Més esport

“Si em respecten les lesions, sí que m'hi veig”

Gimnàstica artística. Clàudia Vilà, del CG Salt, afronta amb optimisme la preparació per al preolímpic després que les lesions li impedissin participar en el mundial amb la selecció estatal

Clàudia Vilà (Sant Martí Vell, 17 anys) està entre­nant aquesta set­mana en el club que l'ha vist créixer, el Club Gimnàstic Salt, i amb l'entre­na­dora amb qui ha com­par­tit els 13 anys que duu en el món de la gimnàstica artística, Montse Hugas. I ho fa després d'haver estat a Tòquio en el mun­dial de la dis­ci­plina que es va fer fa quinze dies i en què Vilà no va poder par­ti­ci­par a causa les lesi­ons que ha arros­se­gat els últims mesos. La selecció esta­tal (12è lloc) no es va poder gua­nyar el bit­llet olímpic –els 8 pri­mers hi ana­ven direc­tes i del 9 al 16 han d'anar al preolímpic de Lon­dres mateix al gener– i ara arriba el moment de pre­pa­rar l'assalt a la cita més impor­tant per a qual­se­vol espor­tista. “Si l'equip es clas­si­fica hi van cinc gim­nas­tes, i si no hi ha dues pla­ces en l'apar­tat indi­vi­dual. És més fàcil anar-hi per l'equip, i si em res­pec­ten les lesi­ons i tre­ba­llo sí que m'hi veig”, diu Clàudia Vilà, que en aquest últim any ha cres­cut 8 centímetres, una cir­cumstància que li ha aca­bat afec­tant el ren­di­ment espor­tiu: “Tinc el crei­xe­ment una mica així... I clar és molt mus­cu­lar i quan començo a arren­car i a entre­nar-me un altre cop m'afecta. Ara feia qua­tre mesos que anàvem tirant com podíem.” I és que Vilà va fer tota la pre­pa­ració sense estar en la seva ple­ni­tud, i fins i tot s'entre­nava, en apa­rells com el pol­tre, sense poder aga­far embran­zida. “Es pot supor­tar fins a un cert punt i en el mun­dial hau­ria pogut sor­tir, però tant de temps amb dolor al final t'ata­bala”, con­clou.

A casa

Vilà s'entrena a la Blume de Madrid des de fa tres anys tot i que les gim­nas­tes –més joves que la majo­ria de becats– viuen en un pis a part, tot l'equip femení de gimnàstica artística i de gimnàstica rítmica. “És un clima més fami­liar i va millor per estu­diar, però pre­fe­reixo entre­nar-me aquí perquè estàs a casa i és dife­rent. Tens la família, em conei­xen de sem­pre i si un dia no estàs bé bus­quem un altre tipus d'entre­na­ment i s'adap­ten. Allà t'has d'adap­tar a ells”, diu la gim­nasta, que és la figura més des­ta­cada que ha sor­tit del club en els seus 32 anys d'història. “Amb les peti­tes tinc molta relació, perquè quan jo estava aquí elles eren molt peti­tes i ja em veien, em cri­da­ven... Jo també quan era petita tenia un punt de referència i és nor­mal que unes ens anem fixant en les altres”, diu en referència a Marina Cusí. Al CAR, Vilà va coin­ci­dir-hi i vivia engan­xada a ella, apre­nia tot el que feia ella i tenia tres anys menys. “A infan­til ja feia coses i sem­pre ha anat molt pre­ci­pi­tada en tot. Ho volia fer, ja!”, diu Montse Hugas, l'entre­na­dora que ha vist i ha con­tribuït en el seu crei­xe­ment. Hugas mos­tra el camí a seguir per arri­bar a Lon­dres: “Té un mes per recu­pe­rar, un mes per posar-se a to i un mes per entrar a l'equip. Ha de gau­dir tot el que pugui i si està ben pre­pa­rada anirà millor. Un cop s'arriba a aquest nivell és més qüestió d'entre­na­ment que d'apre­nen­tatge; a par­tir dels 15 anys ja és man­te­nir i anar-hi afe­gint coses, fer enllaços...”

Montse Hugas mira enrere i veu l'evo­lució que ha vis­cut en pri­mera per­sona: “Hi ha poca tra­dició, has de tro­bar gent que vin­gui de fora. Hem gua­nyat 16 meda­lles i qua­tre títols en l'últim cam­pi­o­nat esta­tal, però la Clàudia va començar en un garatge i amb mate­rial del 1982. És com un mira­cle, però on hi ha talent acaba sor­tint. Ara sí que es veu mai­nada que té habi­li­tats i les por­ten, però és un club de base i el que importa és la pro­moció.”

És com un miracle. Vam començar en un garatge i amb material del 1982. On hi ha talent...
Montse Hugas
entrenadora
Prefereixo entrenar-me aquí perquè estàs a casa i és diferent. Si un dia no estàs bé s'adapten
Clàudia Vilà
gimnasta
En el mundial hauria pogut sortir, però tant de temps amb dolor al final t'atabala. He estat quatre mesos tirant com podia


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.