«Som forts i estem preparats per al Calderón»

—Vostè és professional des del 1997, li havia passat alguna cosa així, perdre cinc defenses en cinc dies?

—«No. Malauradament és la primera vegada. Expulsions, lesions. Ha estat una setmana una mica estranya, però és el que ens toca. S'ha de continuar. Tenim un partit important.»

—Lamentar-se no sembla una possibilitat en aquests casos...

—«De cap manera. A més, som una plantilla forta. I si bé lamentem les absències, hem de tenir confiança en els companys que els supliran.»

—Guardiola sol dir: «Segur que sortirem amb onze.» És la classe de confiança que us transmet?

—«Exacte. Si bé hi ha jugadors molt importants que no podran jugar diumenge, en una plantilla com la del Barça, tots els jugadors tenen nivell, per això són jugadors del Barça. Per aquesta raó s'ha de tenir confiança. En un partit de futbol poden passar moltes coses. Esperem que siguin les millors.»

—Com de diferent ha estat la setmana, atesos els canvis que s'hauran d'aplicar en l'onze?

—«En aquests moments, tothom coneix l'entrenador. I ell, a nosaltres. El funcionament de l'equip el coneixem tots igual. Alguns juguen més, d'altres menys, però la seva idea la sabem tots. En aquest sentit, per tant, no tinc cap dubte de l'equip i crec que estem preparats per fer un bon partit.»

—La cita és difícil. Davant vostre hi haurà un dels millors duets d'atacants, curiosament exjugadors de l'Independiente de Avellaneda igual que vostè...

—«En les últimes temporades, el Calderón ha estat un camp difícil per al Barça. No ens ha anat bé. És un bon equip que, en la zona de definició té el Kun [Agüero] i La Cacha [Diego Forlán], dos dels millors davanters del món. Haurem d'estar atents i fer-ho tot molt bé per guanyar el partit.»

—Fa un mes que vostè ha tornat a jugar i en el partit contra el Getafe va evidenciar una evolució notable. El Calderón serà la seva gran prova des que ha tornat?

—«Em prenc tots els partits igual. El més important és afrontar els partits amb la mateixa seriositat, compromís i responsabilitat, més enllà del rival que tinguem al davant. És el que vaig fer contra el Getafe i el que faré amb els partits que vinguin. Sempre he estat igual en aquest sentit.»

—Ha vençut ja la por que sol generar una lesió de llarga durada?

—«Ha quedat enrere. La suma de partits em donarà confiança. I així, a poc a poc, recuperaré el nivell que tenia abans de lesionar-me. De por, mai no n'he tingut. Els encreuats que em vaig operar sempre van respondre bé. El que tenia era un dolor que va trigar a marxar.»

—On va buscar suport per guanyar una batalla tan dura a les lesions?

—«El camí va ser llarg. I és cert que no va ser gens fàcil, però la passió que tinc pel futbol em va mantenir amb força. Continuo sentint el mateix pel futbol que quan vaig començar, per això estava convençut que superaria la lesió. D'altra banda, vaig tenir sort d'estar envoltat de grans professionals, com el doctor Cugat, Emili Ricart, Lorenzo Buenaventura, més el fisioterapeuta de la selecció argentina, que han estat un pilar molt important.»

—En tot aquell temps, vostè no jugava, però era present. Guardiola li va demanar que parlés amb els companys tant abans de Roma com abans de la final del mundial de clubs...

—«Contra l'Estudiantes va ser bàsicament perquè era un equip del meu país i podia transmetre'ls el que significava per a ells aquella final. Per mi, el més important, però, va ser el suport que vaig rebre de part de tots durant els mesos de recuperació. Estic molt agraït per això, perquè també aquests gestos et donen força per continuar.»

—Vostè sempre ha estat titular en els seus equips. Com veu aquest nou repte de guanyar-se un lloc en un onze en què la competència és dura?

—«Tinc la confiança per lluitar per un lloc. En la meva demarcació, al Barça hi ha jugadors excel·lents que estan fent una temporada espectacular i jo els considero dels millors defenses del món. No serà fàcil. Però estem parlant del Barça, sabem com és tot d'exigent, aquí.»

—Quin és el seu pla, llavors?

—«El meu és sumar. Donar-ho tot en cada entrenament, partit i en cada ocasió que l'entrenador em necessiti. Si tinc la sort de jugar amb regularitat, benvinguda sigui, però la meva idea a hores d'ara és aportar coses al grup des del lloc que sigui, jugant o des de la banqueta.»

—Entre els seus competidors n'hi ha un, Dmitro Txigrinski, que ha hagut de sentir xiulets de la graderia. Com el veu?

—«Dima [sic] ha canviat de club, ve d'un lloc diferent. I està cada dia millor, ja parla l'espanyol, es fa entendre i té tot el nostre suport i confiança. L'equip sap que li donarà molt, perquè té condicions. Estic segur que li anirà bé al Barça.»

—Com valora tot el que s'ha parlat sobre els àrbitres?

—«Intento no aturar-me a analitzar el que fan els àrbitres. Et donen i et treuen. I no passa només amb el Barça, sinó amb tots els equips. Crec en la bona fe dels àrbitres, si no, no sortiria al camp.»

—És un campanya mediàtica, llavors?

—«Potser es tracti més d'això. I s'hauria d'aturar, sinó serà infinita. Hem de tenir clar que no podem estar pendents dels àrbitres, sinó de fer el nostre joc.»

—Veu al darrere d'aquesta polèmica la intenció de tacar la campanya que ha portat el Barça a convertir-se en una referència per al futbol mundial?

—«Si és així, molt poca gent ho podria arribar a pensar. Futbolísticament, aquest equip ja ha demostrat molt. En l'actualitat, és el millor equip, no només pels títols, sinó perquè ho demostra en cada partit, jugant a un nivell altíssim. Crec que el món del futbol en general pensa d'aquesta manera. Hi haurà opinions diferents. D'acord, s'han de respectar».

—Continua pensant que no té cap possibilitats de jugar el mundial amb l'Argentina?

—«Ara mateix necessito futbol, jugar, i que em vegin. Després serà decisió del seleccionador. No vull crear-me falses expectatives, però tampoc no perdo les esperances. Visc el dia a dia aquí. L'Argentina té grans defenses i jo, per la meva part, no sóc dels que es postulen des de la premsa. La meva manera d'actuar és fer-ho bé al camp i ja veurem.»