El Vila-real, el club de la paciència

Valverde, que mai va perdre la confiança de Roig, ha passat de certificar el pitjor inici del Vila-real a ser el primer a mantenir viu l'equip en les tres competicions

Manuel Pellegrini posava aquest estiu punt final a una etapa gloriosa al Vila-real. Cinc temporades brillants amb dues classificacions per a la lliga de campions, dues més per a la antiga copa de la UEFA i un subcampionat de lliga (fa dues temporades) que coronaven l'espectacular trajectòria de l'equip de la Plana Baixa. La directiva de Fernando Roig (el polifacètic empresari valencià) es va preparar perquè la seva marxa no fos traumàtica i no va dubtar a confiar les regnes de l'exespanyolista (amb el conjunt blanc-i-blau va ser subcampió de la UEFA) Ernesto Valverde. El basc, bon amic de Pep Guardiola, havia tocat el cel a Grècia. Una única temporada va necessitar a Atenes per fer campió de lliga i copa a un Olympiacòs al qual va anunciar que no continuaria. Els inicis del basc no van ser gens fàcils. Cap victòria en les primeres set jornades (només tres punts) van fer encendre totes les alarmes. El Vila-real, després de nou temporades ininterrompudes en la primera divisió, ocupava l'última posició de la classificació. L'equip era un desastre, la reacció no arribava i l'afició demanava el cap d'un entrenador que, com acostuma a passar sempre, era l'objectiu de totes les crítiques. Fernando Roig, però, no va immutar-se. Va donar tot el seu suport al seu entrenador i va pacificar un club al qual va demanar paciència. El resultat no es va fer esperar. Després d'un mes horrible, en els últims dos Valverde ha fet reaccionar l'equip. Sis triomfs en els últims vuit partits han esperonat un Vila-real que es presenta al Camp Nou amb 21 punts, ensumant els llocs que permeten jugar a Europa (hi estan a sis punts) i amb ganes de complicar la vida a un rival que històricament li ha anat prou bé. No és casual que la setmana passada Roig fes públic que la renovació de Valverde estava «gairebé tancada». És una qüestió de confiança mútua. Valverde no vol contractes llargs. Per això, aquest estiu va signar només per un any (Roig li'n va oferir dos i un més d'opcional). Vol treballar i que el deixin treballar.

Quatre tècnics en deu anys.

A Vila-real està al lloc idoni. I és que a banda de Pellegrini i Valverde, el Vila-real només ha tingut tres entrenadors més a primera divisió: José Antonio Irulegui (el que va ascendir per primer cop l'any 1997), Víctor Muñoz (el qui el va assentar en la màxima categoria) i Benito Floro (el predecessor del xilè a la banqueta groga). Amb Paquito (setze partits ha estat a la banqueta en diversos moments) apagant focs en diversos moments. Vila-real s'ha caracteritzat per ser un lloc on els tècnics poden treballar. Només Joaquín Caparrós, que va tenir un pas efímer (set jornades) quan se li va demanar liderar un projecte a la segona divisió (a la temporada 1999/00) pot queixar-se de no haver tingut la paciència que públicament tan reclamen els dirigents i que tan poques vegades apliquen. Valverde, encarregat de liderar un nou projecte (amb Pellegrini també van marxar jugadors com ara Nihat, Matias Fernández, Cygan, Edmílson i Guille Franco), sap de primera mà que la temporada vinent el club ha decidit rebaixar el seu pressupost en 30 milions d'euros (passarà de 110 a 80) «Ho fem per continuar subsistint amb total normalitat», explica el mateix Roig. Un president que ha anat acumulant superàvits cada any i que és dels primers a preparar-se en temps de crisi. I mentrestant Valverde treballa. Tremendament qüestionat al principi, l'afició celebra que per primera vegada que l'equip es mantingui viu en les tres competicions al desembre: lliga, copa (ha de jugar els vuitens contra el Celta) i Europa League (a setzens es veurà les cares amb el Wolfsburg).

36 PARTITS A 1A

José Antonio Irulegui
(1998/1999)
Va ser l'entrenador que va aconseguir l'ascens a primera divisió després d'una agònica promoció amb el Compostel·la. Debuta a primera però és destituït a dues jornades del final. Paquito, secretari tècnic, salva l'equip del descens directe però no de la promoció, en què puja el Sevilla. 7 triomfs en 36 partits a primera.

77 PARTITS A 1A

Víctor Muñoz
(2000-2003)
Paquito (que va substituir Caparrós en la jornada set) torna a fer pujar l'equip. Per liderar el retorn, Roig dóna l'equip a Víctor, que l'assenta a primera (7è el primer any i 15è el segon). Comença el tercer any, però, enfrontat amb Roig, només dura dos partits. 27 victòries en 77 partits en la màxima categoria.

61 PARTITS A 1A

Benito Floro
(2002-2004)
Substitueix Víctor en la tercera jornada de la lliga 2002/03. Després de 36 jornades al capdavant, repeteix la mateixa posició que l'aragonès (15è). Roig el manté la temporada següent. Tot i que els resultats no arriben, el manté fins a la jornada 26, quan un altre cop Paquito agafa l'equip per acabar vuitè. 21 victòries.

190 PARTITS A 1A

Manuel Pellegrini
(2004-2009)
Història viva al Madrigal. En la primera temporada el deixa tercer i en els quarts de final de l'antiga UEFA. L'any següent, setè i semifinalista de la Champions. La 2006/07 és cinquè i la 2007/08, segon. La temporada passada, cinquè en la lliga i arriba als quarts de la Champions. 92 victòries en 190 partits de lliga.


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.