El Camp Nou, un teatre que també ho broda

Deia Guardiola en la prèvia que ahir no podia fallar ningú. I la gent s'ho va prendre al peu de la lletra. Un pou de saviesa, és el tècnic blaugrana. Sap millor que ningú de què va això. I s'ensumava que la nit seria màgica. I els seguidors fa temps que tenen clissat el tècnic de Santpedor. No havien tocat dos quarts de nou del vespre i el Camp Nou oferia un aspecte brutal. S'ensumava a la graderia que la d'ahir havia de ser una nit enorme i l'afició no va voler donar l'esquena a un equip que per mèrit propi s'ha merescut que l'adorin. És norma al coliseu blaugrana que fins a cinc minuts abans del xiulet inicial la gent no aparegui. Possiblement, el Camp Nou és l'estadi que menys triga a fer la metamorfosi. D'una buidor abismal a la graderia a un formigueig trepidant que en les grans ocasions el converteixen en una veritable olla de pressió. Ahir, tothom va fer mans i mànigues per ser un puntual. Innumerables eren els que es van escapar de la feina per viure una nit en què se certifica l'hegemonia blaugrana en la Champions en les últimes temporades. Per tercer any seguit, els blaugrana es planten a les semifinals de la competició i ahir ho van fer amb una sensació de superioritat brutal. Al camp i també a la graderia. Els 4.800 anglesos van viure el seu minut de glòria (de fet, van ser dos) en el minut 18 quan Bendtner els va fer creure en un miracle que Messi dos minuts va desmuntar amb un gol estratosfèric. En aquell moment, el Camp Nou va viure el primer dels tres orgasmes amb què l'argentí els va obsequiar en 20 minuts de rauxa. L'argentí tot just transformar l'empat es va dirigir a la graderia per reclamar-los encara més suport. Prou mostres de grandesa han donat aquests jugadors en terra hostil (dimecres passat a l'Emirates sense anar més lluny), però quan aconsegueixen una simbiosi amb la graderia com la viscuda ahir són del tot imparables. 93.300 seguidors van transformar l'estadi blaugrana en el santuari que mereix l'equip més valent del planeta. No va ser la millor entrada de la temporada –contra el Madrid, en la lliga i contra l'Inter, en la fase de grups de la competició europea l'entrada va ser lleugerament superior–, però l'èxtasi va inundar l'estadi en una primera part de somni. I que les referències al Bernabéu (el Barça el visita dissabte i el vol tornar a trepitjar el 22 de maig), l'escenari de la final, fossin constants en els diversos cartells oficials de la UEFA li va donar encara més màgia. Com també que els seguidors ho reclamessin embogits des de la graderia. Càntics a banda, queda un passet, que serà contra l'Inter d'aquí a tres dimecres. La resposta està assegurada. A Mourinho l'espera el seu teatre més temut. El Camp Nou, Guardiola i els seus jugadors tenen la intenció de tornar-ho a brodar. Amb nits com les d'ahir, i amb Messi sobre la gespa el somni és molt més a prop.