El Barça us desitja per molts anys
El Barça celebra els 110 anys guanyant per la mínima un clàssic vibrant
Zlatan Ibrahimovic va resoldre el duel entrant des de la banqueta
Puyol, juntament amb Valdés i Piqué, els destacats del nou líder de la lliga
Cristiano se'n va un altre cop en blanc del Camp Nou, tot tenir una gran ocasió
Els barcelonistes van celebrar de la millor manera possible els 110 anys del seu club. El Barça es va quedar amb el clàssic després de 90 minuts de duel vibrant, en què el Real Madrid, en contra del que es preveia, va proposar un joc d'atac i va disposar d'ocasions clares per fer marcar, especialment en la segona part. El capità Carles Puyol i, en menor mesura, Piqué i Valdés van destacar –juntament amb l'autor del gol, Zlatan Ibrahimovic– sobre la resta dels jugadors que van donar forma a un matx inoblidable. La notable millora de la imatge del Madrid, respecte a la que va oferir en les dues darreres visites al Camp Nou, no va ser suficient per doblegar l'onze de Guardiola. En un duel a l'altura de les previsions més optimistes, el Barça va saber treure un llum d'avantatge en els deu minuts de la segona part, i ni l'atac multitudinari del Madrid ni la mitja hora que va jugar l'amfitrió amb deu homes per expulsió de Busquets van aconseguir moure el resultat d'1-0 amb què el conjunt de Guardiola torna al lideratge de la lliga.
Ràpidament, el Barça i el Madrid van mostrar qui són. Després d'un inici de molt domini dels blaugrana, del qual en van quedar dues centrades imprecises d'Alves; el Madrid va avançar la defensa i es va dedicar a reduir espais. Era una bona notícia per al partit. Però no tan bona per al Barça, sorprès pel dispositiu que dirigia Xabi Alonso des del mig del camp.
Amb Iniesta com a davanter, el Barça quedava orfe del canvi de ritme en la zona de creació de joc. Keita ajudava, Xavi feia la pausa, Busquets es mantenia atent a les ajudes, però faltava electricitat.
No era el guió que es preveia. S'esperava un Madrid poruc, abraçat a Cristiano i apostant-ho tot al contraatac. El portuguès va trigar cinc minuts a aparèixer. Va guanyar un duel a Puyol i va centrar una pilota que Marcelo va enviar a la segona graderia. Acostumat als circumloquis, el Barça treballava per interpretar les claus del partit. Messi, que havia començat a la dreta, es va desplaçar al centre, una decisió que va obtenir ràpidament els seus fruits, amb una acció ofensiva molt ràpida que va acabar Henry amb un xut fluix.
Sense un dominador clar, el partit es va tornar una aventura imprevisible, en què el Madrid semblava més còmode. Kaká, que complicava el Barça movent-se per tot el front d'atac, va generar l'ocasió més clara. Va superar Puyol traçant una diagonal des de l'esquerra cap al centre i va assistir Cristiano, sol contra Valdés, que va salvar el Barça amb una acció prodigiosa. Un minut després, el porter va tornar a intervenir providencialment per refusar la pilota quan Kaká s'havia quedat sol davant la porteria. El millor moment dels de Pellegrini va tenir una darrera acció, nascuda també dels peus de Kaká, que va deixar Marcelo sol contra Valdés. Puyol es va creuar in extremis per tallar la jugada.
El moment del Madrid va passar a mesura que Xabi Alonso i Lass, els dos motors de pressió del rival, van acusar el desplegament físic. Passada la mitja hora, els marcatges sobre els homes del Barça no semblaven tan ajustats. Messi va aconseguir la targeta groga per a Álvaro Arbeloa i, de seguida, l'amfitrió va tenir dues ocasions clares. Un xut d'Henry que va exigir una bona estirada a Casillas i una arribada d'Iniesta fins al fons, que va centrar ras per a ningú.
Determinació dels locals.
Guardiola va fer entrar al camp Ibrahimovic, substituint un Henry desdibuixat. I així és la vida dels golejadors. De la seva capacitat de síntesi en depèn la seva fama. No feia cinc minuts que era al camp quan va marcar d'un xut sec. La jugada es va reproduir al cap de Xavi, fins i tot abans de succeir. El terrassenc va fer una llarga obertura perquè Keita es projectés. Alves va rebre del malià i, almenys una vegada, va centrar una pilota precisa al suec.
El Barça va inaugurar el seu avantatge amb una llarga sèrie de primers tocs. Era una manera d'escenificar el seu paradís. No es preveia cap ensurt. El Madrid corria desesperat darrera de la pilota, que volava a ras de gespa. Però la mà infantil de Busquets va deixar el Barça amb deu homes. Mitja hora per davant. El clàssic havia convidat l'èpica a última hora. Pellegrini va prescindir de Cristiano i va fer sortir al camp Benzema. Al Madrid, li va resultar impossible treure profit de l'home de més. Va caure en la trampa del Barça, dissenyada per Xavi, Messi i Iniesta, que es van ajuntar i van atresorar la pilota a base de tocs i moviment. Junts és impossible fer mal al Barça, perquè la pilota era propietat de les estrelles del planter blaugrana.
Pellegrini va desfer el doble lateral esquerre, inútil en aquell moment, d'Arbeloa i Marcelo. Va treure el de Salamanca i va apostar per Raúl. Tampoc l'emblema va resoldre el problema que plantejava el Barça. L'èxit de l'amfitrió queda evidenciat en el fet que Piqué i Messi hagin protagonitzat les ocasions més clares del final del partit.
L'èxit té una lectura psicològica. El domini d'aquesta generació blaugrana s'estén irremeiablement sobre el Real Madrid. El temps donarà a aquesta lleva de jugadors culers el lloc privilegiat en la història del club. Han canviat la història sotmetent l'abans tan temut rival.
