Messi i Xavi: «La volem guanyar a la gespa»

Absents a París, tenen al davant el gran repte de les seves carreres

Se senten part d'aquella Champions, però la volen guanyar sent protagonistes

El català, el millor de l'Eurocopa, busca tancar un curs inoblidable

Leo, màxim golejador de la Champions, té el repte de destronar Cristiano

El Barça sap que comptarà amb la millor versió de les dues estrelles

leo, home d'equip
«El duel amb Cristiano? Vull ser campió i si per això arriben altres premis, perfecte»
com a viena
«Aquest Barça fa que tingui les mateixes sensacions que en l'Eurocopa»
triplet
«Hem anat a poc a poc tot l'any i ara toca viure la final intensament i guanyar-la»
final feliç
«Ha estat un any inoblidable per a mi; vull que acabi, però que acabi molt bé a Roma»
el somni
«Vaig ajudar a guanyar el títol de París, però ara vull fer-ho des del terreny de joc»
el somni
«Somiava poder ajudar el Barça des de la gespa
a guanyar la Champions»

Ajun­tar Xavi Hernàndez i Leo Messi per a una sessió fotogràfica just abans de la final de la Cham­pi­ons és, mai millor dit, ali­near dues estre­lles. Tenen les agen­des més ple­nes de Can Barça. Perquè, a més de ser per ells matei­xos estre­lles ful­gu­rants del món del fut­bol, per a tots dos aquesta final té un sabor espe­cial. Ni Xavi ni Messi van ser en la final de París. El català era a la ban­queta, ja que aca­bava de superar una lesió gravíssima que va impe­dir que Rijka­ard es plan­tegés la pos­si­bi­li­tat de donar-li minuts con­tra l'Arse­nal. Leo estava encara més fotut. Física­ment i també anímica­ment. L'havia empre­nyat tant no entrar en la con­vo­catòria, que ni tan sols surt en la foto de les cele­bra­ci­ons. Se'n pene­deix. Pecats de joven­tut.

Tots dos havien apor­tat el seu gra de sorra perquè el Barça es con­sagrés a Saint Denis. Però en el fons del seu cor d'espor­tista alguna cosa els deia que tenien un deute amb ells matei­xos. Tres tem­po­ra­des després, i en bona part gràcies a ells, el Barça torna al cim del fut­bol con­ti­nen­tal: dis­cu­tirà durant 90 minuts amb el Uni­ted qui n'és el rei. I Xavi i Messi esta­ran, aquest cop sí, a la gespa verdíssima de l'estadi olímpic de Roma. «Volem gua­nyar-la al camp», coin­ci­dei­xen.

De París a Roma, tots dos han tran­si­tat un camí de madu­ració sem­blant. Xavi, molt dis­cu­tit durant anys a Can Barça, va expe­ri­men­tar una evo­lució defi­ni­tiva amb Rijka­ard que Guar­di­ola ha per­fec­ci­o­nat amb el gol –n'ha mar­cat més que mai com a pro­fes­si­o­nal–. A més, l'Euro­copa l'ha envol­tat d'una aurèola d'indis­cu­ti­ble que el bar­ce­lo­nisme no li havia rega­lat en una dècada. Leo ha dei­xat de ser l'alumne avan­tat­jat de Rijka­ard i el dei­xe­ble bri­llant de Ron­nie. El pri­mer curs com a líder fut­bolístic blau­grana no té dis­cussió. Ha gole­jat com mai i cap lesió s'ha inter­po­sat en el seu ascens per ser el millor fut­bo­lista del món. Avui, el Barça espera per ells.

El príncep, en edat de reg­nar.

Ronal­dinho, el seu gran amic, li va ense­nyar mol­tes coses. Però no ha estat fins que ha mar­xat que Leo Messi s'ha pogut con­ju­rar amb ell mateix i com­ple­tar un curs excep­ci­o­nal. El millor com a pro­fes­si­o­nal des que va debu­tar en el pri­mer equip, fa cinc tem­po­ra­des. Sense lesi­ons i batent tots els rècords pos­si­bles, tant de gols com de minuts jugats. Era el príncep del Barça. Ara ja n'és el rei. És el príncep del fut­bol mun­dial. I aquesta final, per més que es digui que només es tracta d'un duel mediàtic, dirà si treu Cris­ti­ano del tro on es va asseure el curs pas­sat, gua­nyant-ho tot, tro­feus col·lec­tius i indi­vi­du­als. Màxim gole­ja­dor de la Cham­pi­ons i autor de par­tits d'una trans­cendència abso­luta, Leo arriba en el punt de forma ideal per treure el tro a qui cal­gui.

A punt per ser una lle­genda.

«Tinc sis títols, són molt pocs per a un juga­dor que fa una dècada que és al Barça», expli­cava Xavi a EL 9 Espor­tiu al gener, just abans de viat­jar cap a Zuric per con­cur­sar pel FIFA World Player. L'etapa fosca i trista del gas­pa­risme va per­ju­di­car de manera nota­ble la car­rera de Xavi. L'era de Rijka­ard, però, va repre­sen­tar un canvi subs­tan­cial. La pri­mera Cham­pi­ons i les dues lli­gues van començar a ali­men­tar la fam de títols del ter­ras­senc. Després de dos anys en blanc, la dinàmica de tri­omfs ha tor­nat amb Guar­di­ola. Si el Barça gua­nya demà a l'Olímpic de Roma la ter­cera lliga de cam­pi­ons, Xavi serà el juga­dor blau­grana en actiu més gua­nya­dor de la història del club, amb qua­tre lli­gues i dues Cham­pi­ons. «Sóc lle­genda», podrà dir, pla­gi­ant la pel·lícula. I tindrà tota la raó.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.