Se'n va un senyor: Sylvinho

Syl­vinho va dis­pu­tar dis­sabte pas­sat a Ria­zor l'últim dels seus 128 par­tits com a blau­grana. En el penúltim, a Roma, va col·labo­rar acti­va­ment a gua­nyar la ter­cera copa d'Europa del club, la segona en l'aspecte per­so­nal. El club va fer ofi­cial que el late­ral, de 35 anys, no entra en els plans de Pep Guar­di­ola per la tem­po­rada que ve i, per tant, ha deci­dit no reno­var el com­promís amb el bra­si­ler, que expira el pròxim 30 de juny. El Barça, mit­jançant un comu­ni­cat, agra­eix al defensa la seva impli­cació en la seva etapa com a blau­grana i li deixa les por­tes del club ober­tes. De fet, el comu­ni­cat es va pen­jar a la pàgina electrònica del club poc després que el mateix pre­si­dent, Joan Laporta, con­firmés la no-con­tinuïtat de Syl­vinho. «Sem­pre man­tindrà els vin­cles amb el club, perquè és on més anys ha estat. Ha acon­se­guit un pal­marès espec­ta­cu­lar amb el Barça. Ha estat sem­pre al peu del canó i ha tin­gut un comiat d'or i una par­ti­ci­pació directa en el tram final de tem­po­rada. Com a pre­si­dent estic molt agraït a Syl­vinho per la feina que ha fet al ves­ti­dor.» El pre­si­dent blau­grana va reconèixer que la decisió de pres­cin­dir de Syl­vinho no havia estat gens fàcil: «Va enten­dre ràpida­ment el que repre­senta el club i es va inte­grar a la nos­tra soci­e­tat. Ha après català. És un juga­dor que es mereix el reco­nei­xe­ment que té. La decisió és tècnica i la junta ha de seguir el que diuen els tècnics. Però sé que els tècnics han patit pre­nent aquesta decisió, per ser qui és.» Syl­vinho va mar­xar ahir al matí al seu país, però s'ha com­promès a tor­nar en les pròximes set­ma­nes per fer una roda de premsa de comiat. El bra­si­ler se'n va amb el reco­nei­xe­ment dels seus com­panys i de bona part de l'afició. Mal­grat que no ha tin­gut mai un paper pro­ta­go­nista durant els seus cinc anys a Bar­ce­lona, ha estat sem­pre un exem­ple de res­pon­sa­bi­li­tat i de pro­fes­si­o­na­li­tat. Com­pli­dor sem­pre que se l'ha neces­si­tat, ha desen­vo­lu­pat millor que ningú el paper de suplent i ha ofert un ren­di­ment més que nota­ble quan se l'ha uti­lit­zat. La final de Roma és l'últim exem­ple d'una tra­jectòria que ha estat molt valo­rada per tots els esta­ments del club. Marxa cinc anys després d'arri­bar –va venir del Celta amb la carta de lli­ber­tat– i se'n va amb vuit títols sota el braç. Els tres gua­nyats en la pre­sent tem­po­rada –ha estat peça activa en la copa del Rei i en la Cham­pi­ons, de la qual va dis­pu­tar la final– més les dues lli­gues, les dues super­co­pes i la Cham­pi­ons de París que va acon­se­guir amb Rijka­ard a la ban­queta. Durant les seves tres pri­me­res tem­po­ra­des va alter­nar la titu­la­ri­tat amb Gio van Bronck­horst i durant les dues últi­mes es va assen­tar com a suplent d'Éric Abi­dal. Amb els dos defen­ses ha man­tin­gut una relació molt estreta; igual que amb la resta de com­panys, que sem­pre l'han con­si­de­rat un refe­rent en la plan­ti­lla. La seva pro­fes­si­o­na­li­tat i el fet de pen­sar sem­pre en el col·lec­tiu –durant els cinc anys a Bar­ce­lona mai ha tin­gut cap retret ni cap mala paraula per a ningú– han fet que el seu ascen­dent dins del ves­ti­dor hagi estat sem­pre molt valo­rat.

Laporta: «La junta fa el que diuen els tècnics, que sé que han patit molt amb aquesta decisió»