols a fer esport sinó a deixar-lo en un segon pla i apreciar més el contacte amb la natura i d'altres valors”.

“Són experiències que em van impactar tant que sé que les guardaré tota la vida. D'aquí a 50 anys no recordaré si vaig pujar al Kilimanjaro en 7 hores o en 7 hores i mitja, però no oblidaré mai les emocions i tot el que hi vaig viure”.

“El sofriment moltes vegades no ve del cos, sinó de la ment. M'encanta jugar amb la ment, enganyar-la per poder-la motivar. Hi ha vegades que et juga males passades, com en la travessia dels Pirineus, però és un joc”.

“El que m'interessa és trobar els vincles entre l'esport i la vida. Coses que puguis aplicar amb èxit en els dos àmbits”.

“Les coses que faig m'han d'agradar. No aniré mai al desert, per exemple, perquè sóc més de muntanya. I parlo amb la gent que m'envolta abans de fer-ho”.

“Sí que ho són, per què abans de prendre la sortida és una cosa que no existeix. Mentre la vas corrent la vas creant amb la tècnica, l'estratègia, la màgia i la improvisació”.

“Diumenge me'n vaig a fer el rècord del Mont Olimp a Grècia i també haig de completar el projecte de fer les cinc curses més dures dels cinc continents”.

“La zona de les Bulloses. Pots banyar-te i fer petites passejades als llacs amb la mainada o pujar al Carlí. És perfecte”.