Messi, l'obrellaunes de butxaca

Sis gols en 270 minuts. És a dir, sis gols en tres partits, els tres darrers del Barça, contra el Màlaga, l'Almeria i el València. La relació de Lionel Messi amb el gol viu un moment dolç. I sort en té, el Barça, ja que els darrers sis gols de l'equip els ha fet ell. Més golejador que mai, l'argentí va arribar als 22 gols en la lliga –29 en totes les competicions– desembussant un partit incòmode en què va jugar com a davanter centre, en absència del sancionat Ibrahimovic. Metòdic, talentós i brillant, Messi és un obrellaunes que cal tenir al calaix de les eines per obrir aquelles defenses ordenades. Ahir va signar el segon trio de gols d'aquest 2010, després del que va fer al camp del Tenerife. Des que es va deixar enrere el 2009 de les sis copes, Messi s'ha posat la disfressa de líder d'aquest equip amb 13 gols en 14 partits oficials. Una mitjana de gairebé un gol per partit.

Ahir, el València no havia patit gaire durant 55 minuts. L'equip d'Unai Emery havia trobat una manera d'aturar Messi i d'aturar el Barça. Va aconseguir durant bona part del partit que el conjunt local semblés vulgar, ensopit. Avorrit. Que semblés un equip terrenal. Messi, buscant-se la vida a l'ombra dels centrals, va ser el principal damnificat de l'ordre dels visitants, que anul·lava el joc i el deixava sense participar. La millor manera de defensar l'argentí és evitant que toqui pilota, i ahir, durant bona part del matx, Messi no va tenir presència, i no perquè no ho busqués, sinó perquè el València guanyava la partida tàctica al mig del camp. Malgrat tot, Messi va disposar d'ocasions en els primers 45 minuts, com quan va aprofitar una relliscada de Dealbert per plantar-se sol davant César, que va evitar el gol. Però va fallar. Bé, és humà i pot fallar.

Messi, en el fons, també necessita una mica d'ajuda dels seus companys. Només una mica. En el segon temps, l'equip va créixer, i amb l'entrada de Thierry Henry, va pressionar a dalt, va jugar a la frontal de l'àrea del València i va incomodar la defensa valencianista. Messi tenia més aliats i ho va aprofitar. Només cal ajudar-lo una mica, i la resta ja ho fa tot sol. Amb la presència del francès a la gespa, Messi es va allunyar dels centrals, va respirar una mica, va intercanviar posicions, va caure una mica a la banda dreta, amb espai per arrencar. El gol que va inaugurar el marcador se'l va inventar tot solet, deixant estirats pel terra fins a tres defenses del València, abans de batre César. El segon, tres quarts del mateix, amb un xut al pal llarg deliciós. El tercer, guanyant la cursa a una defensa amb les cames fetes pols –el València ha jugat tres partits en sis dies–, i tornant a burlar un César frustrat. Un trio de gols impressionant, vital, clau, necessari. El seu quart com a blaugrana. I no serà el darrer. Perquè ara mateix només Rooney sembla estar a la seva altura quan es tracta de fer gols. Messi, però, es rematador i inventor. Inventa gols impossibles. I força expulsions, com la de Dealbert ahir. I és ovacionat a l'estadi més exigent de tots.

L'argentí ha marcat els sis darrers gols oficials del Barça

en només tres

partits de lliga

Messi va fer ahir el seu quart trio de gols amb el Barça, el segon des que ha començat el 2010